SÍNTESI

VALORACIÓ DE LA MEVA EXPERIÈNCIA EN RELACIÓ AMB LA CREACIÓ I EL MANTENIMENT DEL MEU BLOG

Primerament, vull mencionar que el fet de crear i treballar en el meu propi bloc ha estat una experiència completament innovadora, ja que mai havia utilitzat aquest recurs informàtic.
Els diferents aspectes i tasques realitzades han estat molt positives pel meu currículum, ja que m’han aportat una manera diferent de treballar, ensenyant-me nous recursos informàtics tan per a realitzar treballs en grup com de forma individual.
El fet d'estar en contacte amb les noves tecnologies m'ha permès conèixer molts progemes anteriorment desconeguts per mi, com són:el GOOGLE DOCS, SLIDEBOOM, SLIDESHARE, CMAPTOOLS,... de la mateixa manera que m'ha ajudat a conèixer la manera de realitzar grabacions de so, de vídeo, conèixer diferents programes de tractament d'imatge, i també està més al dia sobre diferents qüestions sobre temes com són la Web 2.0, els Projectes Telemàtics i les WebQuest, entre d'altres.

Per altra banda, la utilització d'aquests recursos, també m'ha aportat certes estones d'angoixa i mals de cap, ja que en algunes ocasions, m'ha costat molta estona de treball assolir l'activitat proposada a classe.

Finalment, només em queda dir, que encara que em queda molt per aprendre, ja he aconseguit pujar un esglaó més en el coneixement de les TIC.

Les dues intervencions més significatives han estat:

- El comentari sobre els "tòpics" en relació amb els mitjans de comunicació de masses.

He escollit aquesta activitat perquè em va semblar molt interessant fer un anàlisi i aprofundir en cadascun dels tòpics, i perquè va ser un repte per a mi poder trobar el vertader significat de cadascun d'ells. A més a més, tot i semblar una activitat senzilla de realitzar, a mi em va portar molta estona de feina.
- L'anàlisi d'un anunci publicitari

Vaig realitzar l'anàlisi de l'anunci de la Marató de TV3, perquè des del primer moment que el vaig veure, em va captivar el seu missatge sobre l'amistat i la solidaritat. La tendresa i la felicitat del ximpanzè compartint el seu premi amb el company més feble i limitat el vaig veure com un acte de grandesa que molts cops els humans no som capaços de realitzar.

VIQUIPÈDIA S’ENFRONTA A UNA FUGA CONTÍNUA D’EDITORS

Juan Ruiz Sierra


• DECREIX EL NOMBRE DE PERSONES QUE CONTRIBUEIXEN A L’ENCICLOPÈDIA VIRTUAL.

• UN INVESTIGADOR ESPANYOL DESCONCERTA AMB L’ESTUDI QUE REFLECTEIX EL FENOMEN.

• LA VIQUIPÈDIA EN ESPANYOL TÉ MOLTS LECTORS, PERÒ MOLT POCS ESCRIPTORS (ÉS LA SEGONA MÉS VISITADA I LA SETENA EN NOMBRE D’ENTRADES).

---------------

Felip Ortega és un investigador de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, que està realitzant un estudi que té a la premsa tecnològica de mig món discutint acaloradament, si un dels principals fenòmens a Internet dels últims anys, la Viquipèdia, està o no en decadència, i si pot o no sobreviure a llarg Termini.
L’estiu passat, Ortega va publicar un estudi, la seva tesi, que acabava amb la conclusió que l’enciclopèdia virtual, consultada gairebé 350 milions de vegades al mes, es trobava en una “delicada situació”: un bon nombre dels seus editors se n’havia desconnectat, ja no actualitzaven les entrades, i no hi havia internautes que els reemplacessin. Ara, les dades actualitzades són rotundes: la versió anglesa de la web va perdre 49000 editors el primer trimestre del 2009 (en comparació dels 4900 en el mateix període de l’any anterior); l’espanyola, 4250; la francesa, 6000; l’alemanya, 4500…
¿Què passa? “El projecte no està en risc –va dir divendres passat Ortega mentre es prenia un cafè amb llet al centre de Madrid-, però l’anàlisi demostra que si aquesta tendència continua massa temps i no s’hi incorporen nous editors, en un futur, i no m’atreveixo a dir si gaire pròxim, sí que pot tenir problemes”.
El preocupant fenomen detectat per Ortega, segons els especialistes, pot obeir a dues causes. Per un costat, al fet que cada vegada hi ha menys assumptes sobre els quals escriure a l’enciclopèdia. Aquesta és la versió de la Viquipèdia mateix, però l’investigador assenyala que a la mateixa web s’hi poden consultar els temes que queden per escriure i que aquests encara són molts.
Per un altre, al fet que, per evitar el vandalisme i la introducció d’informació falsa, la política editorial s’ha fet més rígida i cada vegada resulta més difícil editar una entrada. Ortega, amb matisos, tendeix a inclinar-se per aquesta versió.
“Però això només és una hipòtesis”, va explicar.
“El que crec que convé fer ara és preguntar-se com es pot revertir el fenomen. I en la meva opinió s’ha d’enfocar-se en tres vies: incentivar els editors nous, acudir a universitats i centres d’investigació per intentar captar experts, i finalment, millorar les característiques de la pàgina perquè sigui més fàcil d’editar. Tot i això, convé no perdre de vista que la Viquipèdia va néixer com un experiment. Així que encara no tenim ni idea de quina és la millor manera d’administrar-lo”.


(El Periódico, dilluns, 30 de novembre de 2009)

“CON EL ORDENADOR ME MOTIVA MÁS HACER DEBERES”

Maite Gutiérrez

Los portátiles han superado ya un trimestre en las aulas catalanas, y llega el momento de que pasen la primera evaluación del curso, igual que han hecho miles de estudiantes justo antes de Navidad. Todavía es pronto para extraer conclusiones definitivas, advierten los profesores consultados, pero sí, basta para ofrecer las primeras impresiones sobre el impacto de esta nueva herramienta. Alumnos y docentes expresan ideas muy distintas.
Fahad Tehami, alumno de primero de ESO en el instituto Joan Coromines de Barcelona, explica que el ordenador portátil que utiliza en clase desde septiembre, le anima a hacer los deberes. Otro compañero afirma que él, no entrega los deberes porqué no tiene conexión a Internet en casa. Su profesor añade que en el instituto facilitan conexión a los alumnos para que trabajen fuera del horario lectivo.
“Los ordenadores no mejoran nada por si solos, lo que hacen es amplificar, tanto lo bueno como lo malo”, dice Javier Marsà, director de éste instituto y profesor de ciencias sociales.
Las notas de los alumnos de primero y segundo del Joan Coromines, que utilizan portátil en clase desde septiembre, son similares a las de otros cursos. “Necesitamos más tiempo para evaluar el impacto real, aunque por ahora está siendo positivo porque los chicos están más motivados y facilita cierto trabajo”, afirma Marsà.
En el instituto Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, optaron por introducir los portátiles en tercero de ESO. La directora del centro, Carme Giménez, observa un obstáculo importante: los contenidos de los libros digitales. “No estamos contentos con ellos, el material disponible está condicionando mucho la experiencia; esperamos que el próximo curso tengamos más variedad y con mayor calidad”, dice Giménez. Los profesores de este instituto producen muchas veces su propio material porque no confían en el de los libros digitales.

(La Vanguardia, lunes 28 de diciembre de 2009)

ÚLTIM DIA DE SEMINARI 18/12/09

DESCRIPCIÓ:

Després d’un llarg trajecte ha arribat el dia tan esperat per tots nosaltres, el dia de la festa, de portar el menjar, de celebrar tots junts el quadrimestre tan fabulós que ja s’ha acabat,... i del repartiment de les felicitacions personals.
Hem realitzat algunes activitats com són la cantada d’algunes cançons com “El 25 de desembre” per part dels nois, amb l’ajuda de les noies en el “fum, fum,fum” i “el gat de l’avi Tomàs” per part de les noies. Després la Sara ens ha ensenyat una objecte personal, una medalla, la Paula i la Maria han cantat una cançó de quan anaven a l’escola Pia i finalment jo he recitat un poema d’una estrofa.
Després, li hem fet un petit obsequi a la Lluïsa, entregant-li una fotografia de tot el seminari conjunt i abans de marxar li hem donat les gràcies per la seva dedicació i esforç i ens hem despedit d’ella.


REFLEXIÓ:

Personalment, penso que l’experiència del primer seminari de la meva carrera ha estat molt positiva. Cal dir que hem treballat molt i que tots hem posat en aquest seminari el millor de nosaltres, perquè fos un lloc de reflexió, d’estar en companyia dels companys i d’establir una relació d’estimació, confiança i sobretot respecte pels altres i per les seves opinions i pensaments.
Vull remarcar el fet de realitzar lectures com va de Mestres, el Caçador d’Estels i Elogi de la Feblesa , que m’han ajudat a créixer més com a persona i a observar el món amb uns altres ulls i des d’una altra perspectiva.
Ara només em queda agrair aquests mesos de dedicació i d’ensenyança a la Lluïsa i desitjar-li a ella i a tots els meus companys i companyes el millor cara el que ens queda d’any i de carrera. Un petó a tots i molt bon Nadal!

DIVUITÈ DIA DE SEMINARI 16/12/09

DESCRIPCIÓ:

El passat dimecres dia 16 de desembre vam tenir una sessió de seminari una mica especial. Una futura tutora de seminari ens va acompanyar durant tota la sessió, per conèixer una mica millor en què consistia i com funcionava un seminari. Nosaltres li vam explicar una mica les activitats que realitzàvem en els seminaris.
Pel que fa a la sessió, després de la presentació de l’Anna, vam començar amb l’actualitat educativa, que van realitzar l’Eva Ladevesa i la Natàlia Carrique. En primer lloc, l’Eva ens va mostrar algunes notícies com “Más de 300 alumnos recibirán información para decir no ala corrupción”, “El sms no engaña” i “La seguridad en Internet, asignatura de Primària en Inglaterra” entre d’altres.
En segon lloc, la Natàlia ens va presentar la notícia de “Barcelona quiere mantene abiertas las escuelas durante las vacaciones de febrerero”, amb un tema referent a que aquestes mantindran les biblioteques obertes durant part de les vacances.
Seguidament, la Mònica Gutiérrez, l’Ailén i la Natàlia ens van presentar la revista educativa. En primer lloc, la Mònica ens va presentar la revista titulada “Magisterio”. Aquesta va sorgir l’any 1866, està escrita en català i castellà, té una periodicitat mensual, i la seva estructura és la següent:
• ESPANYA:
- En clave educativa
- Opinión
- Información
• CATALUNYA:
- Información
- Agenda
• COMUNITATS:
- Madrid, Castilla,…
- Educar (una persona parla sobre un tema tractat a tota la revista)
- Propuestas
- La úlima página pero no por eso la menos importante (experiències)
El tema tractat per tal de debatre a la classe ha estat: l’eliminació dels crucifixos a les aules.
En segon lloc, la revista de l’Ailén es titulava “Ciencias de la Educación”. Aquesta es va començar a publicar l’any 1970, té una periodicitat mensual i tracta de temes més científics. És divideix en els següents apartats:
- Estudi
- Breu resum
- Paraules Clau
- Introducció
- Objectius
- Metodologia
- Resultat
- Conclusions
- Bibliografia
L’article i el tema tractats a la clase van ser “Atención educativa al alumnado inmigrante no universitario” i concretament “La immigració a l’aula és un problema o un avantatge cultural?”
Finalment la Natàlia va portar la revista titulada “Guix”. Aquesta té una publicació de 9 revistes a l’any, té un cost de 7,80euros i consta de les següents parts:
- Editorial
- Opinió
- Monogràfic
- Experiències
- Escola, Territori i Comunitat
- El tema del curs
- Reflexió
- Recull
- Recomanacions
L’article exposat va tractar sobre l’avaluació als alumnes a través de cares amb diferents formes, titulat “Una mirada creativa vers l’avaluació”.
Finalment, vam realitzar un qüestionari sobre la nostra opinió personal de l’assignatura.


REFLEXIÓ:

Personalment, crec que el fet que l’Anna vingués a passar la sessió de seminari amb nosaltres ens va servir per reflexionar una mica sobre la sort que tenim de realitzar els seminaris en petit comitè, i els avantatges que aquest fet comporta, ja sigui conèixer més als altres companys i als professors o que al mateix temps, ells també et coneguin més a tu.
Referent als diferents temes tractats en aquesta sessió voldria remarcar que trobo un mal hàbit el fet de puntuar als alumnes mitjançant diferents cares, ja que penso que d’aquesta manera no s’assoleix l’objectiu de puntuar i fer arribar als alumnes les notes que vertaderament tenen, i en segon lloc referent al tema d’eliminar els crucifixos de les aules, crec que quan els pares porten a una escola al seu fill, ja saben el que es trobaran en aquesta i per tant sempre tenen l’opció de portar-lo a una altra. A les escoles públiques ja no n’hi ha a cap o a gairebé cap i també hi ha escoles concertades sense la presencia d’aquests. Penso que s’ha de respectar les que en tenen i les institucions que hi ha al darrere d’aquestes.

DESCRIPCIÓ D'UNA WEBQUEST

1. Què és un WebQuest?
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Estructura bàsica d’una WebQuest:

• Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció ha de ser clara i motivadora.

• Tasca: en aquest apartat es proporciona a l'alumne una descripció del que haurà de fer i també del nombre de persones que compondran el grup de treball, els diferents rols que hauran de tenir els components del grup,...

• Procés: explica les estratègies que els estudiants han d'utilitzar per a dur a terme les diferents tasques, pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.

• Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar les diverses tasques.

• Avaluació: en aquest apartat s'indica com s’avaluarà el treball realitzat.

• Conclusió: resumeix l'activitat i anima als estudiants a què reflexionin sobre el seu procés i els resultats.



2. Escollir, enllaçar, descriure i valorar un exemple de WebQuest.

EL SISTEMA SOLAR

1.1. Introducció

El professor fictici Adrolin Sinof llença un missatge sobre els planetes, altres astres estranys que hi ha a l’univers, el fet d’existir el dia i la nit,… i mitjançant 4 preguntes desperta l’interès de l’alumne envers l’univers, convidant-lo a participar en diferents tasques.

1.2. Tasca

Carme Andropof, la secretària del professor, proposa diverses tasques per tal d’ajudar al professor Sinof a escriure el seu llibre titulat Tractat Planetari.
Per tal de realitzar-les, els nens s’han d’organitzar en grups de 3 persones i cadascun d’ells tindrà el paper d’un personatge diferent: el responsable gràfic, el tècnic informàtic i finalment, el responsable de la correcció lingüística.
Per tal de realitzar les tasques exposades a continuació s’hauran de repartir la feina segons el rol que jugui cadascun dels alumnes.

Les tasques a realitzar són:

- Comprovar el nombre de planetes
- Veure’n les seves característiques
- Descobrir aquests astres estranys
- Trobar el nom de l’estrella lluminosa
- Explicar el fenomen dels dies i les nits
- Explicar el fenomen de les estacions de l’any
- Explicar les fases de la lluna


1.3. Procés

Els alumnes han de realitzar un total de 7 activitats. A cadascuna d’elles se’ls realitza una sèrie de preguntes a contestar, i se’ls facilita diferents pàgines webs, on poden trobar-hi informació, jocs virtuals, fotografies i tot el material necessari per a poder contestar les preguntes. Al mateix temps, també se’ls dóna les pautes que han de seguir per tal de elaborar el projecte final, que pot ser en format PowerPoint, en Web o en un full del Word, per tal de fer-ne una presentació a la classe.

Les diferents ACTIVITATS del procés són:

Activitat 1: LA TERRA I EL SOL
Activitat 2: ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR I
Activitat 3: ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR II
Activitat 4: ALTRES ASTRES DEL SISTEMA SOLAR. L’UNIVERS
Activitat 5: ELS DIES I LES NITS
Activitat 6: LES ESTACIONS DE L’ANY
Activitat 7: LES FASES DE LA LLUNA

1.4. Avaluació

L’avaluació es durà a terme valorant el procés del treball en grup i del treball i l’exposició final. La puntuació s’obtindrà omplint dues rúbriques, una de col·laboració, que valora el procés del treball del grup i una altra de la presentació realitzada. L’avaluació es pot dur a terme tant per part del professor/a com per part de l’alumne.


1.5. Conclusió

La Carme Andropof, secretària del professor Sinof, agraeix als alumnes la seva ajuda en demostrar les seves hipòtesis sobre l’univers.
Finalment, els facilita una web, en la que es pot veure l’arribada de l’home a la lluna.

1.6. Crèdits

En aquest apartat final, s’agraeix a Bernie Dodge el fet d’haver inventat el recurs didàctic del WebQuest, també es dóna les gràcies a tota la gent que està creant el WebQuest i finalment, menciona a Carme Barba i a Sebastià Capella per haber creat aquesta WebQuest.


VALORACIÓ PERSONAL:

He escollit aquest exemple de WebQuest, ja que personalment, les ciències naturals m'agraden molt. Penso que el desenvolupament del tema s'ha dut a terme d'una manera interessant i detallada, i que el fet d'introduir diferents pàgines web on poder trobar informació relacionada amb el tema i activitats més lúdiques per tal de poder fer entendre als alumnes el funcionament i la composició de l'univers,és un bon mètode didàctic per ensenyar les diferents matèries establertes al currículum.
També vull mencionar, que aquest tipus de pràctiques cooperatives, afavoreixen al treball col·laboratiu i en grup,fomentant així, una millor relació entre els alumnes i una millor tasca educativa.

PROJECTE TELEMÀTIC

• Què és un PROJECTE TELEMÀTIC?

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.

De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

• Exemple d’un PROJECTE TELEMÀTIC:

Montserrat, un munt d’aventures

 En què consisteix?

L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer la muntanya de Montserrat i el seu entorn de manera interactiva.
D’aquesta manera, els nens i nenes coneixen a fons la vida quotidiana de l’Abadia de Montserrat i el seu entorn més proper a traves dels escolans, que són els guies d’aquest projecte.
És tracta d’un projecte interdisciplinari, i amb treball cooperatiu. Així doncs, seguint diversos itineraris i treballant en grups, els alumnes s’apropen a Montserrat a través de diferents àrees: religió, música, naturals, socials, matemàtiques,...

 A qui està destinat?

Aquest projecte està destinat als alumnes de cicle mitjà i de cicle superior que, en ambdós casos, estan guiats per alumnes de 1r o 2n d’ESO de l’Escolania de Montserrat.



 Com està format aquest projecte?

Aquest projecte està estructurat en diversos itineraris, concretament 5 i una activitat final, a partir de les quals els alumnes poden tractar diverses matèries relacionades amb la muntanya de Montserrat i el seu entorn natural.

• Itinerari 1: Presentació i coneixements previs

En primer lloc, es proposa que els alumnes coneguin millor a l’escolà guia, i el seu entorn i que aquest també pugui conèixer els alumnes i el seu entorn més proper. Aquest primer itinerari consta de 6 activitats:

Activitat 1: els nens han de realitzar un escrit descrivint la seva classe, d’on vénen, que els hi agrada fer,... i també han d’enviar una fotografia conjunta del grup classe.

Activitat 2: es proposa als nens anar a la Biblioteca a buscar informació sobre l’Escolania de Montserrat.

Activitat 3: es presenten als nens les altres escoles que també participen en aquest projecte telemàtic i se’ls realitza algunes preguntes relacionades amb el tema.

Activitat 4: els nens han de comentar si ja havien visitat anteriorment Montserrat i les activitats que van realitzar quan la van visitar, i en cas negatiu, que creuen que si pot fer.

Activitat 5: els nens han d’anar a la Biblioteca i buscar en quina comarca es troba situada la muntanya de Montserrat.

Activitat 6: es proposa als nens una activitat per conèixer millor les comarques de Catalunya. Ho fan cercant d’on provenen els diferents escolans que conformen la comunitat de Monestir de Montserrat.

• Itinerari 2: Muntanya

En aquest segon itinerari, ja ha arribat l’hora d’anar a la muntanya- Però abans, cal saber algunes característiques d’aquesta, com per exemple com la muntanya ha arribat a tenir aquestes formes tan peculiars, entre d’altres. Aquesta vegada, es proposen 4 activitats.

Activitat 1: els nens han de buscar a la Biblioteca el tema de la formació geològica i fer-ne un resum, tot mencionant quins són els 3 elements que formen el conglomerat de la muntanya de Montserrat.

Activitat 2: aquesta activitat tracta sobre els diferents tipus de flora que es poden trobar a la muntanya de Montserrat, i proposa un joc que consisteix en relacionar les diferents plantes amb la seva respectiva descripció.

Activitat 3: aquesta activitat tracta els diferents tipus de fauna que es poden trobar a la muntanya de Montserrat. Proposa als nens la realització d’una cadena alimentària i també la realització d’un dibuix sobre els animals que s’hi poden trobar.

Activitat 4: en aquesta activitat es proposa la realització d’una excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant només pels camins GR.

Els següents itineraris i activitats encara no estan actius.
• Itinerari 3: Santuari i monestir
• Itinerari 4: Museu
• Itinerari 5: Música
• Activitat de cloenda

En aquest projecte també hi podem trobar els següents apartats:

 Escoles participants:
En aquest projecte hi participen 17 escoles d’arreu de Catalunya. Els cursos participants són 5è i/o 6è de cadascuna d’elles.


 Racó del mestre:

No es pot entrar en aquest apartat, ja què té l’accés restringit als mestres que duen a terme/participen en el projecte.

 Biblioteca

És una enciclopèdia virtual, on els nens i nenes poden consultar la informació necessària per tal de poder respondre a les qüestions plantejades en el projecte.

 Informació general de Montserrat

Són una sèrie de links que permeten conèixer millor diferents aspectes relacionats amb Montserrat, com són:
- L’Escolania de Montserrat
- El Museu
- L’Abadia de Montserrat
- Les publicacions de l’Abadia
- La Biblioteca oficial de Montserrat
- El moviment Montserrat Jove
- El patronat de la muntanya
- El parc natural
- El cremellera
- La pàgina de les reserves de Monteserrat
- La pàgina d’estades, visites i tallers per a les escoles


VALORACIÓ PERSONAL:
He escollit aquest projecte perquè personalment sento una gran veneració per la Mare de Déu de Montserrat tant en l’aspecte religiós com pel que representa com a patrona de Catalunya. El seu entorn natural també és un dels espais més emblemàtics de Catalunya.
Malgrat que algunes de les activitats encara no estan actives, moltes de les que ja ho estan presenten una dinàmica innovadora i que permet assolir uns objectius clars en l’aprenentatge dels alumnes, tan a nivell acadèmic i curricular, des de les assignatures de música, religió, naturals, socials, matemàtiques,... com en valors personals.
Finalment, penso que aquest tipus de projectes que permeten a les escoles posar-se en contacte entre elles i treballar conjuntament, obren les portes a un món de treball més dinàmic, col•laboratiu i corporatiu, entre diferents associacions tan lúdiques com educatives.

VALORACIÓ DE LA RECITACIÓ DEL POEMA

LA PRESÓ DE LLEIDA


Personalment, he de dir que, després d’uns quants dies d’estar buscant quin poema podia recitar, quan aquest em va caure a les mans, en vaig quedar captivada. Em va agradar molt i vaig tenir clar, només amb una llegida, que el volia. Començo fent aquest comentari perquè crec que es percep en la representació, malgrat els nervis, que el poema m’agrada. També penso que no era un poema fàcil de recitar perquè hi ha tres personatges, el Baró, la Margarida i els presoners, apart del narrador, que dialoguen entre ells, amb molt de sentiment.

Referent a l’exposició, en primer lloc, dir que vaig intentat expressar l’estat emocional i els sentiments dels personatges del poema, utilitzant tons i modulacions de veu diferents. Aquest fet el vaig complementar amb l’expressivitat corporal i el canvi de lloc, depenent de qui parlava. En aquest sentit, penso que la valoració és positiva.

En segon lloc, un dels meus objectius era captar l’atenció i l’interès del receptors, els companys de classe i que el missatge del poema els arribés, cercant la seva atenció i la seva empatia envers la meva recitació i la història d’amor que emanava del poema. Penso que també va ser un aspecte assolit.

En tercer lloc, crec que també vaig aconseguir que el volum i el to de la veu fossin els adequats per a l’espai on es representava.

Com a aspectes a millorar voldria remarcar que en algun moment, potser hauria hagut d’alentir la recitació. Durant els assajos previs i en un ambient més distés, el poema durava uns 20 segons més.
També va haver-hi un moment en què va semblar que els nervis m’aturaven, però, per sort, no va ser així.


Anna Español Solé

COED 14/12/09

DESCRIPCIÓ:

A la sessió del dilluns, quatre noves parelles van realitzar l’exposició del treball de Territori, avaluat per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Concretament, les parelles que van exposar van ser: l’Alba Estragué i l’Helena Carmona, que van tractar el tema dels castellers de Vilafranca del Penedès, la Sara Olmo i l’Helena Ruiz, que van realitzar el treball sobre els topònims i la toponímia popular. Posteriorment, van exposar la Natalia Carrique i el Javier Garcia, que van realitzar l’exposició sobre la llegenda del Timbaler del Bruc i finalment, per acabar les exposicions, van exposar el Carles Costa i l’Esteve Clop, que van realitzar l’exposició sobre la seu d’Urgell i els seus encants.

REFLEXIÓ:

Una de les exposicions que més m’ha agradat, és la dels Castellers de Vilafranca, ja que no dominava gaire aquest tema, i la visualització de l’exposició presentada per l’Helena Carmona i l’Alba Estragué sobre aquest, m’ha estat de gran ajuda per conèixer millor tot el que fa referència a la vida castellera.

DISSETÈ DIA DE SEMINARI 11/12/09

La sessió de divendres, no va ser com habitualment sol ésser. Aquesta sessió la vam realitzar conjuntament els 70 alumnes de 1r de magisteri, i la vam dedicar a la visualització de la conferència realitzada per Alexandre Jollien, autor del llibre “Elogi de la Feblesa”, a la facultat de Blanquerna.
Només voldria mencionar, que no tinc les paraules suficients com per poder descriure la gran admiració que sento vers l’Alexandre, un noi discapacitat que ens ha demostrat a tots, però, que amb força de voluntat i mirant la vida positivament, es poden aconseguir els objectius que un es proposi.

SETZÈ DIA DE SEMINARI 09/12/09

DESCRIPCIÓ:

A la sessió de seminari del dimecres vam realitzar diverses activitats. En primer lloc, vam entregar les targetes que cadascú de nosaltres havia realitzat per la resta de companys de la classe.
Un cop acabada l’entrega de targetes, vam passar a realitzar la posada en comú del llibre “Elogi de la Feblesa” d’Alexandre Jolien. En aquesta posada conjunta, cada un de nosaltres va llegir, en veu alta, el fragment més significatiu del seu treball. Aprofitant l’avinentesa, la Lluïsa ens va repartit un document, on hi explicava com s’ha de llegir, en veu alta.
Posteriorment, l’Ailén Marino i jo vàrem presentar l’actualitat educativa. En primer lloc, vaig començar presentant algunes de les diferents notícies educatives que havia trobat durant la setmana anterior.
Primerament, la noticia titulada “Els alumnes de primària no tindran portàtil aquest curs”. Aquesta tracta sobre que els alumnes de 5è que havien de començar a usar els portàtils a les escoles catalanes, no els tindran al gener, després de canviar la conselleria d’Educació.
S’aposta per estendre la digitalització de forma completa a la secundària abans que a la primària, ja que en el cas contrari es pot donar la situació que un alumne de primària escolaritzat amb portàtils passi a un institut de secundària sense el pla de digitalització, fet que trencaria amb els seu model educatiu.
En segon lloc, vaig presentar la noticia “Colegios libres de comida basura”, en que es postula que els aliments amb un alt contingut de SAL-GRASES SATURADES I SUCRES, estaran prohibits a guarderies, escoles i instituts. Aquests aliments desapareixeran dels menjadors escolars, de les màquines exprenedores i dels bars del recinte escolar. Amb això es vol aconseguir que el menjar que no compleix els criteris saludables definits per la OMS es trobi el més allunyat possible dels menors, ja que amb el seu consum es contribueix a que hi hagi obesitat.
Finalment, vaig presentar la noticia titulada “Juego Mortal en la escuela”, que tracta sobre la mort d’un noi de 13 anys a França a causa d’una estrangulació. El varen trobar els seus pares penjat d’una corda a la seva habitació. És creu que va ser una mort accidental mentre jugava al joc del FULAR, altrament dit de la tomata, del cosmos, del somni indi, del somni blau, del petó del drec,... que consisteix en provocar-se l’asfíxia fins al desmai, en busca d’emocions fortes.
Aquest joc, va sorgir a les escoles franceses fa 10 anys, i s’han donat casos de mort en escoles i també a fora d’aquestes.
Amb ell, ja són 15 els nens morts aquest any a França per practicar aquest joc. Cada any la mort de nens a causa d’aquest joc supera la dotzena.
Després, l’Ailén va presentar la noticia de “La FP de grado medio dará paso a un bachillerato de un año”. El debat s’ha focalitzat en què no cabia en les nostres ments, com una persona que no ha acabat la ESO, que ha realitzat un mòdul de cicle mitjà, pugui passar a realitzar només un any de batxiller i passar posteriorment a la universitat.
Un cop acabada l’actualitat educativa, hem passat a fer la posada en comú de les revistes, presentades per la Maria Pérez i la Maria Garcia .
En primer lloc la Maria Pérez, ens ha presentat la revista de “BCN Educació”. Aquesta té una periodicitat mensual i un cost gratuït.
Està dividida en les següents parts:
• EDITORIAL (tema que afecta a l’educació)
• NOTÍCIES (consta d’un total de 9 notícies)
• SOM XARXA (tracta de l’escola Costa i Llovera)
• PROTAGONISTES (tracta sobre activitats que fan joves fora de l’escola)
• JO TAMBÉ EDUCO
• A FONS (s’agafa un tema i s’aprofundeix sobre ell. Ex: escola bressol)
• RADIOGRAFIA (comencen a explicar els temes amb esquemes, números,…)
• APUNTS
• PARTICIPACIÓ
• ENTREVISTA
• VERS EL MÓN (es torna a parlar sobre les escoles bressol)
• UNA MICA DE TOT (dividit ens els apartats LA COLUMNA i LA TIRA CÒMICA)
L’article per debatre a la classe es titula “La continuïtat del canvi”. Aquest tracta sobre tots els canvis que ha anat experimentant l’escola Costa i Llovera.
Posteriorment, la Maria Garcia ens ha presentat la revista educativa de “Cuadernos de pedagogía”. Aquesta revista té un cost de 13euros, una periodicitat mensual, exceptuant l’estiu, en què s’ajunten els mesos de Juliol i Agost.
Els apartats d’aquesta revista són:
• EDITORIAL
• AGENDA (publicacions de llibre,…)
• HISTÒRIES MÍNIMES (hi trobem les cartes d’opinió i les cartes al director)
• ACTUALITAT (notícies que afecten al món educatiu)
• PERSPECTIVA INTERNACIONAL (informa sobre el benestar dels nens)
• REPORTATGE
• EXPERIÈNCIES (activitats que les escoles han dut a terme)
• ENTREVISTA
• TEMA DEL MÉS
• OPINIÓ
• MURAL (es el mateix que l’actualitat però dividit en autonomies)
• LLIBRES (espai publicitari)
• AVANÇ
L’article escollit per tal de debatre a la classe ha estat “Galicia, su primer préstamo universal de libros de texto”.


REFLEXIÓ:

Personalment, penso que la sessió d’avui ha estat bastant emotiva, sobretot pel fet que en la posada en comú del llibre Elogi de la Feblesa, cadascú ha llegit una part de la seva historia, i d’aquesta manera la resta de persones de la classe, ha pogut tenir un mica més de noció sobre aquella persona.
Finalment, i referent a la notícia de “Juego Mortal en la Escuela”, voldria comentar que aquest article ens presenta un tema nou en què nens i nenes, van a buscar el límit, fins al punt que poden arribar a perdre a vida. Tal i com vaig comentar a la sessió de seminari, ens trobem davant d’una situació en la que ens hauríem de qüestionar la manera en com l’escola ha d’afrontar tots aquests temes que la sobrepassen en un moment en que hi ha un descrèdit del professorat i de l’escola, un alt proteccionisme dels fills per part dels pares,… i en que, fins i tot, ni les autoritats pertinents es prenen les coses prou seriosament.

VISITA A UN ESPAI EDUCATIU

MUSEU DE CERA, PUEBLO ESPANYOL I MNAC
El dimecres 18 de novembre vaig decidir que després de visitar el casal del raval aniria a visitar l’espai educatiu d'alguna entitat.

En primer lloc, vaig anar al Museu de Cera, per tal de buscar i demanar informació sobre la realització d’activitats o tallers per a nens. La sorpresa va ser que em van dir que no en feien.

Posteriorment, vaig decidir d’anar a “El Pueblo Español”. Un cop vaig ser allà, em van atendre molt bé. Una de les monitores em va explicar tot el que necessitava i volia saber i també em va donar tota la informació requerida. L’únic obstacle amb el qual em vaig trobar, va ser que la visita no la vaig poder realitzar perquè no hi havia cap escola, i per tant els tallers que es realitzaven habitualment, tampoc s’estaven fent.
La monitora em va explicar que rebien fins a un màxim de 4 escoles per dia. En primer lloc, quan arriben, els hi donen la benvinguda i seguidament donen pas a la visita guiada i als diversos tallers.
El “Pueblo Español” es tracta d’un museu arquitectònic, on hi ha reproduïts els edificis i monuments més bonics de la península, al mateix temps que els oficis més representatius.

La visita està formada per dues parts. En primer lloc, hi ha una breu explicació acompanyada de la visita al museu i en segon lloc, hi ha una hora de taller (segons el que s’hagi contractat des de l’escola).

L’horari laboral dels monitors va des de dilluns fins a diumenge, tenint només un dia lliure, concretament la noia que m’ho va explicar tot,tenia lliure el dissabte.
Els caps de setmana també tenen una sèrie d’activitats i de tallers per realitzar juntament amb les famílies. Cada mes, la temàtica és diferent i cada setmana, el taller del diumenge, també canvia.

Alguns tallers que es poden realitzar són:
- Taller d’escultura amb paper maixé, taller de cuir, taller de cistelleria en miniatura, taller de vitrofusió, taller de vidre pintat,...
Em va comentar que les activitats més demandades per les escoles eren aquelles en les quals els nens podien veure a l'artesà treballar, observar les eines que aquest fa servir i també realitzar aquelles activitats que no poden fer a les escoles com ara la "Vitrofusió".

Finalment, i ja que estava a prop, vaig decidir passar al (MNAC), Museu Nacional d’Art de Catalunya. Desgraciadament però, em van facilitar molt poca informació i em van dir que si volia saber alguna activitat de les poques que es realitzaven per als nens, que ho busqués a Internet.

COED 11/12/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la sessió de COED, com ja és habitual, amb les recitacions dels meus companys. Concretament, les persones que van recitar van ser: la Paula Antonell, el Pere Mussoll, l’Anna Llongueras, l’Eva Ladevesa, la Núria Maldonado, l’Aylen Marino, la Laura Millán l’Anna Illa, el Rafa Mora, la Carlota Muntaner, la Marta Juny , l’Alba Mayol i la Sara López.
Un cop vam haver acabat amb les recitacions, vam passar ha realitzar els debats. Aquest cop, però, només se’n va realitzar un, ja que a l’altre grup que l’havia de fer els hi va sorgir algun imprevist.
Concretament, el debat que es va realitzar, era el meu. El tema del debat era “El nou calendari escolar” i estava compost per l’equip que estàvem a favor, format per la Carolina Garcia, la capitana del grup, l’Helena Vall (que no va poder assistir al debat a causa de problemes de salut), l’Eulàlia Palmero, la Clara Boix i jo, l’Anna Español. Per altra banda, l’equip que estava en contra de l’aplicació del nou calendari escolar, estava format per l’Àlex Ramos, el capità del grup, la Laura Sendín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara López.
En el debat es defensaven dos punts de vista diferents. Els que estàvem a favor, defensàvem el nou calendari escolar, aportant com a arguments que, en primer lloc, ens servirà per aproximar-nos una mica més a la resta d’Europa, i per tant, no està tant a la cua en temes escolars, ja què, s’ha pogut comprovar, que amb l’horari que tenen a la resta de països europeus, el fracàs escolar és molt inferior al nostre. En segon lloc, amb la implantació del nou calendari escolar es vol aconseguir una conciliació de l’horari laboral dels pares amb l’horari escolar dels fills, perquè d’aquesta manera, el pares puguin estar més de temps amb els seus fills, i en conseqüència, està més pendents d’ells tan personalment com acadèmicament. Finalment, hem mencionat els canvis més representatius que s’establiran amb la implantació del nou calendari escolar, i algunes millores que aquests comporten. Una de les més importants, la trobem en l’establiment d’una setmana de vacances durant els mesos de FEBRER/MARÇ. Aquesta servirà per evitar que als alumnes se’ls i faci tan llarg i feixuc el segon trimestre de curs, el més llarg de tots. Hem de pensar que a la resta d’Europa, cada més i mig, es realitza una setmana de vacances, tot en vista de que als propis protagonistes, és a dir, als alumnes, no se’ls hi faci tan feixuc.
Per altra banda, l’equip que estava en contra, ha defensat els seus arguments aportant com a elements més importants, que encara no estem prou preparats per afrontar les totes les reformes que comporta el nou establiment d’aquest nou calendari, i que moltes famílies no estan capacitades per afrontar les despeses econòmiques que aquesta modificació comportarà.

REFLEXIÓ:

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre.
En segon lloc, i referent al tema del debat, penso que com en molts altres temes, l’aplicació del nou calendari escolar, té els seus aspectes positius i els seus aspectes negatius.
Penso que totes les opinions exposades anteriorment, tant les que estan a favor com les que estan en contra, són correctes i tenen el seu sentit.
Un exemple molt important el trobem en l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius, el descans dels alumnes, però també té com a efecte contrari, que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficients, com per poder afrontar unes despeses, com són les de pagar casals, esplais, estades d’esquí,... als seus fills.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i dona la seva opinió sobre aquest tema i saber valorar –ne els aspectes que ell cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.

COED 04/12/09

DESCRIPCIÓ:


Personalment, no vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la classe de COED del divendres passat, ja que estava malalta. Tot i això, em van informar sobre totes les activitats dutes a terme durant la sessió.
En primer lloc, es van realitzar, com és habitual, les recitacions dels poemes, contes, rondalles,...
Concretament, van exposar l’Ariadna Garcia, l’Eva Gómez, el Javi Garcia, la Mònica Gutiérrez, l’Alba Estragué, la Mar Gascó, la Joana Freixenet,l’Oscar Garcia, la Sandra Ferrer, la Beatriz González , la Sara Garcia, la Maria Garcia i finalment, la Mireia González.
La segona activitat que es va dur a terme, com és habitual, va ser el debat.

Primerament van realitzar el debat el grup de l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez, la Norma Augusto, el David Cortés, per una banda i de l’Alba Estragué, l’Elena Carmona, l’Eva Gómez, Elena Riuz i la Marta Juny, per l’altra. Aquest grup de debat va parlar sobre l’extensió de l’ensenyament obligatori fins als 18 anys.

El segon debat, va ser dut a terme per l’Anna Llongueras, la Judit Carrique l’Eva Ladevesa, la Lorena Padilla i la Maria Garcia, per una banda, i la Núria Maldonado, la Mar Gascó, la Natàlia Carrique, l’Ethel Nogués i l’Alba Casals, per l’altra. El debat va tractar sobre la informatització a les aules.


REFLEXIÓ:


Personalment, no puc opinar sobre la sessió del divendres ja que, tot i que hagués volgut estar present a la classe, no hi vaig ser. Tot i això, estic segura que tan les recitacions com els debats van estar molt bé.

QUINZÈ DIA DE SEMINARI 04/12/09

DESCRIPCIÓ:

A la sessió de seminari de divendres vam realitzar vàries tasques. En primer lloc, vam organitzar les diferents coses de menjar que ha de portar cadascú de nosaltres per la festa que organitzarem el dia 18 de desembre, l’última sessió de seminari.
Posteriorment, hem parlat sobre el significat que tenien les espelmes que hi ha a l’entrada de la facultat. Aquestes simbolitzen el calendari d’advent. Durant les quatre últimes setmanes abans d’arribar Nadal, cada setmana se n’encén una, fins que arriba el Nadal.
Un cop hem acabat de comentar aquests dos aspectes, hem començat a comentar les revistes educatives. Concretament, avui han exposat la Sara i la Irene.
En primer lloc, la Irene ha exposat la seva revista titulada “Perspectiva Escolar”. Aquesta ja havia estat comentada pel Cristian anteriorment. Aquesta es va començar a publicar l'any 1974, està escrita en català, té una periodicitat mensual i té un cost individual de 6,90euros i anual de 61euros i es divideix en diversos apartats com són: educació pel canvi personal i social, aprendre durant tota la vida, Mares, enllaç i procés d’acollida de les persones immigrants, Bibliografia, Escola , Poesia i joves, Mirades (experiències del personal docent) i finalment Cartellera (premis).
El debat que ens va proposar la Irene va ser sobre quines qualitats pensavem quines han de ser les qualitats dels mestres que es dediquen a treballa als hospitals.
A continuación, la Sara Olmo ens ha presentat la seva revista “Infància i aprenentatge, revista per l’estudi de l’ensenyament i el desenvolupament. Aquesta revista es va començar a publica l’any 1977 , s’edita en castellà i anglès i té una periodicitat trimestral.
Aquesta revista es divideix en diversos apartats, aquests són:
• “La lectura de material ilustrado: resultados de una intervención con madres y niños pequeños de nivel socioeconòmico bajo”
• “Comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales”
• “La investigación sobre la enseñanza y aprendizaje de la lectura inicial: revisión y clasificación”
• “La productividad de la morfología verbal a los dos años de edad”
• “Estereotipias motoras, ¿un modo de acomodarse a la actividad?: un estudio comparativo entre niños con distintas alteraciones del desarrollo”
• “La experiencia de la paternidad y maternidad: anàlisis del discurso de las creencias sobre la crianza y el cuidado infantil”
• “Dos nuevas pruebas de Memoria Operativa de Anáforas”
• “Evaluadores del año 2008”
• “Normas para los autores”
Finalment, hem acabat de parlar sobre la jornada de pràctiques a una escola amb un alumne/a de 3r curs.


RELEXIÓ:

La sessió de divendres no va ser tan interessant com la del dimecres, ja que en aquesta ocasió una de les revistes exposades ja havia estat comentada anteriorment. A part d’això, la resta d’activitats han estat força interessants i hem tingut l’oportunitat d’acabar d’escoltar i valorar les experiències que hem tingut cadascú de nosaltres.

CATORZÈ DIA DE SEMINARI 02/12/09

DESCRIPCIÓ:


El dimecres dia dos de desembre vam començar la sessió de seminari amb l’actualitat educativa, sobre el tema “el canvi en la jornada educativa” que ens va presentar l’Eduard. Aquesta notícia, com el seu títol indica, tractava sobre el canvi que es té previst fer en el calendari escolar. Un dels canvis més significatius, serà realitzar una setmana de vacances al Febrer i escurçar les vacances d’estiu, és a dir, començar el dia 7 enlloc del 15, tampoc hi haurà jornada intensiva al juny i el dia després de reis serà lectiu.
A continuació, la Laura ens ha presentat la revista “Escola Catalana”. Aquesta està dividida en diversos apartats com són:
En primer lloc, DAVANTAL, un article que reflexiona sobre el tema que es tracta en tota la revista. Després trobem CAMINS PER REGIR, a continuació l’apartat d’ENTREVISTA, en aquest apartat es realitza una entrevista a un personatge relacionat amb el tema. Posteriorment podem trobar EXPERIÈNCIES, després també hi ha l’apartat de SENSE PÈLS A LLENGUA, en aquest apartat, hi ha diferents tasques que et fan treballar la llengua, fen-te diferenciar dos mots que s’escriuen de la mateixa manera. En sisè lloc trobem l’apartat d’INFORMACIONS I COMENTARIS, aquest tracta temes d’actualitat. Després també hi ha LLIBRES i MATERIALS, seguidament podem observar l’EDITORIAL, aquest parla sobre llibres per primària i per secundària i per últim, trobem l’apartat de LLETRA MENUDA. En aquest apartat, i concretament en l’exemplar d’avui, hi podem trobar un cal•ligrama.
Finalment, ens va presentar un article que tractava sobre la importància de l’educació primària. El debat va girar entorn al tema “els alumnes de primària estan ben formats per poder després tenir un bon nivell a la secundària?”
En tercer lloc, vàrem començar a realitzar la posada en comú de la jornada de pràctiques a una escola amb un alumne/a de 3r curs però, només tres parelles i una persona, de manera individual han tingut temps de fer-ho.
Per acabar, la Lluïsa ens va repartir uns paperets de colors, on cadascú de nosaltres havia d’escriure alguna frase, paraules, expressions,poemes,... a les altres 15 persones de la classe.


REFLEXIÓ:


El seminari del dimecres va ser força interessant, sobretot pel tema referent al nou calendari escolar. Personalment penso que el calendari actual ja està estructurat correctament, l’únic que trobo bé del nou calendari és el fet d’afegir una setmana de vacances al més de febrer, ja que d’aquesta manera es més suportable pels alumnes, ja que són ells els autèntics protagonistes i l’eix central de l’organització de qualsevol sistema educatiu.

EL 15% DELS USUARIS JA S'HAN DESCARREGAT WINDOWS 7 EN CATALÀ

Albert Cuesta
Barcelona

La versió catalana de Windows Vista va sortir al mercat 40 dies després que l’espanyola; la de Windows 7 només ha trigat 4 dies. La desposta ha estat immediata, i un 15% dels usuaris catalans de Windows, ja han descarregat els arxius per catalanitzar la versió espanyola.
Carles Grau, director general de Microsoft a Catalunya, subratlla el compromís de la seva empresa amb el mercat català d’ordinadors, que és el 25% del total de l’estat. Segons Maria Garanya, presidenta de la multinacional a Espanya, amb un domini lingüístic de 10 milions de persones no els ha catgut pressionar gens la central per aconseguir que el seu nou producte estrella estigui disponible en català.
El cost d’aquesta traducció, estimat entre 150000 i 200000 dòlars, ha anat totalment a càrrec de Microsoft. També són en català, el cercador Bing i els altres seveis Windows Live d’Internet de l’empresa.
L’èxit de la versió en català determinarà si es fa el Windows en gallec i basc.

(Avui, dimecres, 2 de desembre del 2009)

SESSIÓ 10: PRÀCTICA 2

PROPOSAR EXEMPLES ALTERNATIUS PER A CADASCUNA DE LES METÀFORES:

1. LA METÀFORA TUTORIAL: L'ORDINADOR COM A TUTOR

"Mecasoft"

2. LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ORDINADOR COM A ALUMNE

"------"

3. LA METÀFORA DEL LABORATORI: L'ORDINADOR COM A SIMULADOR

"Doctora Xinxeta"

4. LA METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES: L'ORDINADOR COM A EINA

"Microsoft Office Excel"

SESSIÓ 10: APRENENTATGE I TIC

METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR

En aquest cas, l’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant.
Aquí podem trobar les activitats JCLIC. Aquestes ens proporcionen diferents tipus d’activitats educatives referents a les diverses matèries i temes que s’estiguin estudiant. Aquest programa es la nova versió del programari lliure creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL. Està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí.
JCLIC , per tant, és un programa que permet a l’alumne conèixer i corregir els errors comesos en l’activitat, i no fa falta que sigui aquest mateix qui valori si el que ha realitzat es correcte o incorrecte.




METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM A ALUMNE

En aquest cas, trobem l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne, és a dir, ell és qui controla i ensenya a la màquina, en aquest cas a l’ordinador, i no a l’inrevés.
Un exemple d’aquest tipus és el llenguatge de programació LOGO i l’objecte gràfic anomenat tortuga. Aquest programa permet que el nen pugui cercar i desenvolupar estratègies de resolució de problemes. La utilització d’aquest programa és molt senzilla.
En aquest cas però, s’ha arribat a qüestionar que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l’aprenentatge, i en el qual segueix el procés de treball del nen i, quan ho considera oportú, planteja les preguntes necessàries perquè serveixin de guia a la reflexió d’aquest, i no són ni el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d’aprendre ni l’altre extrem en que el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber.





LA METÀFORA DEL LABORATORI: L’ORDINADOR COM A SIMULADOR

Podem destacar que els simuladors són uns sistemes tancats en què l’usuari pot manipular diversos paràmetres però, no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l’usuari és més limitat que en el cas del LOGO. Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

En aquest tipus de metàfora podem trobar-hi el Crayon Physics. L’objectiu d’aquest programa és guiar una bola fins a un punt d’arribada marcat per una estrella, o al nivell final, vàries estrelles. El jugador no té un control directe sobre la bola, però pot interactuar amb ella dibuixant figures amb el ratolí.
L’exemple que trobem a continuació ens mostra el funcionament d’aquest programa/joc:




LA METÀFORA DE LA CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA

L’ús de l’ordinador com a eina de treball és habitual a la vida quotidiana.
Un exemple de programa d’aquest tipus de metàfora seria el Microsoft Word. Aquest programa ens permet des del processament de textos, passant per la realització de qualsevol tipus de gràfica o taula, fins a deixar-nos processar imatges,… Va ser creat originalment, per Richard Brodie, l’any 1983. Posteriorment també es van crear versions per Appel Macintosh, l’any 1984 i Microsoft Windows, l’any 1989, sent per aquest últim les versions més esteses a l’actualitat.

COED 30/11/09

DESCRIPCIÓ:


El dilluns dia 30 a la sessió de COED es va dur a terme el segon dia d’exposicions dels treballs de TERRITORI. Concretament, les persones que van exposar van ser, en primer lloc, la Núria i la Mar, que van realitzar el tema sobre la Festa Major de Premià de Mar, en segon lloc, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla, que realitzaven l’exposició sobre Montcada i Reixac, el poble de la Lorena, a continuació van exposar l’Àngel Carrillo i el Pere Mussoll, que van tractar el tema de la Cerdanya i dels Pirineus i finalment, van exposar la Paula Antonell i la Sara Garcia, que van realitzar el treball sobre els seus dos respectius municipis, Mataró i Argentona.


REFLEXIÓ:


En general totes les exposicions han estat força bé, i és evident, com en moltes altres ocasions, que les parelles que no realitzen l’exposició el primer dia, han après d’alguns errors comesos en la setmana anterior i han intentat no realitzar-los.

TRETZÈ DIA DE SEMINARI (CONCERT SANTA CECÍLIA) 27/11/09

DESCRIPCIÓ:


La sessió de seminari del divendres dia 27 de novembre, va ser una classe especial ja què vàrem tenir l’oportunitat de poder assistir al concert de Santa Cecília. Aquest estava organitzat pels alumnes de 3r curs de l’especialitat de música, però tot i això, hi van participar alumnes de tots els diferents cursos, fins i tot, de 1r de grau.


APROFUNDIMENT:


Aquí hi ha alguns moments del que va ser el concert de Santa Secília '09







REFLEXIÓ:


Havia sentit a dir que aquest concert estava molt bé, però tot i està avisada, a la realitat va ser molt més impressionant, va ser fantàstic. Ho tenien tot molt ben preparat i assajat, i evidentment, els hi va quedar perfecte. No es van deixar ni el més mínim detall: la vestimenta, el repertori, el ball, la música, les imatges, els instruments, la dansa,... en fi, crec que aquest any han deixat el llistó molt alt pels alumnes de l’any que bé!

SESSIÓ VIQUIPÈDIA (realització d'una entrada al bloc a nivell individual)

A nivell individual fer una entrada al bloc personal on escriviu:

1. RESUM DE L'EXPERIÈNCIA
2. ENLLAÇ A LA VIQUIPÈDIA AMB L'ARTICLE CREAT O MODIFICAT
3. VALORACIÓ DE L'APORTACIÓ INDIVIDUAL AL GRUP

-----------

1.
En una part del treball, se’ns demanava de localitzar en la versió catalana un article que es pogués completar d’una manera significativa o cercar-ne un de nou. Al nostre grup, després de pensar-hi una mica se’ns va ocórrer la idea de redactar sobre en Jaume Cela i Ollé, escriptor del llibre “Va de Mestres” que vam llegir a seminari i el qual ens va aportar molta informació important sobre el món de l’ensenyament, i més concretament, del mestre d’escola. Vam buscar a la Viquipèdia i ens vam donar compte, que no existia, encara, cap entrada que expliqués alguna cosa/aspecte sobre aquest home i la seva vida. Acte seguit, vam redactar un escrit sobre ell, i vàrem realitzar la segona opció del punt cinc, que deia que col•laborativament (presencial o virtualment) redactéssim la informació, creéssim un compte a la Viquipèdia i la hi introduíssim. Llavors, utilitzant la compta de la Irene, es va penjar l’escrit que havíem realitzat.
D’altra banda, a més a més de realitzar aquesta part important del treball, també vàrem repartir-nos la feina referent al tercer apartat, que consistia en aprofundir en el funcionament dels wikis i concretament de la viquipèdia. Aquest, que estava format pels apartats, com es crea un wiki, parts d’un wiki, com s’edita, les discussions, els enllaços, les fonts i les cites, la viquipèdia i les altres wikipedies i finalment, els projectes germans, va ser repartit equitativament entre tots els membres que conformaven el nostre grup.
Finalment, vull mencionar que per dur a terme el treball, des de bon principi hem utilitzat el recurs de Google Docs, el mateix programa a partir del qual s’havia d’entregar.


2.

Jaume Cela i Ollé

3.

El fet de realitzar una pràctica en grup, fa que moltes vegades tots els seus membres, com en moltes altres ocasions i experiències, s’hagin d’adaptar a la metodologia general de la resta del grup de treball. Aquest fet, ens dóna l’oportunitat de conèixer el funcionament dels treballs grupals i ens mostra i ens ensenya una manera diferent de treballar col•laborativament.
En aquest treball, totes les tasques han estat repartides equitativament, i en el meu cas, de manera més individual, he realitzat l’apartat dels enllaços, les fonts i les cites.

COED 27/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la classe de COED amb el conjunt de recitacions de poemes, contes, rondalles,…
Concretament les persones que ens va tocar recitar érem: la Judit Carrique, la Mònica, la Clara Boix, el Cristian Cubillo, el Carles Costa,la Natàlia Carrique, l’Esteve Clop, l’Helena Carmona, l’Àngel Caloca, l’Àngel Carrillo, la Linda Camacho, la Laura Cazorla, l’Alba Casals i jo.
Un cop vàrem acabar amb totes les recitacions, vam passar a realitzar els dos debats que tocaven aquell dia, que tot i ser de temes diferents, tan l’un com l’altre tenien molts aspectes en comú.
L’eix principal del primer debat era “l’escola tradicional Vs l’escola actual” i estava format pel grup que estava a favor de l’escola tradicional, composat per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, la Sònia Pérez (capitana), la Sandra Ferrer i l’Anna Illa, i pel grup que estava a favor de l’escola actual, format per la Cristina Sansalvador, la Laura Cazorla, la Joana Freixenet, la Carlota Muntaner (capitana) i finalment, l’Helena San José.
Aquest debat tractava sobre que la metodologia impartida en les classes tradicionals, provocava una menor participació per part de l’alumne a les classes, i a més a més, que aquest només pogués escoltar i aprendre el que el professor deia i explicava. Aquí podíem veure l’autoritat que tenia el mestre davant dels alumnes. En canvi, a l’escola actual, els alumnes participen activament en les tasques que es realitzen a les classes, provocant d’aquesta manera una major implicació per part de l’alumne i un grau major d’aprofundiment i de coneixement de les diferents matèries.
El segon debat, l’eix principal del qual era “l’autoritat del mestre en les aules”, estava format pel grup a favor d’aquesta autoritat, composat per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Guitiérrez, l’Albert Guix i la Mònica de Haro. I pel grup en contra, format per la Paula Antonell, la Maria Pérez, l’Aylen , la Sara García i la Laura Millán.
En aquest segon debat podíem veure les diferències abismals entre tots dos equips, ja que uns defensaven que mitjançant l’autoritat del mestre, els alumnes es comporten millor, estan més atents i això queda reflectit també amb una gran disminució del fracàs escolar, i en canvi, l’altre equip, defensa que l’autoritat del mestre provoca que els alumnes no poguessin expressar les seves idees, opinions,... lliurement, i per tant, anul•lava la possibilitat d’un diàleg.


APROFUNDIMENT:


Personalment, per realitzar la meva recitació, m’he preparat un poema titulat “La presó de Lleida”.
D’aquest poema, també se n’ha fet una cançó. Aquesta és una de les cançons tradicionals catalanes més conegudes. El seu origen és incert: podria haver estat composta al voltant del segle XVII, tot i que hi ha historiadors que suposen que podria ser molt anterior.
Pel què fa a la cançó, és d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives. Cal dir també, que la cançó pot arribar a canviar completament, segons les seves varietats.

VARIANTS DE LA CANÇÓ

Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.


Una de les moltes versions de la cançó "La presó de Lleida" és:




REFLEXIÓ:

Personalment, penso que la sessió d’avui, igual que la del divendres passat ens ha servit a tots per a conèixer millor les pròpies faltes i errors, i així poder-los corregir per una altra vegada. A més a més, també hem pogut conèixer més profundament, els temes dels quals parlaven els debats, i hem pogut opinar sobre quines matèries, punts,temes,... defensats en cadascun dels debats ens semblaven millor i estàvem d’acord. Cal mencionar, però, que al ser els dos temes molt semblants, la part final s’ha fet una mica feixuga.

BUBBLES

LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita i bonica,
prous n'hi porta el Baró.


Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.


La nina se l'escolta
de dalt del mirador,
i a cada posadeta
ne davalla un graó.


Els presos se n'adonen
i paren la cançó,
- canteu, canteu-me presos,
canteu-me la cançó.


- Com cantarem senyora,
si estem en greu presó?
- canteu, canteu-me presos,
que me'n captiva el so.


Jo aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.


- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et do?


- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarida,
això no pot ser, no.


Els presos fugirien,
com quedaria jo?
digues per què vols, filla,
les claus de la presó.


- Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
qui és el teu aimador?


- Ai, pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no.


Han cremat la Garriga
Conflent i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots.


- Ai, pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots.


Les cordes són filades
que em costen a preu d'or,
- ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot.


Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors.


Perquè la gent quan passi,
senti la bona olor
i resi un parenostre,
per l'ànima de tots.

VISITA AL COL·LEGI "AURÓ"

VISITA AL COL•LEGI “AURÓ”

• COM VA SORGIR?

- La formació del centre escolar Auró va sorgir a partir de la fusió de 2 centres del CEPEC (escoles privades catalanes), concretament, de FRAUSA i ROURE. Tot i això, aquestes escoles tenen una manera de fer molt diferent de les privades.

• CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESCOLA

- És una escola laica.

- És una escola formada per un “públic” procedent d’una societat amb un nivell econòmic mitjà – benestant.

- És una escola d’integració de sords, és a dir, de nens amb una disminució d’oïda. CREDAL (posa logopedes i psicopedagogs).

- També tenen nens USE (unitat de suport a l’educació especial). Per tant, podem dir que és una escola que tendeix a la INCLUSIÓ.

- Aquesta escola, consta d’una Aula d’acollida des de fa 2 anys, perquè fins fa poc, a l’eixample no hi havia gaire immigració, per tant no feia falta.
Els nens, poden estar fins a 2 anys en una aula d’acollida. Durant aquest període de temps, a l’hora d’avaluar-los, no se’ls avalua de la mateixa manera que als altres. Al cap d’aquests dos anys ja no hi ha cap seguiment.

- Els nens que tenen un grau de disminució psíquic important, van primerament a l’escola AURÓ i posteriorment, passen a l’institut MARAGALL.

- Aquestes persones amb discapacitats és passen hores a la classe amb els seus companys però, també realitzen moltes hores a fora de la classe.

- L’escola està estructurada per plantes.

- A l’hora de compartir els diferents patis, hi ha torns.

DOTZÈ DIA DE SEMINARI 25/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui a la sessió de seminari hem començat realitzant el seguiment i l’anàlisi sobre l’actualitat educativa.
En primer lloc, la Maria ha comentat algunes notícies que va anar trobant al llarg de la setmana passada, com per exemple la “la setmana de la ciència”,... i finalment, ha explicat la notícia que ha escollit per ser debatuda a la classe. Aquesta es titula “Segregació escolar” és a dir, la distribució desigual dels nens a l’escola. El problema que trobem amb la segregació escolar, és que ningú fa res per aturar-ho, sinó que es dóna prevalença a altres temes com és el medi ambient,... abans de preocupar-se per un tema tant important com és aquest. Aquest tema ha estat valorat per experts que han arribat a la conclusió que no hi ha prous mitjans, serveis ni recursos socials, econòmics,… destinats a la Infància. El fet és que cada dia es veuen més nens sense escolarització. Avui en dia, aquest fet s’està deixant molt de banda. A partir d’aquí, hem establert un debat sobre si creiem que aquest tema hauria d’estar vertaderament per davant d’altres com són el medi ambient,…
Per altra banda, la Paula ha exposat el tema ja tocat en una altra ocasió, sobre la introducció de portàtils als instituts catalans. 130 centres es veuran afavorits per aquesta nova implantació de portàtils, a partir del Gener. El que és vol aconseguir amb aquest acte, és digitalitzar les aules i permetre a tots els cursos de la ESO poder tenir ordenadors en un període de 4 anys. A partir d’aquest punt, hem entrat en un debat sobre si eren millor els ordenadors o els llibres de text.

Un cop hem finalitzat el debat, la Lluïsa ens ha fet redactar una valoració general de la setmana de pràctiques, i comentar les dues activitats que més ens havien agradat i amb les quals havíem gaudit més. Posteriorment, les hem llegit una per una a la classe i després hem realitzat la posada en comú de la conferencia “Fer de Mestre” que es va dur a terme el dilluns dia 16 de novembre a l’auditori de la facultat, per l’Eulàlia Bosch.
També hem comentat el nostre parer sobre la conferència i hem esmentat els punts claus o les frases amb més rellevància que l’Eulàlia va mencionar durant el discurs. A partir d’aquí, també hem comentat quina és la nostra manera d’agafar apunts.

REFLEXIÓ:


Pel que fa a la segregació escolar, penso que s’ha de realitzar una tasca rehabilitadora més gran, que permeti vèncer aquest gran problema.
Referent al tema d’implantar ordinadors a les aules, com a eina bàsica de treball, com ja vaig dir anteriorment en una altra reflexió del bloc, penso que no és correcte. No s’han de substituir els llibres de text, per màquines, com els ordenadors. Aquests, han de ser i servir, com a eina de suport, i utilitzar-los sempre que sigui necessari.
Finalment, vull mencionar que la visita a l’escola del mar, ha estat una de les activitats que he realitzat durant la setmana de pràctiques, que m’ha agradat més, ja que m’ha permès obtenir una visió molt diferent sobre el món de l’ensenyament i sobre tot el que s’hi relaciona.

VISITA A UN CENTRE SOCIOEDUCATIU

CASAL D'INFANTS DEL RAVAL


INFORMACIÓ D’INTERÈS GENERAL
• Abans, al barri del Raval, la mitjana d’edat de les persones era 10 anys inferior que les de la resta del territori.
• Capa a l’any 1994-1995, aquesta estadística comença a canviar.
• Actualment, aquesta mitjana de 10 anys de diferència s’ha reduït a la meitat, és a dir, a 5 anys de diferència.

SITUACIÓ ACTUAL• Els nens no estan desprotegits.
• Treballen sota les pautes de l’educació social.
• Treballen amb col•lectius amb desavantatges socials.
• Pel que fa a la feina dels encarregats del local, una de les més importants és detectar situacions de risc social,… és a dir que si no es va en compte amb aquests nens/es, nois/es, poden acabar en una situació d’exclusió. Alguns indicis a ser-ho: fills de família on només hi ha la mare per alimentar-los, un possible maltractament psicològic… Les exclusions comencen a l’escola.

COM TREBALLEN
• Podem trobar-hi el CENTRE OBERT (nens i nenes en edat escolar). Aquest centre es divideix en dues etapes escolars, l’etapa INFANTIL (3-12 anys) i l’etapa ADOLESCENT (12-16 anys).
• El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. Aquests es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials.
• Aguns projectes són:

o PROJECTES DE MARES AMB NENS PETITS (0-3 anys)
És a dir, estimulació infantil. A les mares se’ls ensenya a buscar feina, se’ls ensenya llengües i es realitzen projectes per tal de millorar el més possible la seva situació.

o SUPORT SOCIAL A INFANTS I FAMÍLIES
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar per tal de prevenir situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

o SUPORT EN EL PROCÉS ESCOLAR
Es dóna resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Es treballa conjuntament amb les escoles, intentant utilitzar nous models i realitzar noves propostes per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia de tot el procés escolar al mateix temps que s’intenta donar suport als infants i joves en la seva escolarització.

o INTEGRACIÓ DE JOVES EN RISC
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.

o FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL I LABORAL
Procura la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc, acompanyant-los en tot moment en aquest procés d’inserció i permetent d’aquesta manera un major ocupabilitat d’aquests, permetent d’aquesta manera que no estiguin tant de temps al carrer.

o REFORÇ DE LA COMUNITAT
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fan a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.


LA XARXA DEL CASAL

• Durant l’any 2008, el Casal ha donat suport socioeducatiu a 3.756 infants i joves i 1515 adults a través de 28 projectes.

• Ho ha fet treballant en xarxa, al costat de 134 entitats i gràcies a la col•laboració imprescindible dels més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques que han passat pel Casal durant aquest any.
• La tasca social i educativa de l'entitat no seria possible sense el suport i la participació d'una significativa xarxa de col•laboradors, tant institucions com particulars, que comparteixen els objectius de l'associació, així com el compromís social que la tasca realitzada al casal representa en el camí dels drets humans, la igualtat i la justícia social.
• La xarxa de suport del Casal està formada per totes aquelles persones, institucions, entitats, professionals, empreses, fundacions, escoles i col•lectius diversos que creuen en la igualtat d'oportunitats per a tots els nens i joves i s'hi impliquen de diferents maneres per fer-ho possible.

CONFERÈNCIA "LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ" AL CIBERNÀRIUM

• Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.

• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.

• Frases importants mencionades durant la conferència.
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”

• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.

• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.

• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.

• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR


VALORACIÓ PERSONAL DE LA CONFERÈNCIA:

La meva valoració de la conferència sobre la web 2.0 és molt positiva pels següents aspectes:
En primer lloc, els conferenciants van demostrar un gran coneixement del tema presentat i els continguts es van desenvolupar d’una manera molt profunda i clara, a la vegada.
En segon lloc, vaig adonar-me del molt que em queda per aprendre i conèixer del món informàtic i tots els seus programes. Malgrat adonar-me de les meves limitacions, no m’he desanimat, al contrari, tinc ganes de poder arribar a assolir un bon nivell en l’ús de les eines informàtiques.
Finalment, penso que és interessant que es duguin a terme aquests tipus de conferències, sobretot, cara a persones que es volen dedicar a la formació d’altres persones, que seran el futur de la nostra societat, una societat en canvi constant.



(Aquesta activitat està també posada a l'apartat "Setmana de Pràctiques")

COED DILLUNS 23/11/09

DESCRIPCIÓ:


Avui, a la sessió de COED realitzada conjuntament amb en Xavier Àvila, hem començat a presentar les exposicions per parelles sobre el treball del Territori.
Concretament, avui han exposat en primer lloc, la Laura Sánchez i el Macià Bagur, sobre Menorca, després el Marc Pérez i l'Eduard Santos, sobre el Baix Llobregat, en tercer lloc l'Ailén Marino i la Laura Millán, sobre les festes de maig a Badalona i finalment, l'Anna Llongueras i jo, sobre Sant Andreu de Palomar.
Finalment, i un cop s’han acabat totes les exposicions, ens han deixat marxar.


REFLEXIÓ:


El fet de realitzar un treball que en molts casos ha estat enfocat cap algun indret en concret, ja sigui poble, ciutat... ha permès, en primer lloc, conèixer una mica més cada zona tractada.
En segon lloc, el fet de realitzar un treball amb exposició oral, com en moltes altres ocasions, permet que, a poc a poc, anem perdent la “fòbia” ha parlar en públic, i per tant, el nerviosisme que això comporta. Tot i això, vull mencionar que en el meu cas, el fet de no posar-me nerviosa davant d’una exposició oral, serà un dels treballs més difícils que hauré de realitzar i superar durant tot el decurs de la carrera.

ENTREVISTA TREBALL TERRITORI MONTSE PUGA "REDUÏDES"

CONFERÈNCIA "LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ" AL CIBERNÀRIUM

ACTIVITAT 2
CIBERNÀRIUM

• Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.

• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.

• Frases importants mencionades durant la conferència:
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”

• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.

• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.

• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.

• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR

CONFERÈNCIA "FER DE MESTRE" DIRIGIDA PER EULÀLIA BOSCH

ACTIVITAT 1
Conferència “FER DE MESTRE”

Aspectes tractats:
• 3 aspectes característics de l’Eulàlia:
1) Manté un constant diàleg amb la ciència, la llar, la filosofia, l’escola…
2) Manté un constant interès per l’educació.
3) Manté una proximitat intencionada amb tots aquests elements.

• Fer de mestre, aspectes principals:
1) Per ella FER DE MESTRE hauria/pot ser el títol d’una sèrie de conferències o d’un programa permanent en una escola.

2) Quan treballem amb nens, no hem de pensar en els nens com a nens, sinó com a nens que creixen. Nosaltres, en canvi, ja som grans i molts no ho volem ser.

3) La relació amb els nens la pensem com estàtica, creiem que perquè els programes educatius, arribin al final es necessita quietud. Però realment no és així. Estem constantment canviant, tots els nens i nenes que estan davant nostre creixen constantment.

4) Els nens són els més estrangers de tots els estrangers possibles. La veritable estrangeria són els nens que tenim davant. Per exemple, per ella, el més estranger de tots és el NADÓ.

5) La docència ajuda als nens a ser algú, avui, aquí.

6) Les escoles de magisteri han de realitzar treballs sobre estudiar la ciutat. Aprendre a conèixer la pròpia ciutat és aprendre a buscar el que no és té.

7) Els nens són curiosos i és sobre aquesta curiositat sobre la qual hem de treballar i l’hem d’alimentar. Cal una ciutat sencera, ningú és tan fort per si sol, com per poder fer passar la curiositat del nen.

8) Consisteix en acompanyar als alumnes i en permetre mostrar a aquests, la confiança que dóna que algú t’acompanyi.

9) S’ha de saber diferenciar entre els moments en què som mestres i els que som aprenents.

10) Hem de fer de les arts les nostres aliades. Aquestes generen el plaer de la contemplació i de la comprensió.
A l’exposar-se a les arts, el mestre pot acabar d’esdevenir mestre i mostrar els seus encants.
Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant si no es vol saber. Per ser savis ens hem d’ajudar de les arts.
L’arquitectura i la música, són les dues formes d’art que es viuen des de dins, que et donen aixopluc.

11) Fer de mestre vol dir fer d’acomodador.

12) L’educació s’ha de posar en primera plana.

13) Finalment menciona que l’Eulàlia compara els alumnes amb RUMIANTS. Els rumiants deixen l’estable, mengen l’herba i tornen a l’estable a rumiar.
L’escola es el lloc on tornar i integrar a la vida pròpia allò que s’ha après.


ANY DE L’EDUCACIÓ CERDÀ

Trets característics:

• Hem de conèixer la ciutat en la qual estem vivint. L’hem de conèixer suficientment, com per poder ajudar als alumnes a conèixer-la.
• Aquest projecte permet conèixer a través d’internet, totes les escoles que podem trobar en un espai de territori, de la mateixa manera que podem saber/veure on són/on hi ha els edificis més emblemàtics de la ciutat...

COED DIVENDRES 13/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui hem iniciat la classe de comunicació oral, escrita i digital amb una breu reflexió que la Lluïsa ens ha fet, a causa del nostre poc apropiat comportament. Un cop ha acabat, hem començat amb el conjunt de recitacions. En total han exposat oralment 11 persones, continuant l’ordre de la llista fins a la Blanca Vivet. Cadascuna d’elles ha realitzat una exposició bastant diferent.
Per últim, avui només hi ha hagut temps per realitzar un dels dos debats que hi havia previstos per fer. El tema del debat era “l’Escola privada”. En aquest, s’exposava les raons a favor i en contra d’aquest tema. El debat, estava format per una banda, per l’equip a favor, format pel Carles, la Marta, el Macià, l’Àngel, l’Edu i el Javier i per altra banda, per l’equip en contra, format pel Marc, l’Esteve, l’Alba, l’Òscar i el Pere. L’equip que estava a favor, defensava que en l’escola privada, el nivell de fracàs escolar és molt inferior que en la pública, que els pares a causa de que han de pagar més diners, també estan molt més implicats en l’educació i en tot el procés escolar dels seus fills, i tot això comporta una millor situació familiar, i per tant repercuteix positivament en l’actitud del nen davant les diferents situacions escolars. Per altra banda, el grup que estava en contra, defensava que l’escola privada afavoreix la divisió entre les diferents classes socials, permetent així, que només hi puguin accedir aquells alumnes i per tant, famílies amb un alt poder adquisitiu. A més a més, hi ha un baix nombre de d’interculturalitat i per tant, es fomenta una societat més racista i classista.

REFLEXIÓ:

Primerament, vull mencionar que penso que la Lluïsa ha fet molt bé d’avisar-nos pel nostre comportament, ja que vertaderament, és molt molest que mentre estàs exposant oralment, la gent parli i et distregui.
Pel què fa a les recitacions, cal dir que cada dia estan més ben preparades, i vull felicitar al Toni per la seva magnífica actuació. M’ha encantat.
Pel què fa al debat de “l’Escola privada”, penso que en ambdues parts, tan en la que estava a favor i com en la que estava en contra, es pot trobar bons arguments que defensen bé tant l’escola privada, com la no privada o pública.

EL CAÇADOR D'ESTELS: descripció d'un personatge secundari

El “baba” és el pare de l’Amir i també, com es descobreix al final de l’acció, d’en Hassan.
Durant tota l’acció se’l reconeix com un home extraordinari, de bona classe social, que defensa els seus ideals per sobre de qualsevol altra cosa i està molt ben considerat i respectat per tota la gent que l’envolta.
El “baba” és un personatge que es sent culpable, per no poder parlar d’en Hassan com a fill seu, ja que la seva posició social, econòmica i política no li ho permet.
És per aquest motiu, que veu en l’Amir aquell fill que li està permès de tenir com a propi i per tant, no vol que sigui una persona covarda i que se’l pugui classificar com a digne fill del seu pare. L’Amir però, és més aviat poruc i els seus gustos i preferències es desvien bastant de les del seu pare.
Per altra banda el “baba”, veu en Hassan com aquell fill al qual no li està permès tractar-lo com a tal, ni el pot criar com vertaderament es mereix. A causa d’aquest desig per tapar i solventar el seu sentiment de culpa per no poder tenir el seu fill amb ell i poder-li donar tot el que li pertoca, realitza vàries obres benèfiques.
Per últim, cal dir, que s’emporta el seu gran secret amb ell, al morir.

ONZÈ DIA DE SEMINARI 13/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui hem començat la sessió de seminari fent la posada en comú del llibre “El caçador d’estels”. Primerament, La Lluïsa ens ha fet escriure una redacció individualment, d’unes 150 paraules, a cada un de nosaltres. Ens ha dividit en grups de cinc, donant un número a cadascú. Cada número representava un tipus de redacció diferent. Les persones amb el número 1, havien de realitzar l’argument del llibre, les que tenien el número 2, havien de descriure a un personatges principal de l’acció, les del número 3, havien de descriure un personatge secundari, les que tenien el número 4, havien de descriure una mica l’ambient de l’època en què es desenvolupava l’acció i finalment, el número 5, havia de realitzar una redacció sobre si ho recomanaria a algú o no, i sobre com ho recomanaria.
Mentre l’anàvem acabant tots, els companys que ja l’havien acabat i que encara no havien enviat cap correu al profesor/a amb el/la qual anirien a visitar el centre educatiu escolar, han anat a enviar-li i/o parlar-hi.
Un cop tothom ha acabat les redaccions, i mentre esperàvem a les 2 o 3 persones que tornaven d’escriure el correu o de telefonar, l’Eva ens ha comentat la seva revista educativa.
Aquesta s’anomena “Organización y gestión educativa”. Està escrita en castellà, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 12euros i anual de 64,60euros.
La revista consta de diferents parts com són:
1. EDITORIAL: text escrit pel director.
2. CURRÍCULUM ESCOLAR
3. NOTÍCIES: concretament, en la revista que ha portat l’Eva n’hi havia dues.
4. FORO ABIERTO: amb aquest apartat es vol fomentar la “llibertat d’expressió”.
5. ARTÍCULO DE ACTUALIDAD
6. MONOGRÁFICOS: a partir d’aquest apartat, tota la revista tracta sobre el mateix tema.
7. ARTÍCULOS DE OPINIÓN: alguns que podem trobar en aquesta revista són:
1. Competencias básicas como proyecto educativo.
2. Reto para la dirección escolar.
3. Competencia educativa…
8. EXPERIENCIAS
9. BUENAS PRÁCTICAS


Un cop l’Eva ha acabat d’explicar la seva revista, hem continuat amb la posada en comú del caçador d’estels. Cadascú ha llegit en veu alta la seva redacció i després hem comentat una mica per sobre, el que ens havia semblat el llibre i la Lluïsa ens ha preguntat si l’any que bé l’ha de tornar a fer llegir, si s’escau , i tots hem contestat rotundament: sí!
Finalment, la Sara ens ha comentat les notícies d’actualitat que ha trobat. La més rellevant i la que ha comentat més detalladament ha estat una notícia que tracta sobre la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.


REFLEXIÓ:

Pel que fa al llibre del caçador d’estels, només puc dir que no tinc paraules per descriure el que m’ha fet sentir. Mai hauria pogut creure que un llibre m’hauria fet plorar. Jo no sóc una fanàtica de la lectura, però, amb aquest llibre hi havia moments en què no podia parar de llegir, necessitava saber el que passaria. No sé com explicar-ho, era com una necessitat, no podia deixar-lo. A més a més, la temàtica que tracta és molt bona, i et fa reflexionar molt. En fi, és un llibre magnífic i animo a la gent, encara que no senti una gran atracció per la lectura, a llegir-lo.