VALORACIÓ DE LA RECITACIÓ DEL POEMA

LA PRESÓ DE LLEIDA


Personalment, he de dir que, després d’uns quants dies d’estar buscant quin poema podia recitar, quan aquest em va caure a les mans, en vaig quedar captivada. Em va agradar molt i vaig tenir clar, només amb una llegida, que el volia. Començo fent aquest comentari perquè crec que es percep en la representació, malgrat els nervis, que el poema m’agrada. També penso que no era un poema fàcil de recitar perquè hi ha tres personatges, el Baró, la Margarida i els presoners, apart del narrador, que dialoguen entre ells, amb molt de sentiment.

Referent a l’exposició, en primer lloc, dir que vaig intentat expressar l’estat emocional i els sentiments dels personatges del poema, utilitzant tons i modulacions de veu diferents. Aquest fet el vaig complementar amb l’expressivitat corporal i el canvi de lloc, depenent de qui parlava. En aquest sentit, penso que la valoració és positiva.

En segon lloc, un dels meus objectius era captar l’atenció i l’interès del receptors, els companys de classe i que el missatge del poema els arribés, cercant la seva atenció i la seva empatia envers la meva recitació i la història d’amor que emanava del poema. Penso que també va ser un aspecte assolit.

En tercer lloc, crec que també vaig aconseguir que el volum i el to de la veu fossin els adequats per a l’espai on es representava.

Com a aspectes a millorar voldria remarcar que en algun moment, potser hauria hagut d’alentir la recitació. Durant els assajos previs i en un ambient més distés, el poema durava uns 20 segons més.
També va haver-hi un moment en què va semblar que els nervis m’aturaven, però, per sort, no va ser així.


Anna Español Solé