// SÉ EL QUE VULL! //

Una necessitat: ESTIMAR
Un projecte: DONAR-ME
Un desig: LLIBERTAT
Una opció: AVANÇAR
Una raó: VIURE!

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GITIC (Xavier Àvila). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GITIC (Xavier Àvila). Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de desembre del 2009

SÍNTESI

VALORACIÓ DE LA MEVA EXPERIÈNCIA EN RELACIÓ AMB LA CREACIÓ I EL MANTENIMENT DEL MEU BLOG

Primerament, vull mencionar que el fet de crear i treballar en el meu propi bloc ha estat una experiència completament innovadora, ja que mai havia utilitzat aquest recurs informàtic.
Els diferents aspectes i tasques realitzades han estat molt positives pel meu currículum, ja que m’han aportat una manera diferent de treballar, ensenyant-me nous recursos informàtics tan per a realitzar treballs en grup com de forma individual.
El fet d'estar en contacte amb les noves tecnologies m'ha permès conèixer molts progemes anteriorment desconeguts per mi, com són:el GOOGLE DOCS, SLIDEBOOM, SLIDESHARE, CMAPTOOLS,... de la mateixa manera que m'ha ajudat a conèixer la manera de realitzar grabacions de so, de vídeo, conèixer diferents programes de tractament d'imatge, i també està més al dia sobre diferents qüestions sobre temes com són la Web 2.0, els Projectes Telemàtics i les WebQuest, entre d'altres.

Per altra banda, la utilització d'aquests recursos, també m'ha aportat certes estones d'angoixa i mals de cap, ja que en algunes ocasions, m'ha costat molta estona de treball assolir l'activitat proposada a classe.

Finalment, només em queda dir, que encara que em queda molt per aprendre, ja he aconseguit pujar un esglaó més en el coneixement de les TIC.

Les dues intervencions més significatives han estat:

- El comentari sobre els "tòpics" en relació amb els mitjans de comunicació de masses.

He escollit aquesta activitat perquè em va semblar molt interessant fer un anàlisi i aprofundir en cadascun dels tòpics, i perquè va ser un repte per a mi poder trobar el vertader significat de cadascun d'ells. A més a més, tot i semblar una activitat senzilla de realitzar, a mi em va portar molta estona de feina.
- L'anàlisi d'un anunci publicitari

Vaig realitzar l'anàlisi de l'anunci de la Marató de TV3, perquè des del primer moment que el vaig veure, em va captivar el seu missatge sobre l'amistat i la solidaritat. La tendresa i la felicitat del ximpanzè compartint el seu premi amb el company més feble i limitat el vaig veure com un acte de grandesa que molts cops els humans no som capaços de realitzar.

VIQUIPÈDIA S’ENFRONTA A UNA FUGA CONTÍNUA D’EDITORS

Juan Ruiz Sierra


• DECREIX EL NOMBRE DE PERSONES QUE CONTRIBUEIXEN A L’ENCICLOPÈDIA VIRTUAL.

• UN INVESTIGADOR ESPANYOL DESCONCERTA AMB L’ESTUDI QUE REFLECTEIX EL FENOMEN.

• LA VIQUIPÈDIA EN ESPANYOL TÉ MOLTS LECTORS, PERÒ MOLT POCS ESCRIPTORS (ÉS LA SEGONA MÉS VISITADA I LA SETENA EN NOMBRE D’ENTRADES).


---------------

Felip Ortega és un investigador de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, que està realitzant un estudi que té a la premsa tecnològica de mig món discutint acaloradament, si un dels principals fenòmens a Internet dels últims anys, la Viquipèdia, està o no en decadència, i si pot o no sobreviure a llarg Termini.
L’estiu passat, Ortega va publicar un estudi, la seva tesi, que acabava amb la conclusió que l’enciclopèdia virtual, consultada gairebé 350 milions de vegades al mes, es trobava en una “delicada situació”: un bon nombre dels seus editors se n’havia desconnectat, ja no actualitzaven les entrades, i no hi havia internautes que els reemplacessin. Ara, les dades actualitzades són rotundes: la versió anglesa de la web va perdre 49000 editors el primer trimestre del 2009 (en comparació dels 4900 en el mateix període de l’any anterior); l’espanyola, 4250; la francesa, 6000; l’alemanya, 4500…
¿Què passa? “El projecte no està en risc –va dir divendres passat Ortega mentre es prenia un cafè amb llet al centre de Madrid-, però l’anàlisi demostra que si aquesta tendència continua massa temps i no s’hi incorporen nous editors, en un futur, i no m’atreveixo a dir si gaire pròxim, sí que pot tenir problemes”.
El preocupant fenomen detectat per Ortega, segons els especialistes, pot obeir a dues causes. Per un costat, al fet que cada vegada hi ha menys assumptes sobre els quals escriure a l’enciclopèdia. Aquesta és la versió de la Viquipèdia mateix, però l’investigador assenyala que a la mateixa web s’hi poden consultar els temes que queden per escriure i que aquests encara són molts.
Per un altre, al fet que, per evitar el vandalisme i la introducció d’informació falsa, la política editorial s’ha fet més rígida i cada vegada resulta més difícil editar una entrada. Ortega, amb matisos, tendeix a inclinar-se per aquesta versió.
“Però això només és una hipòtesis”, va explicar.
“El que crec que convé fer ara és preguntar-se com es pot revertir el fenomen. I en la meva opinió s’ha d’enfocar-se en tres vies: incentivar els editors nous, acudir a universitats i centres d’investigació per intentar captar experts, i finalment, millorar les característiques de la pàgina perquè sigui més fàcil d’editar. Tot i això, convé no perdre de vista que la Viquipèdia va néixer com un experiment. Així que encara no tenim ni idea de quina és la millor manera d’administrar-lo”.


(El Periódico, dilluns, 30 de novembre de 2009)

dilluns, 28 de desembre del 2009

“CON EL ORDENADOR ME MOTIVA MÁS HACER DEBERES”

Maite Gutiérrez

Los portátiles han superado ya un trimestre en las aulas catalanas, y llega el momento de que pasen la primera evaluación del curso, igual que han hecho miles de estudiantes justo antes de Navidad. Todavía es pronto para extraer conclusiones definitivas, advierten los profesores consultados, pero sí, basta para ofrecer las primeras impresiones sobre el impacto de esta nueva herramienta. Alumnos y docentes expresan ideas muy distintas.
Fahad Tehami, alumno de primero de ESO en el instituto Joan Coromines de Barcelona, explica que el ordenador portátil que utiliza en clase desde septiembre, le anima a hacer los deberes. Otro compañero afirma que él, no entrega los deberes porqué no tiene conexión a Internet en casa. Su profesor añade que en el instituto facilitan conexión a los alumnos para que trabajen fuera del horario lectivo.
“Los ordenadores no mejoran nada por si solos, lo que hacen es amplificar, tanto lo bueno como lo malo”, dice Javier Marsà, director de éste instituto y profesor de ciencias sociales.
Las notas de los alumnos de primero y segundo del Joan Coromines, que utilizan portátil en clase desde septiembre, son similares a las de otros cursos. “Necesitamos más tiempo para evaluar el impacto real, aunque por ahora está siendo positivo porque los chicos están más motivados y facilita cierto trabajo”, afirma Marsà.
En el instituto Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, optaron por introducir los portátiles en tercero de ESO. La directora del centro, Carme Giménez, observa un obstáculo importante: los contenidos de los libros digitales. “No estamos contentos con ellos, el material disponible está condicionando mucho la experiencia; esperamos que el próximo curso tengamos más variedad y con mayor calidad”, dice Giménez. Los profesores de este instituto producen muchas veces su propio material porque no confían en el de los libros digitales.

(La Vanguardia, lunes 28 de diciembre de 2009)

dimecres, 23 de desembre del 2009

DESCRIPCIÓ D'UNA WEBQUEST

1. Què és un WebQuest?
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).
Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Estructura bàsica d’una WebQuest:

Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció ha de ser clara i motivadora.

Tasca: en aquest apartat es proporciona a l'alumne una descripció del que haurà de fer i també del nombre de persones que compondran el grup de treball, els diferents rols que hauran de tenir els components del grup,...

Procés: explica les estratègies que els estudiants han d'utilitzar per a dur a terme les diferents tasques, pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.

Recursos: llocs d'Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar les diverses tasques.

Avaluació: en aquest apartat s'indica com s’avaluarà el treball realitzat.

Conclusió: resumeix l'activitat i anima als estudiants a què reflexionin sobre el seu procés i els resultats.



2. Escollir, enllaçar, descriure i valorar un exemple de WebQuest.

EL SISTEMA SOLAR


1.1. Introducció

El professor fictici Adrolin Sinof llença un missatge sobre els planetes, altres astres estranys que hi ha a l’univers, el fet d’existir el dia i la nit,… i mitjançant 4 preguntes desperta l’interès de l’alumne envers l’univers, convidant-lo a participar en diferents tasques.

1.2. Tasca

Carme Andropof, la secretària del professor, proposa diverses tasques per tal d’ajudar al professor Sinof a escriure el seu llibre titulat Tractat Planetari.
Per tal de realitzar-les, els nens s’han d’organitzar en grups de 3 persones i cadascun d’ells tindrà el paper d’un personatge diferent: el responsable gràfic, el tècnic informàtic i finalment, el responsable de la correcció lingüística.
Per tal de realitzar les tasques exposades a continuació s’hauran de repartir la feina segons el rol que jugui cadascun dels alumnes.

Les tasques a realitzar són:

- Comprovar el nombre de planetes
- Veure’n les seves característiques
- Descobrir aquests astres estranys
- Trobar el nom de l’estrella lluminosa
- Explicar el fenomen dels dies i les nits
- Explicar el fenomen de les estacions de l’any
- Explicar les fases de la lluna


1.3. Procés

Els alumnes han de realitzar un total de 7 activitats. A cadascuna d’elles se’ls realitza una sèrie de preguntes a contestar, i se’ls facilita diferents pàgines webs, on poden trobar-hi informació, jocs virtuals, fotografies i tot el material necessari per a poder contestar les preguntes. Al mateix temps, també se’ls dóna les pautes que han de seguir per tal de elaborar el projecte final, que pot ser en format PowerPoint, en Web o en un full del Word, per tal de fer-ne una presentació a la classe.

Les diferents ACTIVITATS del procés són:

Activitat 1: LA TERRA I EL SOL
Activitat 2: ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR I
Activitat 3: ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR II
Activitat 4: ALTRES ASTRES DEL SISTEMA SOLAR. L’UNIVERS
Activitat 5: ELS DIES I LES NITS
Activitat 6: LES ESTACIONS DE L’ANY
Activitat 7: LES FASES DE LA LLUNA

1.4. Avaluació

L’avaluació es durà a terme valorant el procés del treball en grup i del treball i l’exposició final. La puntuació s’obtindrà omplint dues rúbriques, una de col·laboració, que valora el procés del treball del grup i una altra de la presentació realitzada. L’avaluació es pot dur a terme tant per part del professor/a com per part de l’alumne.


1.5. Conclusió


La Carme Andropof, secretària del professor Sinof, agraeix als alumnes la seva ajuda en demostrar les seves hipòtesis sobre l’univers.
Finalment, els facilita una web, en la que es pot veure l’arribada de l’home a la lluna.

1.6. Crèdits

En aquest apartat final, s’agraeix a Bernie Dodge el fet d’haver inventat el recurs didàctic del WebQuest, també es dóna les gràcies a tota la gent que està creant el WebQuest i finalment, menciona a Carme Barba i a Sebastià Capella per haber creat aquesta WebQuest.


VALORACIÓ PERSONAL:


He escollit aquest exemple de WebQuest, ja que personalment, les ciències naturals m'agraden molt. Penso que el desenvolupament del tema s'ha dut a terme d'una manera interessant i detallada, i que el fet d'introduir diferents pàgines web on poder trobar informació relacionada amb el tema i activitats més lúdiques per tal de poder fer entendre als alumnes el funcionament i la composició de l'univers,és un bon mètode didàctic per ensenyar les diferents matèries establertes al currículum.
També vull mencionar, que aquest tipus de pràctiques cooperatives, afavoreixen al treball col·laboratiu i en grup,fomentant així, una millor relació entre els alumnes i una millor tasca educativa.

PROJECTE TELEMÀTIC

• Què és un PROJECTE TELEMÀTIC?

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.

De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

Exemple d’un PROJECTE TELEMÀTIC:


Montserrat, un munt d’aventures


 En què consisteix?

L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer la muntanya de Montserrat i el seu entorn de manera interactiva.
D’aquesta manera, els nens i nenes coneixen a fons la vida quotidiana de l’Abadia de Montserrat i el seu entorn més proper a traves dels escolans, que són els guies d’aquest projecte.
És tracta d’un projecte interdisciplinari, i amb treball cooperatiu. Així doncs, seguint diversos itineraris i treballant en grups, els alumnes s’apropen a Montserrat a través de diferents àrees: religió, música, naturals, socials, matemàtiques,...

 A qui està destinat?

Aquest projecte està destinat als alumnes de cicle mitjà i de cicle superior que, en ambdós casos, estan guiats per alumnes de 1r o 2n d’ESO de l’Escolania de Montserrat.



 Com està format aquest projecte?

Aquest projecte està estructurat en diversos itineraris, concretament 5 i una activitat final, a partir de les quals els alumnes poden tractar diverses matèries relacionades amb la muntanya de Montserrat i el seu entorn natural.

• Itinerari 1: Presentació i coneixements previs

En primer lloc, es proposa que els alumnes coneguin millor a l’escolà guia, i el seu entorn i que aquest també pugui conèixer els alumnes i el seu entorn més proper. Aquest primer itinerari consta de 6 activitats:

Activitat 1: els nens han de realitzar un escrit descrivint la seva classe, d’on vénen, que els hi agrada fer,... i també han d’enviar una fotografia conjunta del grup classe.

Activitat 2: es proposa als nens anar a la Biblioteca a buscar informació sobre l’Escolania de Montserrat.

Activitat 3: es presenten als nens les altres escoles que també participen en aquest projecte telemàtic i se’ls realitza algunes preguntes relacionades amb el tema.

Activitat 4: els nens han de comentar si ja havien visitat anteriorment Montserrat i les activitats que van realitzar quan la van visitar, i en cas negatiu, que creuen que si pot fer.

Activitat 5: els nens han d’anar a la Biblioteca i buscar en quina comarca es troba situada la muntanya de Montserrat.

Activitat 6: es proposa als nens una activitat per conèixer millor les comarques de Catalunya. Ho fan cercant d’on provenen els diferents escolans que conformen la comunitat de Monestir de Montserrat.

• Itinerari 2: Muntanya

En aquest segon itinerari, ja ha arribat l’hora d’anar a la muntanya- Però abans, cal saber algunes característiques d’aquesta, com per exemple com la muntanya ha arribat a tenir aquestes formes tan peculiars, entre d’altres. Aquesta vegada, es proposen 4 activitats.

Activitat 1: els nens han de buscar a la Biblioteca el tema de la formació geològica i fer-ne un resum, tot mencionant quins són els 3 elements que formen el conglomerat de la muntanya de Montserrat.

Activitat 2: aquesta activitat tracta sobre els diferents tipus de flora que es poden trobar a la muntanya de Montserrat, i proposa un joc que consisteix en relacionar les diferents plantes amb la seva respectiva descripció.

Activitat 3: aquesta activitat tracta els diferents tipus de fauna que es poden trobar a la muntanya de Montserrat. Proposa als nens la realització d’una cadena alimentària i també la realització d’un dibuix sobre els animals que s’hi poden trobar.

Activitat 4: en aquesta activitat es proposa la realització d’una excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant només pels camins GR.

Els següents itineraris i activitats encara no estan actius.
• Itinerari 3: Santuari i monestir
• Itinerari 4: Museu
• Itinerari 5: Música
• Activitat de cloenda

En aquest projecte també hi podem trobar els següents apartats:

 Escoles participants:
En aquest projecte hi participen 17 escoles d’arreu de Catalunya. Els cursos participants són 5è i/o 6è de cadascuna d’elles.


 Racó del mestre:

No es pot entrar en aquest apartat, ja què té l’accés restringit als mestres que duen a terme/participen en el projecte.

 Biblioteca

És una enciclopèdia virtual, on els nens i nenes poden consultar la informació necessària per tal de poder respondre a les qüestions plantejades en el projecte.

 Informació general de Montserrat

Són una sèrie de links que permeten conèixer millor diferents aspectes relacionats amb Montserrat, com són:
- L’Escolania de Montserrat
- El Museu
- L’Abadia de Montserrat
- Les publicacions de l’Abadia
- La Biblioteca oficial de Montserrat
- El moviment Montserrat Jove
- El patronat de la muntanya
- El parc natural
- El cremellera
- La pàgina de les reserves de Monteserrat
- La pàgina d’estades, visites i tallers per a les escoles


VALORACIÓ PERSONAL:
He escollit aquest projecte perquè personalment sento una gran veneració per la Mare de Déu de Montserrat tant en l’aspecte religiós com pel que representa com a patrona de Catalunya. El seu entorn natural també és un dels espais més emblemàtics de Catalunya.
Malgrat que algunes de les activitats encara no estan actives, moltes de les que ja ho estan presenten una dinàmica innovadora i que permet assolir uns objectius clars en l’aprenentatge dels alumnes, tan a nivell acadèmic i curricular, des de les assignatures de música, religió, naturals, socials, matemàtiques,... com en valors personals.
Finalment, penso que aquest tipus de projectes que permeten a les escoles posar-se en contacte entre elles i treballar conjuntament, obren les portes a un món de treball més dinàmic, col•laboratiu i corporatiu, entre diferents associacions tan lúdiques com educatives.

dilluns, 7 de desembre del 2009

EL 15% DELS USUARIS JA S'HAN DESCARREGAT WINDOWS 7 EN CATALÀ

Albert Cuesta
Barcelona

La versió catalana de Windows Vista va sortir al mercat 40 dies després que l’espanyola; la de Windows 7 només ha trigat 4 dies. La desposta ha estat immediata, i un 15% dels usuaris catalans de Windows, ja han descarregat els arxius per catalanitzar la versió espanyola.
Carles Grau, director general de Microsoft a Catalunya, subratlla el compromís de la seva empresa amb el mercat català d’ordinadors, que és el 25% del total de l’estat. Segons Maria Garanya, presidenta de la multinacional a Espanya, amb un domini lingüístic de 10 milions de persones no els ha catgut pressionar gens la central per aconseguir que el seu nou producte estrella estigui disponible en català.
El cost d’aquesta traducció, estimat entre 150000 i 200000 dòlars, ha anat totalment a càrrec de Microsoft. També són en català, el cercador Bing i els altres seveis Windows Live d’Internet de l’empresa.
L’èxit de la versió en català determinarà si es fa el Windows en gallec i basc.

(Avui, dimecres, 2 de desembre del 2009)

diumenge, 6 de desembre del 2009

SESSIÓ 10: PRÀCTICA 2

PROPOSAR EXEMPLES ALTERNATIUS PER A CADASCUNA DE LES METÀFORES:

1. LA METÀFORA TUTORIAL: L'ORDINADOR COM A TUTOR

"Mecasoft"

2. LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ORDINADOR COM A ALUMNE

"------"

3. LA METÀFORA DEL LABORATORI: L'ORDINADOR COM A SIMULADOR

"Doctora Xinxeta"

4. LA METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES: L'ORDINADOR COM A EINA

"Microsoft Office Excel"

SESSIÓ 10: APRENENTATGE I TIC

METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR

En aquest cas, l’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant.
Aquí podem trobar les activitats JCLIC. Aquestes ens proporcionen diferents tipus d’activitats educatives referents a les diverses matèries i temes que s’estiguin estudiant. Aquest programa es la nova versió del programari lliure creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL. Està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí.
JCLIC , per tant, és un programa que permet a l’alumne conèixer i corregir els errors comesos en l’activitat, i no fa falta que sigui aquest mateix qui valori si el que ha realitzat es correcte o incorrecte.




METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM A ALUMNE

En aquest cas, trobem l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne, és a dir, ell és qui controla i ensenya a la màquina, en aquest cas a l’ordinador, i no a l’inrevés.
Un exemple d’aquest tipus és el llenguatge de programació LOGO i l’objecte gràfic anomenat tortuga. Aquest programa permet que el nen pugui cercar i desenvolupar estratègies de resolució de problemes. La utilització d’aquest programa és molt senzilla.
En aquest cas però, s’ha arribat a qüestionar que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l’aprenentatge, i en el qual segueix el procés de treball del nen i, quan ho considera oportú, planteja les preguntes necessàries perquè serveixin de guia a la reflexió d’aquest, i no són ni el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d’aprendre ni l’altre extrem en que el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber.





LA METÀFORA DEL LABORATORI: L’ORDINADOR COM A SIMULADOR

Podem destacar que els simuladors són uns sistemes tancats en què l’usuari pot manipular diversos paràmetres però, no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l’usuari és més limitat que en el cas del LOGO. Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

En aquest tipus de metàfora podem trobar-hi el Crayon Physics. L’objectiu d’aquest programa és guiar una bola fins a un punt d’arribada marcat per una estrella, o al nivell final, vàries estrelles. El jugador no té un control directe sobre la bola, però pot interactuar amb ella dibuixant figures amb el ratolí.
L’exemple que trobem a continuació ens mostra el funcionament d’aquest programa/joc:




LA METÀFORA DE LA CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA

L’ús de l’ordinador com a eina de treball és habitual a la vida quotidiana.
Un exemple de programa d’aquest tipus de metàfora seria el Microsoft Word. Aquest programa ens permet des del processament de textos, passant per la realització de qualsevol tipus de gràfica o taula, fins a deixar-nos processar imatges,… Va ser creat originalment, per Richard Brodie, l’any 1983. Posteriorment també es van crear versions per Appel Macintosh, l’any 1984 i Microsoft Windows, l’any 1989, sent per aquest últim les versions més esteses a l’actualitat.

dijous, 3 de desembre del 2009

SESSIÓ VIQUIPÈDIA (realització d'una entrada al bloc a nivell individual)

A nivell individual fer una entrada al bloc personal on escriviu:

1. RESUM DE L'EXPERIÈNCIA
2. ENLLAÇ A LA VIQUIPÈDIA AMB L'ARTICLE CREAT O MODIFICAT
3. VALORACIÓ DE L'APORTACIÓ INDIVIDUAL AL GRUP

-----------

1.
En una part del treball, se’ns demanava de localitzar en la versió catalana un article que es pogués completar d’una manera significativa o cercar-ne un de nou. Al nostre grup, després de pensar-hi una mica se’ns va ocórrer la idea de redactar sobre en Jaume Cela i Ollé, escriptor del llibre “Va de Mestres” que vam llegir a seminari i el qual ens va aportar molta informació important sobre el món de l’ensenyament, i més concretament, del mestre d’escola. Vam buscar a la Viquipèdia i ens vam donar compte, que no existia, encara, cap entrada que expliqués alguna cosa/aspecte sobre aquest home i la seva vida. Acte seguit, vam redactar un escrit sobre ell, i vàrem realitzar la segona opció del punt cinc, que deia que col•laborativament (presencial o virtualment) redactéssim la informació, creéssim un compte a la Viquipèdia i la hi introduíssim. Llavors, utilitzant la compta de la Irene, es va penjar l’escrit que havíem realitzat.
D’altra banda, a més a més de realitzar aquesta part important del treball, també vàrem repartir-nos la feina referent al tercer apartat, que consistia en aprofundir en el funcionament dels wikis i concretament de la viquipèdia. Aquest, que estava format pels apartats, com es crea un wiki, parts d’un wiki, com s’edita, les discussions, els enllaços, les fonts i les cites, la viquipèdia i les altres wikipedies i finalment, els projectes germans, va ser repartit equitativament entre tots els membres que conformaven el nostre grup.
Finalment, vull mencionar que per dur a terme el treball, des de bon principi hem utilitzat el recurs de Google Docs, el mateix programa a partir del qual s’havia d’entregar.


2.

Jaume Cela i Ollé

3.

El fet de realitzar una pràctica en grup, fa que moltes vegades tots els seus membres, com en moltes altres ocasions i experiències, s’hagin d’adaptar a la metodologia general de la resta del grup de treball. Aquest fet, ens dóna l’oportunitat de conèixer el funcionament dels treballs grupals i ens mostra i ens ensenya una manera diferent de treballar col•laborativament.
En aquest treball, totes les tasques han estat repartides equitativament, i en el meu cas, de manera més individual, he realitzat l’apartat dels enllaços, les fonts i les cites.

dilluns, 30 de novembre del 2009

BUBBLES

dilluns, 23 de novembre del 2009

CONFERÈNCIA "LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ" AL CIBERNÀRIUM

Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.

Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.

Frases importants mencionades durant la conferència.
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”

3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.

Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.

Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.

Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR


VALORACIÓ PERSONAL DE LA CONFERÈNCIA:

La meva valoració de la conferència sobre la web 2.0 és molt positiva pels següents aspectes:
En primer lloc, els conferenciants van demostrar un gran coneixement del tema presentat i els continguts es van desenvolupar d’una manera molt profunda i clara, a la vegada.
En segon lloc, vaig adonar-me del molt que em queda per aprendre i conèixer del món informàtic i tots els seus programes. Malgrat adonar-me de les meves limitacions, no m’he desanimat, al contrari, tinc ganes de poder arribar a assolir un bon nivell en l’ús de les eines informàtiques.
Finalment, penso que és interessant que es duguin a terme aquests tipus de conferències, sobretot, cara a persones que es volen dedicar a la formació d’altres persones, que seran el futur de la nostra societat, una societat en canvi constant.



(Aquesta activitat està també posada a l'apartat "Setmana de Pràctiques")

dimecres, 11 de novembre del 2009

dilluns, 9 de novembre del 2009

PERQUÈ LES SEGÜENTS EXPRESSIONS ES PODEN CONSIDERAR "TÒPICS"?

• tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
• tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
• tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
• tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
• tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
• tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

---------------------------------------


TÒPIC 1

Veritat:
És cert que una imatge et pot dir alguna cosa d’allò a què faci referència, però no t’ho pot dir tot.

Mentida:
Una imatge t’ho defineix tot.

TÒPIC 2

Veritat:
La persona que mira la televisió xucla tot allò que li passa pel davant i pot deixar de ser una persona amb criteri propi.

Mentida:
L’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació (bona-dolenta) i la pot contrastar. Quan ho faci decidirà si per a ell és vàlida o no i per tant, de si vol continuar consumint determinats programes.
També pot tenir la iniciativa de canviar de canal, en el mateix moment que ho està veient, quan alguna cosa no li agrada.

TÒPIC 3

Veritat:
Com a espectadors ens sentim identificats amb allò que ens donen la TV o el cinema. Sentim pena, dolor... quan veiem que algú plora, pega, mata... o tenim ganes de plorar, pegar... .

Mentida:
Davant un fet violent podem sentir rebuig, fàstic i fins i tot la necessitat de canviar la situació i proposar activitats alternatives a allò que estem veient, o potenciar mobilitzacions per a demanar canvis a nivell polític, social, econòmic etc. o fins i tot per a ajudar en determinades situacions (recaptar fons per a ONGs o altres associacions)

TÒPIC 4

Veritat :
Degut al seu abast, molts espectadors es converteixen en consumidors, no nomes dels productes que s’anuncien per la TV o dels seus programes, sinó que també creuen en els conceptes de bellesa, de moda en el vestir, d’hàbits de vida etc. que s’hi presenten.

Mentida:
No tot el que ens presenta la TV és veritat. L’individu té la capacitat de poder ser crític i decidir si allò que veu s’ajusta als seus ideals o a la seva realitat.

TÒPIC 5

Veritat:
A través de la TV podem veure molta realitat referent a allò que passa, gairebé, a tot el món.

Mentida:
La TV és manipuladora. No tot el que si veu és cert. La informació que rebem depèn de la ideologia política, social etc. del canal o dels directors del s programes.

TÒPIC 6

Veritat:
Davant de tantes noticies i de tanta informació, la persona es torna més insensible i passa més de tot.

Mentida:
La consciència humana és la part del cos més sensible, per a bé o per a mal. Per acceptar les coses tal com estan o per a dir que ja n’hi ha prou i s’han de canviar.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

ANÀLISI D'UN ANUNCI PUBLICITARI





1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
5. Valoració personal de l'anunci

------------------------------------------------------------

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)

L'anunci ens presenta un experiment científic, realitzat per dos especialistes, que intenta estudiar la capacitat intel·lectual dels ximpanzés. La proba dels encaixos és el que permet als científics descobrir que n'hi ha un amb més capacitats intel·lectuals que un altre. La tècnica utilitzada és la de l'estímul-resposta de Pavlov. El fet de realitzar l’exercici correctament per part del ximpanzé, li suposarà rebre un premi, el plàtan. Un cop el ximpanzé que ha superat la proba correctament ha rebut el seu premi, el compateix amb el seu amic. Aquest fet ens introdueix la segona part de l'anunci, la part en què el ximpanzé més capacitat comparteix el seu premi amb el menys capacitat intel·lectualment, demostrant-li la seva amistat i solidaritat.


2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.

L'anunci té lloc en una aula-laboratori, més o menys dels anys 80, amb sostres molt alts i grans finestrals. Està decorada molt austerament amb les pissarres, les taules, armaris, tamborets i material necessari per realitzar els experiments. Hi ha molta llum, però poca vida de color. L'únic color que hi ha és el dels encaixos de les figures geomètriques. En quan als enquadraments més importants, podem destacar els següents: el científic ensenyant la pissarra amb els dibuixos dels encaixos, als ximpanzés; el científic ensenyant el plàtan al primer ximpanzé; el primer ximpanzé realitzant la prova malament; el científic dient-li que no té premi; el científic mostrant el plàtan al segon ximpanzé; el segon ximpanzé realitzant la prova correctament; el científic donant-li el premi, el plàtan; el primer ximpanzé mirant el plàtan del seu company, amb la científica al fons prenent nota de l'experiment; el segon ximpanzé amb el plàtan a la mà, mirant al científic i dubtant sobre el què fer; el segon ximpanzé partint el plàtan en dues parts i continuant amb el dubte i la reflexió; el segon ximpanzé compartint el plàtan amb el seu amic i mostrant-se plenament feliç davant el científic.
El ritme de l'acció és lent i la música és dolça i melòdica. El contingut de la lletra ens aporta un missatge sobre l'amistat i la solidaritat i sobre el fet de tenir un amic que et pot donar la mà en qualsevol moment difícil de la vida.
El missatge que vol utilitzar la Marató: hem de ser amics i solidaris d'aquells que ens necessitin, en aquest cas als malalts de dolor crònic.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten

Els dos científics: representen el patró fred del científic a qui només interessa la part de l'experiment, i no la part dels sentiments i de les emocions. Es mostren freds, distants, realitzant només la feina pura de l'experiment. Per exemple, és manifesten igual de freds quan el primer ximpanzé falla l'experiment i quan el segon el supera. No compten amb què estimulant la part d'amistat i solidaritat del segon ximpanzé haurien aconseguit estimular al primer a fer-ho correctament.

El primer ximpanzé: representa l'element feble, limitat, amb poques capacitats d'aconseguir el què sigui, però amb necessitat d'amics i de solidaritat.

El segon ximpanzé: representa l'element potent, amb capacitats intel•lectuals, capaç d'aconseguir el que sigui necessari, i amb la capacitat d'adonar-se de les limitacions dels altres i que pot solucionar aquesta situació amb la seva aportació personal.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...

És un anunci que no utilitza el discurs verbal i es tracta, per tant, d'un llenguatge no verbal, en el qual la imatge és la que parla per ella mateixa. La imatge de les cares, tant expressives i dels gestos dels ximpanzés i del científic és el que ens aporta la informació.
Un dels dos elements verbals, externs a l'acció, és la cançó, que ens parla sobre l'amistat i la solidaritat. Aquesta és senzilla i planera perquè ha d'arribar al cor del públic, per tal que aquest col·labori amb la Marató.
Finalment, l'altre element extern a l'acció és el missatge de la marató: " -Hi ha coses que diuen molt de tu, com trucar a la Marató de TV3". Eslògan que interpel•la directament a l'espectador amb un pronom personal com el -tu-.


5. Valoració personal de l'anunci

Personalment, penso que és un anunci no massa complicat,tècnicament, però molt profund,complex,emotiu i subtil, quan al contingut. Que un ximpanzé sigui capaç de mostrar sentiments d'amistat i tendresa, i valors com la solidaritat, ens obre als humans l'interrogant de si alguns animals poden ser millors que nosaltres.
La fredor humana del científic que no premia, evidentment, al primat que no aconsegueix un bon resultat, però que tampoc es mostra feliç quan dóna el premi al segon ximpamzé, contrasta amb la rialla espontània d'aquest últim pel seu triomf davant el científic, en veure l'alegria del seu company ximpanzé. No n'hi ha prou amb diagnosticar, tu pots, tu no pots. Cal buscar recursos per tal de fer possible que qui no pugui, pugui fer-ho també. O fins i tot, en cas de no poder-ho fer, ha de poder compartir els èxits i els triomfs dels altres.
És un amunci que aconsegueix el seu objectiu: despertar la solidaritat del públic envers els malats, per tal que, amb l'ajuda de tots, puguem aconseguir allò que ens proposem.
Hi ha un fet que m'ha cridat l'atenció. El científic, que té el paper més rellevant és un home. La dona queda en un segon terme, només prenent nota d'allò que succeix.
Podría haver estat a l'inrevés, o potser ha estat fet així perqué l'home sempre ha estat considerat un ésser més racional i fred, i la dona un ésser més emoiu i sentimental.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

GRABACIÓ DIÀLEG

'>http://

DIÀLEG

-Hola!! aquí tens el meu blogg!

-Oh, que bonic! si que hi tens comentaris!

-Sí, són els que hem manen de fer a classe.

- I doncs, quina feinada, però està bé!

-"Bueno", m'alegro que t'hagi agradat.