VALORACIÓ DE LA RECITACIÓ DEL POEMA

LA PRESÓ DE LLEIDA


Personalment, he de dir que, després d’uns quants dies d’estar buscant quin poema podia recitar, quan aquest em va caure a les mans, en vaig quedar captivada. Em va agradar molt i vaig tenir clar, només amb una llegida, que el volia. Començo fent aquest comentari perquè crec que es percep en la representació, malgrat els nervis, que el poema m’agrada. També penso que no era un poema fàcil de recitar perquè hi ha tres personatges, el Baró, la Margarida i els presoners, apart del narrador, que dialoguen entre ells, amb molt de sentiment.

Referent a l’exposició, en primer lloc, dir que vaig intentat expressar l’estat emocional i els sentiments dels personatges del poema, utilitzant tons i modulacions de veu diferents. Aquest fet el vaig complementar amb l’expressivitat corporal i el canvi de lloc, depenent de qui parlava. En aquest sentit, penso que la valoració és positiva.

En segon lloc, un dels meus objectius era captar l’atenció i l’interès del receptors, els companys de classe i que el missatge del poema els arribés, cercant la seva atenció i la seva empatia envers la meva recitació i la història d’amor que emanava del poema. Penso que també va ser un aspecte assolit.

En tercer lloc, crec que també vaig aconseguir que el volum i el to de la veu fossin els adequats per a l’espai on es representava.

Com a aspectes a millorar voldria remarcar que en algun moment, potser hauria hagut d’alentir la recitació. Durant els assajos previs i en un ambient més distés, el poema durava uns 20 segons més.
També va haver-hi un moment en què va semblar que els nervis m’aturaven, però, per sort, no va ser així.


Anna Español Solé

COED 14/12/09

DESCRIPCIÓ:

A la sessió del dilluns, quatre noves parelles van realitzar l’exposició del treball de Territori, avaluat per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Concretament, les parelles que van exposar van ser: l’Alba Estragué i l’Helena Carmona, que van tractar el tema dels castellers de Vilafranca del Penedès, la Sara Olmo i l’Helena Ruiz, que van realitzar el treball sobre els topònims i la toponímia popular. Posteriorment, van exposar la Natalia Carrique i el Javier Garcia, que van realitzar l’exposició sobre la llegenda del Timbaler del Bruc i finalment, per acabar les exposicions, van exposar el Carles Costa i l’Esteve Clop, que van realitzar l’exposició sobre la seu d’Urgell i els seus encants.

REFLEXIÓ:

Una de les exposicions que més m’ha agradat, és la dels Castellers de Vilafranca, ja que no dominava gaire aquest tema, i la visualització de l’exposició presentada per l’Helena Carmona i l’Alba Estragué sobre aquest, m’ha estat de gran ajuda per conèixer millor tot el que fa referència a la vida castellera.

COED 11/12/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la sessió de COED, com ja és habitual, amb les recitacions dels meus companys. Concretament, les persones que van recitar van ser: la Paula Antonell, el Pere Mussoll, l’Anna Llongueras, l’Eva Ladevesa, la Núria Maldonado, l’Aylen Marino, la Laura Millán l’Anna Illa, el Rafa Mora, la Carlota Muntaner, la Marta Juny , l’Alba Mayol i la Sara López.
Un cop vam haver acabat amb les recitacions, vam passar ha realitzar els debats. Aquest cop, però, només se’n va realitzar un, ja que a l’altre grup que l’havia de fer els hi va sorgir algun imprevist.
Concretament, el debat que es va realitzar, era el meu. El tema del debat era “El nou calendari escolar” i estava compost per l’equip que estàvem a favor, format per la Carolina Garcia, la capitana del grup, l’Helena Vall (que no va poder assistir al debat a causa de problemes de salut), l’Eulàlia Palmero, la Clara Boix i jo, l’Anna Español. Per altra banda, l’equip que estava en contra de l’aplicació del nou calendari escolar, estava format per l’Àlex Ramos, el capità del grup, la Laura Sendín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara López.
En el debat es defensaven dos punts de vista diferents. Els que estàvem a favor, defensàvem el nou calendari escolar, aportant com a arguments que, en primer lloc, ens servirà per aproximar-nos una mica més a la resta d’Europa, i per tant, no està tant a la cua en temes escolars, ja què, s’ha pogut comprovar, que amb l’horari que tenen a la resta de països europeus, el fracàs escolar és molt inferior al nostre. En segon lloc, amb la implantació del nou calendari escolar es vol aconseguir una conciliació de l’horari laboral dels pares amb l’horari escolar dels fills, perquè d’aquesta manera, el pares puguin estar més de temps amb els seus fills, i en conseqüència, està més pendents d’ells tan personalment com acadèmicament. Finalment, hem mencionat els canvis més representatius que s’establiran amb la implantació del nou calendari escolar, i algunes millores que aquests comporten. Una de les més importants, la trobem en l’establiment d’una setmana de vacances durant els mesos de FEBRER/MARÇ. Aquesta servirà per evitar que als alumnes se’ls i faci tan llarg i feixuc el segon trimestre de curs, el més llarg de tots. Hem de pensar que a la resta d’Europa, cada més i mig, es realitza una setmana de vacances, tot en vista de que als propis protagonistes, és a dir, als alumnes, no se’ls hi faci tan feixuc.
Per altra banda, l’equip que estava en contra, ha defensat els seus arguments aportant com a elements més importants, que encara no estem prou preparats per afrontar les totes les reformes que comporta el nou establiment d’aquest nou calendari, i que moltes famílies no estan capacitades per afrontar les despeses econòmiques que aquesta modificació comportarà.

REFLEXIÓ:

Personalment, pel que fa al conjunt de recitacions, penso que la majoria de la gent ha anat evolucionant respecte a persones de dies anteriors, rectificant alguns errors que altres van cometre.
En segon lloc, i referent al tema del debat, penso que com en molts altres temes, l’aplicació del nou calendari escolar, té els seus aspectes positius i els seus aspectes negatius.
Penso que totes les opinions exposades anteriorment, tant les que estan a favor com les que estan en contra, són correctes i tenen el seu sentit.
Un exemple molt important el trobem en l’aplicació de la setmana de vacances al Febrer/Març. Aquest tema té com a aspectes positius, el descans dels alumnes, però també té com a efecte contrari, que la majoria de les famílies estan treballant i no disposen dels recursos econòmics suficients, com per poder afrontar unes despeses, com són les de pagar casals, esplais, estades d’esquí,... als seus fills.
En definitiva, penso que cadascú ha de trobar el seu punt de vista i dona la seva opinió sobre aquest tema i saber valorar –ne els aspectes que ell cregui més importants i conseqüentment, posicionar-se en alguns dels dos sectors.

COED 04/12/09

DESCRIPCIÓ:


Personalment, no vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la classe de COED del divendres passat, ja que estava malalta. Tot i això, em van informar sobre totes les activitats dutes a terme durant la sessió.
En primer lloc, es van realitzar, com és habitual, les recitacions dels poemes, contes, rondalles,...
Concretament, van exposar l’Ariadna Garcia, l’Eva Gómez, el Javi Garcia, la Mònica Gutiérrez, l’Alba Estragué, la Mar Gascó, la Joana Freixenet,l’Oscar Garcia, la Sandra Ferrer, la Beatriz González , la Sara Garcia, la Maria Garcia i finalment, la Mireia González.
La segona activitat que es va dur a terme, com és habitual, va ser el debat.

Primerament van realitzar el debat el grup de l’Ariadna Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez, la Norma Augusto, el David Cortés, per una banda i de l’Alba Estragué, l’Elena Carmona, l’Eva Gómez, Elena Riuz i la Marta Juny, per l’altra. Aquest grup de debat va parlar sobre l’extensió de l’ensenyament obligatori fins als 18 anys.

El segon debat, va ser dut a terme per l’Anna Llongueras, la Judit Carrique l’Eva Ladevesa, la Lorena Padilla i la Maria Garcia, per una banda, i la Núria Maldonado, la Mar Gascó, la Natàlia Carrique, l’Ethel Nogués i l’Alba Casals, per l’altra. El debat va tractar sobre la informatització a les aules.


REFLEXIÓ:


Personalment, no puc opinar sobre la sessió del divendres ja que, tot i que hagués volgut estar present a la classe, no hi vaig ser. Tot i això, estic segura que tan les recitacions com els debats van estar molt bé.

COED 30/11/09

DESCRIPCIÓ:


El dilluns dia 30 a la sessió de COED es va dur a terme el segon dia d’exposicions dels treballs de TERRITORI. Concretament, les persones que van exposar van ser, en primer lloc, la Núria i la Mar, que van realitzar el tema sobre la Festa Major de Premià de Mar, en segon lloc, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla, que realitzaven l’exposició sobre Montcada i Reixac, el poble de la Lorena, a continuació van exposar l’Àngel Carrillo i el Pere Mussoll, que van tractar el tema de la Cerdanya i dels Pirineus i finalment, van exposar la Paula Antonell i la Sara Garcia, que van realitzar el treball sobre els seus dos respectius municipis, Mataró i Argentona.


REFLEXIÓ:


En general totes les exposicions han estat força bé, i és evident, com en moltes altres ocasions, que les parelles que no realitzen l’exposició el primer dia, han après d’alguns errors comesos en la setmana anterior i han intentat no realitzar-los.

COED 27/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la classe de COED amb el conjunt de recitacions de poemes, contes, rondalles,…
Concretament les persones que ens va tocar recitar érem: la Judit Carrique, la Mònica, la Clara Boix, el Cristian Cubillo, el Carles Costa,la Natàlia Carrique, l’Esteve Clop, l’Helena Carmona, l’Àngel Caloca, l’Àngel Carrillo, la Linda Camacho, la Laura Cazorla, l’Alba Casals i jo.
Un cop vàrem acabar amb totes les recitacions, vam passar a realitzar els dos debats que tocaven aquell dia, que tot i ser de temes diferents, tan l’un com l’altre tenien molts aspectes en comú.
L’eix principal del primer debat era “l’escola tradicional Vs l’escola actual” i estava format pel grup que estava a favor de l’escola tradicional, composat per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, la Sònia Pérez (capitana), la Sandra Ferrer i l’Anna Illa, i pel grup que estava a favor de l’escola actual, format per la Cristina Sansalvador, la Laura Cazorla, la Joana Freixenet, la Carlota Muntaner (capitana) i finalment, l’Helena San José.
Aquest debat tractava sobre que la metodologia impartida en les classes tradicionals, provocava una menor participació per part de l’alumne a les classes, i a més a més, que aquest només pogués escoltar i aprendre el que el professor deia i explicava. Aquí podíem veure l’autoritat que tenia el mestre davant dels alumnes. En canvi, a l’escola actual, els alumnes participen activament en les tasques que es realitzen a les classes, provocant d’aquesta manera una major implicació per part de l’alumne i un grau major d’aprofundiment i de coneixement de les diferents matèries.
El segon debat, l’eix principal del qual era “l’autoritat del mestre en les aules”, estava format pel grup a favor d’aquesta autoritat, composat per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Guitiérrez, l’Albert Guix i la Mònica de Haro. I pel grup en contra, format per la Paula Antonell, la Maria Pérez, l’Aylen , la Sara García i la Laura Millán.
En aquest segon debat podíem veure les diferències abismals entre tots dos equips, ja que uns defensaven que mitjançant l’autoritat del mestre, els alumnes es comporten millor, estan més atents i això queda reflectit també amb una gran disminució del fracàs escolar, i en canvi, l’altre equip, defensa que l’autoritat del mestre provoca que els alumnes no poguessin expressar les seves idees, opinions,... lliurement, i per tant, anul•lava la possibilitat d’un diàleg.


APROFUNDIMENT:


Personalment, per realitzar la meva recitació, m’he preparat un poema titulat “La presó de Lleida”.
D’aquest poema, també se n’ha fet una cançó. Aquesta és una de les cançons tradicionals catalanes més conegudes. El seu origen és incert: podria haver estat composta al voltant del segle XVII, tot i que hi ha historiadors que suposen que podria ser molt anterior.
Pel què fa a la cançó, és d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives. Cal dir també, que la cançó pot arribar a canviar completament, segons les seves varietats.

VARIANTS DE LA CANÇÓ

Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.


Una de les moltes versions de la cançó "La presó de Lleida" és:




REFLEXIÓ:

Personalment, penso que la sessió d’avui, igual que la del divendres passat ens ha servit a tots per a conèixer millor les pròpies faltes i errors, i així poder-los corregir per una altra vegada. A més a més, també hem pogut conèixer més profundament, els temes dels quals parlaven els debats, i hem pogut opinar sobre quines matèries, punts,temes,... defensats en cadascun dels debats ens semblaven millor i estàvem d’acord. Cal mencionar, però, que al ser els dos temes molt semblants, la part final s’ha fet una mica feixuga.

LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita i bonica,
prous n'hi porta el Baró.


Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.


La nina se l'escolta
de dalt del mirador,
i a cada posadeta
ne davalla un graó.


Els presos se n'adonen
i paren la cançó,
- canteu, canteu-me presos,
canteu-me la cançó.


- Com cantarem senyora,
si estem en greu presó?
- canteu, canteu-me presos,
que me'n captiva el so.


Jo aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.


- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et do?


- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarida,
això no pot ser, no.


Els presos fugirien,
com quedaria jo?
digues per què vols, filla,
les claus de la presó.


- Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
qui és el teu aimador?


- Ai, pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no.


Han cremat la Garriga
Conflent i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots.


- Ai, pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots.


Les cordes són filades
que em costen a preu d'or,
- ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot.


Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors.


Perquè la gent quan passi,
senti la bona olor
i resi un parenostre,
per l'ànima de tots.

COED DILLUNS 23/11/09

DESCRIPCIÓ:


Avui, a la sessió de COED realitzada conjuntament amb en Xavier Àvila, hem començat a presentar les exposicions per parelles sobre el treball del Territori.
Concretament, avui han exposat en primer lloc, la Laura Sánchez i el Macià Bagur, sobre Menorca, després el Marc Pérez i l'Eduard Santos, sobre el Baix Llobregat, en tercer lloc l'Ailén Marino i la Laura Millán, sobre les festes de maig a Badalona i finalment, l'Anna Llongueras i jo, sobre Sant Andreu de Palomar.
Finalment, i un cop s’han acabat totes les exposicions, ens han deixat marxar.


REFLEXIÓ:


El fet de realitzar un treball que en molts casos ha estat enfocat cap algun indret en concret, ja sigui poble, ciutat... ha permès, en primer lloc, conèixer una mica més cada zona tractada.
En segon lloc, el fet de realitzar un treball amb exposició oral, com en moltes altres ocasions, permet que, a poc a poc, anem perdent la “fòbia” ha parlar en públic, i per tant, el nerviosisme que això comporta. Tot i això, vull mencionar que en el meu cas, el fet de no posar-me nerviosa davant d’una exposició oral, serà un dels treballs més difícils que hauré de realitzar i superar durant tot el decurs de la carrera.

COED DIVENDRES 13/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui hem iniciat la classe de comunicació oral, escrita i digital amb una breu reflexió que la Lluïsa ens ha fet, a causa del nostre poc apropiat comportament. Un cop ha acabat, hem començat amb el conjunt de recitacions. En total han exposat oralment 11 persones, continuant l’ordre de la llista fins a la Blanca Vivet. Cadascuna d’elles ha realitzat una exposició bastant diferent.
Per últim, avui només hi ha hagut temps per realitzar un dels dos debats que hi havia previstos per fer. El tema del debat era “l’Escola privada”. En aquest, s’exposava les raons a favor i en contra d’aquest tema. El debat, estava format per una banda, per l’equip a favor, format pel Carles, la Marta, el Macià, l’Àngel, l’Edu i el Javier i per altra banda, per l’equip en contra, format pel Marc, l’Esteve, l’Alba, l’Òscar i el Pere. L’equip que estava a favor, defensava que en l’escola privada, el nivell de fracàs escolar és molt inferior que en la pública, que els pares a causa de que han de pagar més diners, també estan molt més implicats en l’educació i en tot el procés escolar dels seus fills, i tot això comporta una millor situació familiar, i per tant repercuteix positivament en l’actitud del nen davant les diferents situacions escolars. Per altra banda, el grup que estava en contra, defensava que l’escola privada afavoreix la divisió entre les diferents classes socials, permetent així, que només hi puguin accedir aquells alumnes i per tant, famílies amb un alt poder adquisitiu. A més a més, hi ha un baix nombre de d’interculturalitat i per tant, es fomenta una societat més racista i classista.

REFLEXIÓ:

Primerament, vull mencionar que penso que la Lluïsa ha fet molt bé d’avisar-nos pel nostre comportament, ja que vertaderament, és molt molest que mentre estàs exposant oralment, la gent parli i et distregui.
Pel què fa a les recitacions, cal dir que cada dia estan més ben preparades, i vull felicitar al Toni per la seva magnífica actuació. M’ha encantat.
Pel què fa al debat de “l’Escola privada”, penso que en ambdues parts, tan en la que estava a favor i com en la que estava en contra, es pot trobar bons arguments que defensen bé tant l’escola privada, com la no privada o pública.

COED 06/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres, en primer lloc, la Lluïsa ens va entregar els treballs de "Com parlar bé en públic", i seguidament, vam iniciar les recitacions dels poemes, contes, rondalles...
Concretament, van ser 15 les persones que van realitzar la recitació, començant la llista a partir de la Laura Navarro. Per tal d'escollir qui començaria a exposar, es va realitzar un sorteig entre els 15 companys que exposaven. La sort va determinar que la Maria Pérez fos la primera i que el Pau Nin fos qui tanqués amb la seva recitació, les exposicions. Per a cada persona que recitava, hi havia tres companys que l’avaluaven, seguint l’esquema d’una fitxa que ens va repartir la Lluïsa. Per a cada persona que exposava, les tres persones que l’avaluaven eren diferents. A més a més, cada exposició havia de ser gravada per un altre company, penjada al bloc personal i posteriorment analitzada.

Finalment, vam veure i analitzar un blog, a sorteig, d'un company de classe i la Lluïsa ens va repartir un full amb els aspectes del blog que s'havien d'avaluar.


REFLEXIÓ:

Penso que el fet de recitar en públic, ens pot ser molt útil en un futur, per aprendre a afrontar situacions similars, en les quals t'has de dirigir a un públic específic. A més a més, el fet d'anar realitzant exposicions orals sovint, et permet a poc a poc, perdre la vergonya i disminuir els nervis.
Està clar, però, que encara em queda molt de temps per tal de poder dir que no estic nerviosa davant d'una exposició oral en públic.

COED 02/11/09

DESCRIPCIÓ:

El dilluns a la classe de COED vam presentar oralment davant de classe el procés que havíem realitzat per dur a terme el Qui ets tu?. Vam esgotar les dues hores que teníem i els últims que ho van presentar van tenir els dos minuts justos per poder explicar-lo.
Va començar l’exposició oral la Maria Pérez, ja que li va tocar per sorteig i la va finalitzar la Lorena.

REFLEXIÓ:

El fet de realitzar aquest treball ens ha servit per conèixer millor a la persona a la que s’ha descrit i la tasca d’exposar davant de tota la classe ens ha servit a tota la gent per poder conèixer una mica més sobre les persones que els altres han descrit.

COED 30/10/09

DESCRIPCIÓ:

El divendres, vam començar la classe de COED, amb una recitació d'un poema per part del David Cortés. A continuació, vam lliurar tots els treballs de “Com parlar bé en públic” a la Lluïsa i acte seguit vam fer els grups del debat, vam escollir el tema que cadascú debatria i vam sortejar els dies en què cada grup exposaria. Cada dia debaten quatre equips, dos contra dos, excepte l’últim que només hi ha dos equips debatent.
Un cop vam haver sortejat el dia dels debats, la Lluïsa ens va repartir un article escrit per Albert Om, titulat “Coses meves”, que tractava sobre dues llegendes urbanes falses sobre “El Bulli”. La primera tractava sobre una parella que van anar al Bulli i van demanar dues ampolles de vi de la carta, i a l’hora de pagar veuen que només els han cobrat el vi, i el menjar els hi han regalat. I és que de fet el vi els va costar 10.000 euros, 5000 per ampolla. El mal va ser que a l’assenyalar el vi de la carta, un d’ells es va equivocar, ja què volia el que hi havia just a sobre del que va assenyalar sense voler. Per fer front a la factura, van haver d’escurar totes les targetes de crèdit. La segona llegenda urbana, tracta sobre una altra parella, que van menjant tots els plats tan disciplinadament que quan els arriba el compte es pensen que es una altra creació del Ferran Adrià, se’l posen a la boca, el masteguen i cap a dins.

Un cop vam acabar de llegir l’article, la Lluïsa ens va repartir un dossier titulat “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios”, de Jesús Tusón. El vam llegir individualment a classe i vam marcar les cites més rellevants de cada apartat del text.

Finalment, i abans de marxar, ens va repartir un últim dossier titulat “La lectura i la vida” d’Emili Teixidor, per llegir individualment a casa. Aquest tracta sobre com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres.

QUI ÉS ELLA?

Verd, gris, groc, de cotó, de llana… quin tocarà avui? La Irene sempre ens sorprèn, amb l’estil que la caracteritza, amb un modelet diferent de barret o gorra. Sembla que una de les passions de la meva amiga siguin les gorres i, ja ho poden ser ja, perquè li queden molt bé. Porti la que porti, gran, petita, grisa, verda…se la posi del dret o del revés, li queda perfecta. I és que la Irene es molta Irene.
És una de les persones més simpàtiques que he conegut en el temps que porto d’universitària. Bé, una de les més simpàtiques i de les primeres i més cordials que vaig conèixer. Amb ella i amb el David havíem coincidit al metro un parell de vegades, però no havia tingut l’ocasió de parlar-hi.
Va ser un dels primers dies quan jo sortia de la universitat i anava cap al ferrocarril, quan varem començar a parlar. Aquell va ser el primer moment de contacte amb ella.
És una persona de mitjana estatura, amb uns cabells castanys, llisos i llargs fins a mitja esquena i amb uns ullassos verds i expressius, que li donen vida i que són el centre de la seva mirada.
Ella és una persona bastant pacient, calmada i que no s’estressa gaire. Amb l’equilibri que la caracteritza, es mira els problemes de lluny, tot intentant que la feina i els mals de cap no l’estressin ni l’amoïnin.

Irene, amb gorra o sense, no canviïs mai!

COED 23/10/09

El passat divendres 23 d'octubre, vam inicar la classe de COED, amb la recitació d'un poema per part de la Lluïsa, que tractava sobre els paletes i la seva vida. Acte seguit, ens va comentar que havia estat mirant els nostres blogs, i que no estàven com haurien d'estar i ens va incitar a què els arreglessim. Ens va comentar, que el blog personal havia de deixar constància de tot el que s'aprèn a les diverses assignatures, per tal què qualsevol persona que no hagi estat a classe se'n pugui enterar i que aquest val un 15% de la nota. Un cop va haber finalitzat amb l'explicació dels blogs, ens va posar un DVD, on sortia un debat fet entre cinc estudiants universitaris de la UPF Vs cinc de la UB. Quan vam haver acabat de veure'l, ens va passar unes fotocòpies, on està escrit el manual de participació en un debat i on explica tot el que s'ha de saber per realitzar-ne un.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL

Avui, divendres, la Lluïsa ens ha fet un repàs de tots els treballs que hem de realitzar en la seva assignatura al llarg del semestre, tot mencionant-nos els dies d'entrega i les pautes que hem de seguir per fer-los.
Després, en Xavier Àvila, juntament amb dos alumnes i delegats, que aquest any estan cursant segon de magisteri, ens han vingut a explicar en què consistia la tasca de ser delegat, i ens han animat a participar-hi. Han comentat que la persona delegada, havia de ser responsable, tenir confiança amb tots els altres alumnes i saber escoltar i estar atent a les necessitats de tots.
Finalment, un cop els dos alumnes de segon i en Xavier han marxat, la Lluïsa ens ha explicat una mica de temari, i nosaltres hem agafat apunts, què un cop acabada la classe, ha agafat.