Fi de les modificacions del bloc
Fa 13 anys
dilluns, 30 de novembre del 2009
divendres, 27 de novembre del 2009
LA PRESÓ DE LLEIDA
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita i bonica,
prous n'hi porta el Baró.
Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.
La nina se l'escolta
de dalt del mirador,
i a cada posadeta
ne davalla un graó.
Els presos se n'adonen
i paren la cançó,
- canteu, canteu-me presos,
canteu-me la cançó.
- Com cantarem senyora,
si estem en greu presó?
- canteu, canteu-me presos,
que me'n captiva el so.
Jo aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.
- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et do?
- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarida,
això no pot ser, no.
Els presos fugirien,
com quedaria jo?
digues per què vols, filla,
les claus de la presó.
- Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
qui és el teu aimador?
- Ai, pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no.
Han cremat la Garriga
Conflent i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots.
- Ai, pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots.
Les cordes són filades
que em costen a preu d'or,
- ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot.
Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors.
Perquè la gent quan passi,
senti la bona olor
i resi un parenostre,
per l'ànima de tots.
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita i bonica,
prous n'hi porta el Baró.
Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.
La nina se l'escolta
de dalt del mirador,
i a cada posadeta
ne davalla un graó.
Els presos se n'adonen
i paren la cançó,
- canteu, canteu-me presos,
canteu-me la cançó.
- Com cantarem senyora,
si estem en greu presó?
- canteu, canteu-me presos,
que me'n captiva el so.
Jo aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.
- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et do?
- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarida,
això no pot ser, no.
Els presos fugirien,
com quedaria jo?
digues per què vols, filla,
les claus de la presó.
- Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
qui és el teu aimador?
- Ai, pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no.
Han cremat la Garriga
Conflent i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots.
- Ai, pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots.
Les cordes són filades
que em costen a preu d'or,
- ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot.
Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors.
Perquè la gent quan passi,
senti la bona olor
i resi un parenostre,
per l'ànima de tots.
dijous, 26 de novembre del 2009
VISITA AL COL·LEGI "AURÓ"
VISITA AL COL•LEGI “AURÓ”
• COM VA SORGIR?
- La formació del centre escolar Auró va sorgir a partir de la fusió de 2 centres del CEPEC (escoles privades catalanes), concretament, de FRAUSA i ROURE. Tot i això, aquestes escoles tenen una manera de fer molt diferent de les privades.
• CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESCOLA
- És una escola laica.
- És una escola formada per un “públic” procedent d’una societat amb un nivell econòmic mitjà – benestant.
- És una escola d’integració de sords, és a dir, de nens amb una disminució d’oïda. CREDAL (posa logopedes i psicopedagogs).
- També tenen nens USE (unitat de suport a l’educació especial). Per tant, podem dir que és una escola que tendeix a la INCLUSIÓ.
- Aquesta escola, consta d’una Aula d’acollida des de fa 2 anys, perquè fins fa poc, a l’eixample no hi havia gaire immigració, per tant no feia falta.
Els nens, poden estar fins a 2 anys en una aula d’acollida. Durant aquest període de temps, a l’hora d’avaluar-los, no se’ls avalua de la mateixa manera que als altres. Al cap d’aquests dos anys ja no hi ha cap seguiment.
- Els nens que tenen un grau de disminució psíquic important, van primerament a l’escola AURÓ i posteriorment, passen a l’institut MARAGALL.
- Aquestes persones amb discapacitats és passen hores a la classe amb els seus companys però, també realitzen moltes hores a fora de la classe.
- L’escola està estructurada per plantes.
- A l’hora de compartir els diferents patis, hi ha torns.
• COM VA SORGIR?
- La formació del centre escolar Auró va sorgir a partir de la fusió de 2 centres del CEPEC (escoles privades catalanes), concretament, de FRAUSA i ROURE. Tot i això, aquestes escoles tenen una manera de fer molt diferent de les privades.
• CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESCOLA
- És una escola laica.
- És una escola formada per un “públic” procedent d’una societat amb un nivell econòmic mitjà – benestant.
- És una escola d’integració de sords, és a dir, de nens amb una disminució d’oïda. CREDAL (posa logopedes i psicopedagogs).
- També tenen nens USE (unitat de suport a l’educació especial). Per tant, podem dir que és una escola que tendeix a la INCLUSIÓ.
- Aquesta escola, consta d’una Aula d’acollida des de fa 2 anys, perquè fins fa poc, a l’eixample no hi havia gaire immigració, per tant no feia falta.
Els nens, poden estar fins a 2 anys en una aula d’acollida. Durant aquest període de temps, a l’hora d’avaluar-los, no se’ls avalua de la mateixa manera que als altres. Al cap d’aquests dos anys ja no hi ha cap seguiment.
- Els nens que tenen un grau de disminució psíquic important, van primerament a l’escola AURÓ i posteriorment, passen a l’institut MARAGALL.
- Aquestes persones amb discapacitats és passen hores a la classe amb els seus companys però, també realitzen moltes hores a fora de la classe.
- L’escola està estructurada per plantes.
- A l’hora de compartir els diferents patis, hi ha torns.
dimecres, 25 de novembre del 2009
DOTZÈ DIA DE SEMINARI 25/11/09
DESCRIPCIÓ:
Avui a la sessió de seminari hem començat realitzant el seguiment i l’anàlisi sobre l’actualitat educativa.
En primer lloc, la Maria ha comentat algunes notícies que va anar trobant al llarg de la setmana passada, com per exemple la “la setmana de la ciència”,... i finalment, ha explicat la notícia que ha escollit per ser debatuda a la classe. Aquesta es titula “Segregació escolar” és a dir, la distribució desigual dels nens a l’escola. El problema que trobem amb la segregació escolar, és que ningú fa res per aturar-ho, sinó que es dóna prevalença a altres temes com és el medi ambient,... abans de preocupar-se per un tema tant important com és aquest. Aquest tema ha estat valorat per experts que han arribat a la conclusió que no hi ha prous mitjans, serveis ni recursos socials, econòmics,… destinats a la Infància. El fet és que cada dia es veuen més nens sense escolarització. Avui en dia, aquest fet s’està deixant molt de banda. A partir d’aquí, hem establert un debat sobre si creiem que aquest tema hauria d’estar vertaderament per davant d’altres com són el medi ambient,…
Per altra banda, la Paula ha exposat el tema ja tocat en una altra ocasió, sobre la introducció de portàtils als instituts catalans. 130 centres es veuran afavorits per aquesta nova implantació de portàtils, a partir del Gener. El que és vol aconseguir amb aquest acte, és digitalitzar les aules i permetre a tots els cursos de la ESO poder tenir ordenadors en un període de 4 anys. A partir d’aquest punt, hem entrat en un debat sobre si eren millor els ordenadors o els llibres de text.
Un cop hem finalitzat el debat, la Lluïsa ens ha fet redactar una valoració general de la setmana de pràctiques, i comentar les dues activitats que més ens havien agradat i amb les quals havíem gaudit més. Posteriorment, les hem llegit una per una a la classe i després hem realitzat la posada en comú de la conferencia “Fer de Mestre” que es va dur a terme el dilluns dia 16 de novembre a l’auditori de la facultat, per l’Eulàlia Bosch.
També hem comentat el nostre parer sobre la conferència i hem esmentat els punts claus o les frases amb més rellevància que l’Eulàlia va mencionar durant el discurs. A partir d’aquí, també hem comentat quina és la nostra manera d’agafar apunts.
REFLEXIÓ:
Pel que fa a la segregació escolar, penso que s’ha de realitzar una tasca rehabilitadora més gran, que permeti vèncer aquest gran problema.
Referent al tema d’implantar ordinadors a les aules, com a eina bàsica de treball, com ja vaig dir anteriorment en una altra reflexió del bloc, penso que no és correcte. No s’han de substituir els llibres de text, per màquines, com els ordenadors. Aquests, han de ser i servir, com a eina de suport, i utilitzar-los sempre que sigui necessari.
Finalment, vull mencionar que la visita a l’escola del mar, ha estat una de les activitats que he realitzat durant la setmana de pràctiques, que m’ha agradat més, ja que m’ha permès obtenir una visió molt diferent sobre el món de l’ensenyament i sobre tot el que s’hi relaciona.
Avui a la sessió de seminari hem començat realitzant el seguiment i l’anàlisi sobre l’actualitat educativa.
En primer lloc, la Maria ha comentat algunes notícies que va anar trobant al llarg de la setmana passada, com per exemple la “la setmana de la ciència”,... i finalment, ha explicat la notícia que ha escollit per ser debatuda a la classe. Aquesta es titula “Segregació escolar” és a dir, la distribució desigual dels nens a l’escola. El problema que trobem amb la segregació escolar, és que ningú fa res per aturar-ho, sinó que es dóna prevalença a altres temes com és el medi ambient,... abans de preocupar-se per un tema tant important com és aquest. Aquest tema ha estat valorat per experts que han arribat a la conclusió que no hi ha prous mitjans, serveis ni recursos socials, econòmics,… destinats a la Infància. El fet és que cada dia es veuen més nens sense escolarització. Avui en dia, aquest fet s’està deixant molt de banda. A partir d’aquí, hem establert un debat sobre si creiem que aquest tema hauria d’estar vertaderament per davant d’altres com són el medi ambient,…
Per altra banda, la Paula ha exposat el tema ja tocat en una altra ocasió, sobre la introducció de portàtils als instituts catalans. 130 centres es veuran afavorits per aquesta nova implantació de portàtils, a partir del Gener. El que és vol aconseguir amb aquest acte, és digitalitzar les aules i permetre a tots els cursos de la ESO poder tenir ordenadors en un període de 4 anys. A partir d’aquest punt, hem entrat en un debat sobre si eren millor els ordenadors o els llibres de text.
Un cop hem finalitzat el debat, la Lluïsa ens ha fet redactar una valoració general de la setmana de pràctiques, i comentar les dues activitats que més ens havien agradat i amb les quals havíem gaudit més. Posteriorment, les hem llegit una per una a la classe i després hem realitzat la posada en comú de la conferencia “Fer de Mestre” que es va dur a terme el dilluns dia 16 de novembre a l’auditori de la facultat, per l’Eulàlia Bosch.
També hem comentat el nostre parer sobre la conferència i hem esmentat els punts claus o les frases amb més rellevància que l’Eulàlia va mencionar durant el discurs. A partir d’aquí, també hem comentat quina és la nostra manera d’agafar apunts.
REFLEXIÓ:
Pel que fa a la segregació escolar, penso que s’ha de realitzar una tasca rehabilitadora més gran, que permeti vèncer aquest gran problema.
Referent al tema d’implantar ordinadors a les aules, com a eina bàsica de treball, com ja vaig dir anteriorment en una altra reflexió del bloc, penso que no és correcte. No s’han de substituir els llibres de text, per màquines, com els ordenadors. Aquests, han de ser i servir, com a eina de suport, i utilitzar-los sempre que sigui necessari.
Finalment, vull mencionar que la visita a l’escola del mar, ha estat una de les activitats que he realitzat durant la setmana de pràctiques, que m’ha agradat més, ja que m’ha permès obtenir una visió molt diferent sobre el món de l’ensenyament i sobre tot el que s’hi relaciona.
VISITA A UN CENTRE SOCIOEDUCATIU
CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
INFORMACIÓ D’INTERÈS GENERAL
• Abans, al barri del Raval, la mitjana d’edat de les persones era 10 anys inferior que les de la resta del territori.
• Capa a l’any 1994-1995, aquesta estadística comença a canviar.
• Actualment, aquesta mitjana de 10 anys de diferència s’ha reduït a la meitat, és a dir, a 5 anys de diferència.
SITUACIÓ ACTUAL• Els nens no estan desprotegits.
• Treballen sota les pautes de l’educació social.
• Treballen amb col•lectius amb desavantatges socials.
• Pel que fa a la feina dels encarregats del local, una de les més importants és detectar situacions de risc social,… és a dir que si no es va en compte amb aquests nens/es, nois/es, poden acabar en una situació d’exclusió. Alguns indicis a ser-ho: fills de família on només hi ha la mare per alimentar-los, un possible maltractament psicològic… Les exclusions comencen a l’escola.
COM TREBALLEN
• Podem trobar-hi el CENTRE OBERT (nens i nenes en edat escolar). Aquest centre es divideix en dues etapes escolars, l’etapa INFANTIL (3-12 anys) i l’etapa ADOLESCENT (12-16 anys).
• El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. Aquests es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials.
• Aguns projectes són:
o PROJECTES DE MARES AMB NENS PETITS (0-3 anys)
És a dir, estimulació infantil. A les mares se’ls ensenya a buscar feina, se’ls ensenya llengües i es realitzen projectes per tal de millorar el més possible la seva situació.
o SUPORT SOCIAL A INFANTS I FAMÍLIES
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar per tal de prevenir situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.
o SUPORT EN EL PROCÉS ESCOLAR
Es dóna resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Es treballa conjuntament amb les escoles, intentant utilitzar nous models i realitzar noves propostes per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia de tot el procés escolar al mateix temps que s’intenta donar suport als infants i joves en la seva escolarització.
o INTEGRACIÓ DE JOVES EN RISC
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.
o FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL I LABORAL
Procura la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc, acompanyant-los en tot moment en aquest procés d’inserció i permetent d’aquesta manera un major ocupabilitat d’aquests, permetent d’aquesta manera que no estiguin tant de temps al carrer.
o REFORÇ DE LA COMUNITAT
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fan a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.
LA XARXA DEL CASAL
• Durant l’any 2008, el Casal ha donat suport socioeducatiu a 3.756 infants i joves i 1515 adults a través de 28 projectes.
• Ho ha fet treballant en xarxa, al costat de 134 entitats i gràcies a la col•laboració imprescindible dels més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques que han passat pel Casal durant aquest any.
• La tasca social i educativa de l'entitat no seria possible sense el suport i la participació d'una significativa xarxa de col•laboradors, tant institucions com particulars, que comparteixen els objectius de l'associació, així com el compromís social que la tasca realitzada al casal representa en el camí dels drets humans, la igualtat i la justícia social.
• La xarxa de suport del Casal està formada per totes aquelles persones, institucions, entitats, professionals, empreses, fundacions, escoles i col•lectius diversos que creuen en la igualtat d'oportunitats per a tots els nens i joves i s'hi impliquen de diferents maneres per fer-ho possible.
INFORMACIÓ D’INTERÈS GENERAL
• Abans, al barri del Raval, la mitjana d’edat de les persones era 10 anys inferior que les de la resta del territori.
• Capa a l’any 1994-1995, aquesta estadística comença a canviar.
• Actualment, aquesta mitjana de 10 anys de diferència s’ha reduït a la meitat, és a dir, a 5 anys de diferència.
SITUACIÓ ACTUAL• Els nens no estan desprotegits.
• Treballen sota les pautes de l’educació social.
• Treballen amb col•lectius amb desavantatges socials.
• Pel que fa a la feina dels encarregats del local, una de les més importants és detectar situacions de risc social,… és a dir que si no es va en compte amb aquests nens/es, nois/es, poden acabar en una situació d’exclusió. Alguns indicis a ser-ho: fills de família on només hi ha la mare per alimentar-los, un possible maltractament psicològic… Les exclusions comencen a l’escola.
COM TREBALLEN
• Podem trobar-hi el CENTRE OBERT (nens i nenes en edat escolar). Aquest centre es divideix en dues etapes escolars, l’etapa INFANTIL (3-12 anys) i l’etapa ADOLESCENT (12-16 anys).
• El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. Aquests es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials.
• Aguns projectes són:
o PROJECTES DE MARES AMB NENS PETITS (0-3 anys)
És a dir, estimulació infantil. A les mares se’ls ensenya a buscar feina, se’ls ensenya llengües i es realitzen projectes per tal de millorar el més possible la seva situació.
o SUPORT SOCIAL A INFANTS I FAMÍLIES
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar per tal de prevenir situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.
o SUPORT EN EL PROCÉS ESCOLAR
Es dóna resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Es treballa conjuntament amb les escoles, intentant utilitzar nous models i realitzar noves propostes per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia de tot el procés escolar al mateix temps que s’intenta donar suport als infants i joves en la seva escolarització.
o INTEGRACIÓ DE JOVES EN RISC
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.
o FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL I LABORAL
Procura la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc, acompanyant-los en tot moment en aquest procés d’inserció i permetent d’aquesta manera un major ocupabilitat d’aquests, permetent d’aquesta manera que no estiguin tant de temps al carrer.
o REFORÇ DE LA COMUNITAT
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fan a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.
LA XARXA DEL CASAL
• Durant l’any 2008, el Casal ha donat suport socioeducatiu a 3.756 infants i joves i 1515 adults a través de 28 projectes.
• Ho ha fet treballant en xarxa, al costat de 134 entitats i gràcies a la col•laboració imprescindible dels més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques que han passat pel Casal durant aquest any.
• La tasca social i educativa de l'entitat no seria possible sense el suport i la participació d'una significativa xarxa de col•laboradors, tant institucions com particulars, que comparteixen els objectius de l'associació, així com el compromís social que la tasca realitzada al casal representa en el camí dels drets humans, la igualtat i la justícia social.
• La xarxa de suport del Casal està formada per totes aquelles persones, institucions, entitats, professionals, empreses, fundacions, escoles i col•lectius diversos que creuen en la igualtat d'oportunitats per a tots els nens i joves i s'hi impliquen de diferents maneres per fer-ho possible.
dilluns, 23 de novembre del 2009
CONFERÈNCIA "LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ" AL CIBERNÀRIUM
• Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.
• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.
• Frases importants mencionades durant la conferència.
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”
• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.
• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.
• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.
• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR
VALORACIÓ PERSONAL DE LA CONFERÈNCIA:
La meva valoració de la conferència sobre la web 2.0 és molt positiva pels següents aspectes:
En primer lloc, els conferenciants van demostrar un gran coneixement del tema presentat i els continguts es van desenvolupar d’una manera molt profunda i clara, a la vegada.
En segon lloc, vaig adonar-me del molt que em queda per aprendre i conèixer del món informàtic i tots els seus programes. Malgrat adonar-me de les meves limitacions, no m’he desanimat, al contrari, tinc ganes de poder arribar a assolir un bon nivell en l’ús de les eines informàtiques.
Finalment, penso que és interessant que es duguin a terme aquests tipus de conferències, sobretot, cara a persones que es volen dedicar a la formació d’altres persones, que seran el futur de la nostra societat, una societat en canvi constant.
(Aquesta activitat està també posada a l'apartat "Setmana de Pràctiques")
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.
• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.
• Frases importants mencionades durant la conferència.
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”
• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.
• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.
• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.
• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR
VALORACIÓ PERSONAL DE LA CONFERÈNCIA:
La meva valoració de la conferència sobre la web 2.0 és molt positiva pels següents aspectes:
En primer lloc, els conferenciants van demostrar un gran coneixement del tema presentat i els continguts es van desenvolupar d’una manera molt profunda i clara, a la vegada.
En segon lloc, vaig adonar-me del molt que em queda per aprendre i conèixer del món informàtic i tots els seus programes. Malgrat adonar-me de les meves limitacions, no m’he desanimat, al contrari, tinc ganes de poder arribar a assolir un bon nivell en l’ús de les eines informàtiques.
Finalment, penso que és interessant que es duguin a terme aquests tipus de conferències, sobretot, cara a persones que es volen dedicar a la formació d’altres persones, que seran el futur de la nostra societat, una societat en canvi constant.
(Aquesta activitat està també posada a l'apartat "Setmana de Pràctiques")
COED DILLUNS 23/11/09
DESCRIPCIÓ:
Avui, a la sessió de COED realitzada conjuntament amb en Xavier Àvila, hem començat a presentar les exposicions per parelles sobre el treball del Territori.
Concretament, avui han exposat en primer lloc, la Laura Sánchez i el Macià Bagur, sobre Menorca, després el Marc Pérez i l'Eduard Santos, sobre el Baix Llobregat, en tercer lloc l'Ailén Marino i la Laura Millán, sobre les festes de maig a Badalona i finalment, l'Anna Llongueras i jo, sobre Sant Andreu de Palomar.
Finalment, i un cop s’han acabat totes les exposicions, ens han deixat marxar.
REFLEXIÓ:
El fet de realitzar un treball que en molts casos ha estat enfocat cap algun indret en concret, ja sigui poble, ciutat... ha permès, en primer lloc, conèixer una mica més cada zona tractada.
En segon lloc, el fet de realitzar un treball amb exposició oral, com en moltes altres ocasions, permet que, a poc a poc, anem perdent la “fòbia” ha parlar en públic, i per tant, el nerviosisme que això comporta. Tot i això, vull mencionar que en el meu cas, el fet de no posar-me nerviosa davant d’una exposició oral, serà un dels treballs més difícils que hauré de realitzar i superar durant tot el decurs de la carrera.
Avui, a la sessió de COED realitzada conjuntament amb en Xavier Àvila, hem començat a presentar les exposicions per parelles sobre el treball del Territori.
Concretament, avui han exposat en primer lloc, la Laura Sánchez i el Macià Bagur, sobre Menorca, després el Marc Pérez i l'Eduard Santos, sobre el Baix Llobregat, en tercer lloc l'Ailén Marino i la Laura Millán, sobre les festes de maig a Badalona i finalment, l'Anna Llongueras i jo, sobre Sant Andreu de Palomar.
Finalment, i un cop s’han acabat totes les exposicions, ens han deixat marxar.
REFLEXIÓ:
El fet de realitzar un treball que en molts casos ha estat enfocat cap algun indret en concret, ja sigui poble, ciutat... ha permès, en primer lloc, conèixer una mica més cada zona tractada.
En segon lloc, el fet de realitzar un treball amb exposició oral, com en moltes altres ocasions, permet que, a poc a poc, anem perdent la “fòbia” ha parlar en públic, i per tant, el nerviosisme que això comporta. Tot i això, vull mencionar que en el meu cas, el fet de no posar-me nerviosa davant d’una exposició oral, serà un dels treballs més difícils que hauré de realitzar i superar durant tot el decurs de la carrera.
CONFERÈNCIA "LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ" AL CIBERNÀRIUM
ACTIVITAT 2
CIBERNÀRIUM
• Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.
• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.
• Frases importants mencionades durant la conferència:
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”
• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.
• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.
• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.
• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR
CIBERNÀRIUM
• Què és?
1. És un centre de divulgació tecnològica.
2. És un centre d’alfabetització digital.
3. És un espai públic, obert a tothom i on totes les activitats són gratuïtes.
4. Forma part de BCN activa.
5. El seu calendari és molt adaptable a les persones.
• Activitats que si tracten / realitzen?
1. 2 programes: en primer lloc, “INICIA’T A INTERNET” i en segon lloc, “CREIX AMB INTERNET”
2. S’actualitzen les activitats cada trimestre.
3. Han tingut més de 60.000 participacions, han realitzat més de 2200 activitats i han fet conferències a més de 170 grups com nosaltres.
• Frases importants mencionades durant la conferència:
1. “Los niños tienen ganas de aprender hasta que llegan a la escuela. Eso tenemos que arreglarlo”
2. “El conjunt de xarxes d’internet permet / conforma la memòria més gran de la humanitat”
3. “Internet ha donat nom als que fins ara no en tenien”
• 3 programes molt importants:
1. VOZME: programa que serveix per fer traduccions.
2. APROBO: programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet.
3. ESCRITORIO GOOGLE: escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.
• Característiques de la Web 2.0
1. Una noticia bona: tots podem informar, gaudir d’un discurs variat, plural.
Una noticia dolenta: tots podem informar i aquesta virtut es pot convertir en defecte.
2. És un concepte molt recent, concretament va sorgir l’any 2003.
3. Amb aquest projecte, es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per la societat.
4. És una Web que confia amb els usuaris.
5. Potència les experiències i sensacions.
6. Permet jugar (amb el sentit de provar, buscar maneres de reinventar productes…).
7. El SOFTWARE s’actualitza constantment (estadi BETTA eterna).
8. No creu en els drets propietaris.
9. S’inspira en el HACKER o PIRÀTA INFORMÀTIC.
10. És la Web de la gent.
• Diferències entre WEB 1.0 i WEB 2.0
1. Participació (podem llegir) ---------- participació (podem llegir i escriure)
2. Unitat mínima d’informació (la pàgina) ---------- Unitat mínima d’informació (l’article)
3. Estàtica ---------- dinàmica
4. Mode de visualització client – servidor ---------- navegació de lectors RSS
5. Només poden ser WEBMASTERS els que si entenen ---------- tots podem ser WEBMASTERS (ex: wikipèdia)
6. Els WIKS són els protagonistes ---------- qualsevol persona pot ser un protagonista actiu.
• Què hem d’aprendre?
1. A VEURE
2. A ESCOLTAR
3. A LLEGIR
4. A ESCRIURE
5. A GESTIONAR
6. A INNOVAR
CONFERÈNCIA "FER DE MESTRE" DIRIGIDA PER EULÀLIA BOSCH
ACTIVITAT 1
Conferència “FER DE MESTRE”
Aspectes tractats:
• 3 aspectes característics de l’Eulàlia:
1) Manté un constant diàleg amb la ciència, la llar, la filosofia, l’escola…
2) Manté un constant interès per l’educació.
3) Manté una proximitat intencionada amb tots aquests elements.
• Fer de mestre, aspectes principals:
1) Per ella FER DE MESTRE hauria/pot ser el títol d’una sèrie de conferències o d’un programa permanent en una escola.
2) Quan treballem amb nens, no hem de pensar en els nens com a nens, sinó com a nens que creixen. Nosaltres, en canvi, ja som grans i molts no ho volem ser.
3) La relació amb els nens la pensem com estàtica, creiem que perquè els programes educatius, arribin al final es necessita quietud. Però realment no és així. Estem constantment canviant, tots els nens i nenes que estan davant nostre creixen constantment.
4) Els nens són els més estrangers de tots els estrangers possibles. La veritable estrangeria són els nens que tenim davant. Per exemple, per ella, el més estranger de tots és el NADÓ.
5) La docència ajuda als nens a ser algú, avui, aquí.
6) Les escoles de magisteri han de realitzar treballs sobre estudiar la ciutat. Aprendre a conèixer la pròpia ciutat és aprendre a buscar el que no és té.
7) Els nens són curiosos i és sobre aquesta curiositat sobre la qual hem de treballar i l’hem d’alimentar. Cal una ciutat sencera, ningú és tan fort per si sol, com per poder fer passar la curiositat del nen.
8) Consisteix en acompanyar als alumnes i en permetre mostrar a aquests, la confiança que dóna que algú t’acompanyi.
9) S’ha de saber diferenciar entre els moments en què som mestres i els que som aprenents.
10) Hem de fer de les arts les nostres aliades. Aquestes generen el plaer de la contemplació i de la comprensió.
A l’exposar-se a les arts, el mestre pot acabar d’esdevenir mestre i mostrar els seus encants.
Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant si no es vol saber. Per ser savis ens hem d’ajudar de les arts.
L’arquitectura i la música, són les dues formes d’art que es viuen des de dins, que et donen aixopluc.
11) Fer de mestre vol dir fer d’acomodador.
12) L’educació s’ha de posar en primera plana.
13) Finalment menciona que l’Eulàlia compara els alumnes amb RUMIANTS. Els rumiants deixen l’estable, mengen l’herba i tornen a l’estable a rumiar.
L’escola es el lloc on tornar i integrar a la vida pròpia allò que s’ha après.
ANY DE L’EDUCACIÓ CERDÀ
Trets característics:
• Hem de conèixer la ciutat en la qual estem vivint. L’hem de conèixer suficientment, com per poder ajudar als alumnes a conèixer-la.
• Aquest projecte permet conèixer a través d’internet, totes les escoles que podem trobar en un espai de territori, de la mateixa manera que podem saber/veure on són/on hi ha els edificis més emblemàtics de la ciutat...
Conferència “FER DE MESTRE”
Aspectes tractats:
• 3 aspectes característics de l’Eulàlia:
1) Manté un constant diàleg amb la ciència, la llar, la filosofia, l’escola…
2) Manté un constant interès per l’educació.
3) Manté una proximitat intencionada amb tots aquests elements.
• Fer de mestre, aspectes principals:
1) Per ella FER DE MESTRE hauria/pot ser el títol d’una sèrie de conferències o d’un programa permanent en una escola.
2) Quan treballem amb nens, no hem de pensar en els nens com a nens, sinó com a nens que creixen. Nosaltres, en canvi, ja som grans i molts no ho volem ser.
3) La relació amb els nens la pensem com estàtica, creiem que perquè els programes educatius, arribin al final es necessita quietud. Però realment no és així. Estem constantment canviant, tots els nens i nenes que estan davant nostre creixen constantment.
4) Els nens són els més estrangers de tots els estrangers possibles. La veritable estrangeria són els nens que tenim davant. Per exemple, per ella, el més estranger de tots és el NADÓ.
5) La docència ajuda als nens a ser algú, avui, aquí.
6) Les escoles de magisteri han de realitzar treballs sobre estudiar la ciutat. Aprendre a conèixer la pròpia ciutat és aprendre a buscar el que no és té.
7) Els nens són curiosos i és sobre aquesta curiositat sobre la qual hem de treballar i l’hem d’alimentar. Cal una ciutat sencera, ningú és tan fort per si sol, com per poder fer passar la curiositat del nen.
8) Consisteix en acompanyar als alumnes i en permetre mostrar a aquests, la confiança que dóna que algú t’acompanyi.
9) S’ha de saber diferenciar entre els moments en què som mestres i els que som aprenents.
10) Hem de fer de les arts les nostres aliades. Aquestes generen el plaer de la contemplació i de la comprensió.
A l’exposar-se a les arts, el mestre pot acabar d’esdevenir mestre i mostrar els seus encants.
Per ser docent cal voler ser savi, no es pot ser ensenyant si no es vol saber. Per ser savis ens hem d’ajudar de les arts.
L’arquitectura i la música, són les dues formes d’art que es viuen des de dins, que et donen aixopluc.
11) Fer de mestre vol dir fer d’acomodador.
12) L’educació s’ha de posar en primera plana.
13) Finalment menciona que l’Eulàlia compara els alumnes amb RUMIANTS. Els rumiants deixen l’estable, mengen l’herba i tornen a l’estable a rumiar.
L’escola es el lloc on tornar i integrar a la vida pròpia allò que s’ha après.
ANY DE L’EDUCACIÓ CERDÀ
Trets característics:
• Hem de conèixer la ciutat en la qual estem vivint. L’hem de conèixer suficientment, com per poder ajudar als alumnes a conèixer-la.
• Aquest projecte permet conèixer a través d’internet, totes les escoles que podem trobar en un espai de territori, de la mateixa manera que podem saber/veure on són/on hi ha els edificis més emblemàtics de la ciutat...
divendres, 13 de novembre del 2009
COED DIVENDRES 13/11/09
DESCRIPCIÓ:
Avui hem iniciat la classe de comunicació oral, escrita i digital amb una breu reflexió que la Lluïsa ens ha fet, a causa del nostre poc apropiat comportament. Un cop ha acabat, hem començat amb el conjunt de recitacions. En total han exposat oralment 11 persones, continuant l’ordre de la llista fins a la Blanca Vivet. Cadascuna d’elles ha realitzat una exposició bastant diferent.
Per últim, avui només hi ha hagut temps per realitzar un dels dos debats que hi havia previstos per fer. El tema del debat era “l’Escola privada”. En aquest, s’exposava les raons a favor i en contra d’aquest tema. El debat, estava format per una banda, per l’equip a favor, format pel Carles, la Marta, el Macià, l’Àngel, l’Edu i el Javier i per altra banda, per l’equip en contra, format pel Marc, l’Esteve, l’Alba, l’Òscar i el Pere. L’equip que estava a favor, defensava que en l’escola privada, el nivell de fracàs escolar és molt inferior que en la pública, que els pares a causa de que han de pagar més diners, també estan molt més implicats en l’educació i en tot el procés escolar dels seus fills, i tot això comporta una millor situació familiar, i per tant repercuteix positivament en l’actitud del nen davant les diferents situacions escolars. Per altra banda, el grup que estava en contra, defensava que l’escola privada afavoreix la divisió entre les diferents classes socials, permetent així, que només hi puguin accedir aquells alumnes i per tant, famílies amb un alt poder adquisitiu. A més a més, hi ha un baix nombre de d’interculturalitat i per tant, es fomenta una societat més racista i classista.
REFLEXIÓ:
Primerament, vull mencionar que penso que la Lluïsa ha fet molt bé d’avisar-nos pel nostre comportament, ja que vertaderament, és molt molest que mentre estàs exposant oralment, la gent parli i et distregui.
Pel què fa a les recitacions, cal dir que cada dia estan més ben preparades, i vull felicitar al Toni per la seva magnífica actuació. M’ha encantat.
Pel què fa al debat de “l’Escola privada”, penso que en ambdues parts, tan en la que estava a favor i com en la que estava en contra, es pot trobar bons arguments que defensen bé tant l’escola privada, com la no privada o pública.
Avui hem iniciat la classe de comunicació oral, escrita i digital amb una breu reflexió que la Lluïsa ens ha fet, a causa del nostre poc apropiat comportament. Un cop ha acabat, hem començat amb el conjunt de recitacions. En total han exposat oralment 11 persones, continuant l’ordre de la llista fins a la Blanca Vivet. Cadascuna d’elles ha realitzat una exposició bastant diferent.
Per últim, avui només hi ha hagut temps per realitzar un dels dos debats que hi havia previstos per fer. El tema del debat era “l’Escola privada”. En aquest, s’exposava les raons a favor i en contra d’aquest tema. El debat, estava format per una banda, per l’equip a favor, format pel Carles, la Marta, el Macià, l’Àngel, l’Edu i el Javier i per altra banda, per l’equip en contra, format pel Marc, l’Esteve, l’Alba, l’Òscar i el Pere. L’equip que estava a favor, defensava que en l’escola privada, el nivell de fracàs escolar és molt inferior que en la pública, que els pares a causa de que han de pagar més diners, també estan molt més implicats en l’educació i en tot el procés escolar dels seus fills, i tot això comporta una millor situació familiar, i per tant repercuteix positivament en l’actitud del nen davant les diferents situacions escolars. Per altra banda, el grup que estava en contra, defensava que l’escola privada afavoreix la divisió entre les diferents classes socials, permetent així, que només hi puguin accedir aquells alumnes i per tant, famílies amb un alt poder adquisitiu. A més a més, hi ha un baix nombre de d’interculturalitat i per tant, es fomenta una societat més racista i classista.
REFLEXIÓ:
Primerament, vull mencionar que penso que la Lluïsa ha fet molt bé d’avisar-nos pel nostre comportament, ja que vertaderament, és molt molest que mentre estàs exposant oralment, la gent parli i et distregui.
Pel què fa a les recitacions, cal dir que cada dia estan més ben preparades, i vull felicitar al Toni per la seva magnífica actuació. M’ha encantat.
Pel què fa al debat de “l’Escola privada”, penso que en ambdues parts, tan en la que estava a favor i com en la que estava en contra, es pot trobar bons arguments que defensen bé tant l’escola privada, com la no privada o pública.
EL CAÇADOR D'ESTELS: descripció d'un personatge secundari
El “baba” és el pare de l’Amir i també, com es descobreix al final de l’acció, d’en Hassan.
Durant tota l’acció se’l reconeix com un home extraordinari, de bona classe social, que defensa els seus ideals per sobre de qualsevol altra cosa i està molt ben considerat i respectat per tota la gent que l’envolta.
El “baba” és un personatge que es sent culpable, per no poder parlar d’en Hassan com a fill seu, ja que la seva posició social, econòmica i política no li ho permet.
És per aquest motiu, que veu en l’Amir aquell fill que li està permès de tenir com a propi i per tant, no vol que sigui una persona covarda i que se’l pugui classificar com a digne fill del seu pare. L’Amir però, és més aviat poruc i els seus gustos i preferències es desvien bastant de les del seu pare.
Per altra banda el “baba”, veu en Hassan com aquell fill al qual no li està permès tractar-lo com a tal, ni el pot criar com vertaderament es mereix. A causa d’aquest desig per tapar i solventar el seu sentiment de culpa per no poder tenir el seu fill amb ell i poder-li donar tot el que li pertoca, realitza vàries obres benèfiques.
Per últim, cal dir, que s’emporta el seu gran secret amb ell, al morir.
Durant tota l’acció se’l reconeix com un home extraordinari, de bona classe social, que defensa els seus ideals per sobre de qualsevol altra cosa i està molt ben considerat i respectat per tota la gent que l’envolta.
El “baba” és un personatge que es sent culpable, per no poder parlar d’en Hassan com a fill seu, ja que la seva posició social, econòmica i política no li ho permet.
És per aquest motiu, que veu en l’Amir aquell fill que li està permès de tenir com a propi i per tant, no vol que sigui una persona covarda i que se’l pugui classificar com a digne fill del seu pare. L’Amir però, és més aviat poruc i els seus gustos i preferències es desvien bastant de les del seu pare.
Per altra banda el “baba”, veu en Hassan com aquell fill al qual no li està permès tractar-lo com a tal, ni el pot criar com vertaderament es mereix. A causa d’aquest desig per tapar i solventar el seu sentiment de culpa per no poder tenir el seu fill amb ell i poder-li donar tot el que li pertoca, realitza vàries obres benèfiques.
Per últim, cal dir, que s’emporta el seu gran secret amb ell, al morir.
ONZÈ DIA DE SEMINARI 13/11/09
DESCRIPCIÓ:
Avui hem començat la sessió de seminari fent la posada en comú del llibre “El caçador d’estels”. Primerament, La Lluïsa ens ha fet escriure una redacció individualment, d’unes 150 paraules, a cada un de nosaltres. Ens ha dividit en grups de cinc, donant un número a cadascú. Cada número representava un tipus de redacció diferent. Les persones amb el número 1, havien de realitzar l’argument del llibre, les que tenien el número 2, havien de descriure a un personatges principal de l’acció, les del número 3, havien de descriure un personatge secundari, les que tenien el número 4, havien de descriure una mica l’ambient de l’època en què es desenvolupava l’acció i finalment, el número 5, havia de realitzar una redacció sobre si ho recomanaria a algú o no, i sobre com ho recomanaria.
Mentre l’anàvem acabant tots, els companys que ja l’havien acabat i que encara no havien enviat cap correu al profesor/a amb el/la qual anirien a visitar el centre educatiu escolar, han anat a enviar-li i/o parlar-hi.
Un cop tothom ha acabat les redaccions, i mentre esperàvem a les 2 o 3 persones que tornaven d’escriure el correu o de telefonar, l’Eva ens ha comentat la seva revista educativa.
Aquesta s’anomena “Organización y gestión educativa”. Està escrita en castellà, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 12euros i anual de 64,60euros.
La revista consta de diferents parts com són:
1. EDITORIAL: text escrit pel director.
2. CURRÍCULUM ESCOLAR
3. NOTÍCIES: concretament, en la revista que ha portat l’Eva n’hi havia dues.
4. FORO ABIERTO: amb aquest apartat es vol fomentar la “llibertat d’expressió”.
5. ARTÍCULO DE ACTUALIDAD
6. MONOGRÁFICOS: a partir d’aquest apartat, tota la revista tracta sobre el mateix tema.
7. ARTÍCULOS DE OPINIÓN: alguns que podem trobar en aquesta revista són:
1. Competencias básicas como proyecto educativo.
2. Reto para la dirección escolar.
3. Competencia educativa…
8. EXPERIENCIAS
9. BUENAS PRÁCTICAS
Un cop l’Eva ha acabat d’explicar la seva revista, hem continuat amb la posada en comú del caçador d’estels. Cadascú ha llegit en veu alta la seva redacció i després hem comentat una mica per sobre, el que ens havia semblat el llibre i la Lluïsa ens ha preguntat si l’any que bé l’ha de tornar a fer llegir, si s’escau , i tots hem contestat rotundament: sí!
Finalment, la Sara ens ha comentat les notícies d’actualitat que ha trobat. La més rellevant i la que ha comentat més detalladament ha estat una notícia que tracta sobre la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.
REFLEXIÓ:
Pel que fa al llibre del caçador d’estels, només puc dir que no tinc paraules per descriure el que m’ha fet sentir. Mai hauria pogut creure que un llibre m’hauria fet plorar. Jo no sóc una fanàtica de la lectura, però, amb aquest llibre hi havia moments en què no podia parar de llegir, necessitava saber el que passaria. No sé com explicar-ho, era com una necessitat, no podia deixar-lo. A més a més, la temàtica que tracta és molt bona, i et fa reflexionar molt. En fi, és un llibre magnífic i animo a la gent, encara que no senti una gran atracció per la lectura, a llegir-lo.
Avui hem començat la sessió de seminari fent la posada en comú del llibre “El caçador d’estels”. Primerament, La Lluïsa ens ha fet escriure una redacció individualment, d’unes 150 paraules, a cada un de nosaltres. Ens ha dividit en grups de cinc, donant un número a cadascú. Cada número representava un tipus de redacció diferent. Les persones amb el número 1, havien de realitzar l’argument del llibre, les que tenien el número 2, havien de descriure a un personatges principal de l’acció, les del número 3, havien de descriure un personatge secundari, les que tenien el número 4, havien de descriure una mica l’ambient de l’època en què es desenvolupava l’acció i finalment, el número 5, havia de realitzar una redacció sobre si ho recomanaria a algú o no, i sobre com ho recomanaria.
Mentre l’anàvem acabant tots, els companys que ja l’havien acabat i que encara no havien enviat cap correu al profesor/a amb el/la qual anirien a visitar el centre educatiu escolar, han anat a enviar-li i/o parlar-hi.
Un cop tothom ha acabat les redaccions, i mentre esperàvem a les 2 o 3 persones que tornaven d’escriure el correu o de telefonar, l’Eva ens ha comentat la seva revista educativa.
Aquesta s’anomena “Organización y gestión educativa”. Està escrita en castellà, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 12euros i anual de 64,60euros.
La revista consta de diferents parts com són:
1. EDITORIAL: text escrit pel director.
2. CURRÍCULUM ESCOLAR
3. NOTÍCIES: concretament, en la revista que ha portat l’Eva n’hi havia dues.
4. FORO ABIERTO: amb aquest apartat es vol fomentar la “llibertat d’expressió”.
5. ARTÍCULO DE ACTUALIDAD
6. MONOGRÁFICOS: a partir d’aquest apartat, tota la revista tracta sobre el mateix tema.
7. ARTÍCULOS DE OPINIÓN: alguns que podem trobar en aquesta revista són:
1. Competencias básicas como proyecto educativo.
2. Reto para la dirección escolar.
3. Competencia educativa…
8. EXPERIENCIAS
9. BUENAS PRÁCTICAS
Un cop l’Eva ha acabat d’explicar la seva revista, hem continuat amb la posada en comú del caçador d’estels. Cadascú ha llegit en veu alta la seva redacció i després hem comentat una mica per sobre, el que ens havia semblat el llibre i la Lluïsa ens ha preguntat si l’any que bé l’ha de tornar a fer llegir, si s’escau , i tots hem contestat rotundament: sí!
Finalment, la Sara ens ha comentat les notícies d’actualitat que ha trobat. La més rellevant i la que ha comentat més detalladament ha estat una notícia que tracta sobre la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.
REFLEXIÓ:
Pel que fa al llibre del caçador d’estels, només puc dir que no tinc paraules per descriure el que m’ha fet sentir. Mai hauria pogut creure que un llibre m’hauria fet plorar. Jo no sóc una fanàtica de la lectura, però, amb aquest llibre hi havia moments en què no podia parar de llegir, necessitava saber el que passaria. No sé com explicar-ho, era com una necessitat, no podia deixar-lo. A més a més, la temàtica que tracta és molt bona, i et fa reflexionar molt. En fi, és un llibre magnífic i animo a la gent, encara que no senti una gran atracció per la lectura, a llegir-lo.
dimecres, 11 de novembre del 2009
DESÈ DIA DE SEMINARI 11/11/09
EXPOSICIÓ:
Avui a la sessió de seminari, primerament hem escollit les escoles que visitarem durant la setmana de pràctiques. Per fer-ho, la Lluïsa ens ha repartit dos fulls ens els quals estaven escrits els noms de totes les escoles, l’hora de visita, l’alumne al qual acompanyarem... i ha partir d’aquests dos fulls, cadascú ha escollit l’escola que millor li anava, tot i que algunes vegades, a causa de que molts volíem anar a la mateixa escola, hem hagut de sortejar-ho.
Un cop hem acabat d’escollir i de comentar els quatre dubtes que teníem sobre la setmana de pràctiques i sobre el que havíem de realitzar en cada activitat, hem començat les activitats de l’explicació de la revista i de la notícia.
En primer lloc, la Mònica ens ha presentat algunes notícies que ha escollit, una és titula “MEDIACIÓ ESCOLAR”. Aquesta tracta sobre utilitzar uns quants alumnes com a mediadors escolars. Quan hi ha algun problema, aquests s’encarreguen de fer de mediadors i intentar arreglar-lo. L’altra notícia que ha portat la Mònica, tracta sobre si l’educació ha de ser obligatòria fins als 18 anys. El que es vol aconseguir amb això, és que el 85% dels joves tinguin els estudis obligatoris. Cal mencionar, que a l’estat espanyol la xifra és notablement inferior, ja que solament és d’un 62%. A partir d’aquesta proposta, hem pogut debatre bastant sobre si és un bon mètode o no el fet d’allargar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Un cop hem acabat el debat, hem passat a analitzar la revista de la Paula. Aquesta es titula “ESCOLA CATALANA”, està escrita en català, editada per Omnium Cultural, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 4,80euros i de 25euros la subscripció anual.
Aquesta revista està formada per diversos apartats com són:
• ELEMENTAL: un article que reflexiona sobre el tema que es tracta en tota la revista.
• ENTREVISTA: en aquest apartat es realitza una entrevista a un personatge relacionat amb el tema.
• LLENGUA: concretament la revista exposada tractava sobre el tema “Sense pèls a la llengua”. En aquest apartat, hi ha diferents tasques que et fan treballar la llengua, fen-te diferenciar dos mots que s’escriuen de la mateixa manera.
• INFORMACIONS I COMENTARIS: aquest apartat tracta temes d’actualitat.
• EDITORIAL: et parla sobre llibres per primària i per secundària.
• LLETRA MENUDA: en aquest apartat, i concretament en l’exemplar d’avui, hi podem trobar un cal•ligrama.
Finalment, la Lluïsa a comentat les notes dels treballs de “Va de mestres” als companys als quals encara no els hi havia dit.
REFLEXIÓ:
Personalment, el dimarts vaig al “CEIPM ESCOLA DEL MAR (IMEB) i el dijous al “CEIP Auró”.
Pel què fa a la incorporació dels alumnes com a mediadors escolars, penso que es un molt bon mètode, ja que moltes vegades es té més confiança per explicar el que ha succeït d’alumne a alumne que no pas d’alumne a professor.
Respecte al tema de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, no hi estic gaire d’acord, ja que si una persona no vol estudiar, per molt que s’allargui l’escolarització obligatòria no estudiarà, i el temari nou que se li ensenyi ni se’l mirarà, al contrari que si una persona és una molèstia per al centre, ja que no es comporta i no té ganes de pencar, el centre escolar no té perquè fer-se’n càrrec fins als seus 18 anys. Tot i això, m’he quedat amb la reflexió que ha fet la Maria Pérez, quan ha dit que en el cas que s’allargui, s’ha de poder escollir entre fer Batxillerat o un Cicle formatiu, ja que no tothom està disposat o té les capacitats suficients per tal de poder realitzar un Batxillerat.
Avui a la sessió de seminari, primerament hem escollit les escoles que visitarem durant la setmana de pràctiques. Per fer-ho, la Lluïsa ens ha repartit dos fulls ens els quals estaven escrits els noms de totes les escoles, l’hora de visita, l’alumne al qual acompanyarem... i ha partir d’aquests dos fulls, cadascú ha escollit l’escola que millor li anava, tot i que algunes vegades, a causa de que molts volíem anar a la mateixa escola, hem hagut de sortejar-ho.
Un cop hem acabat d’escollir i de comentar els quatre dubtes que teníem sobre la setmana de pràctiques i sobre el que havíem de realitzar en cada activitat, hem començat les activitats de l’explicació de la revista i de la notícia.
En primer lloc, la Mònica ens ha presentat algunes notícies que ha escollit, una és titula “MEDIACIÓ ESCOLAR”. Aquesta tracta sobre utilitzar uns quants alumnes com a mediadors escolars. Quan hi ha algun problema, aquests s’encarreguen de fer de mediadors i intentar arreglar-lo. L’altra notícia que ha portat la Mònica, tracta sobre si l’educació ha de ser obligatòria fins als 18 anys. El que es vol aconseguir amb això, és que el 85% dels joves tinguin els estudis obligatoris. Cal mencionar, que a l’estat espanyol la xifra és notablement inferior, ja que solament és d’un 62%. A partir d’aquesta proposta, hem pogut debatre bastant sobre si és un bon mètode o no el fet d’allargar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Un cop hem acabat el debat, hem passat a analitzar la revista de la Paula. Aquesta es titula “ESCOLA CATALANA”, està escrita en català, editada per Omnium Cultural, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 4,80euros i de 25euros la subscripció anual.
Aquesta revista està formada per diversos apartats com són:
• ELEMENTAL: un article que reflexiona sobre el tema que es tracta en tota la revista.
• ENTREVISTA: en aquest apartat es realitza una entrevista a un personatge relacionat amb el tema.
• LLENGUA: concretament la revista exposada tractava sobre el tema “Sense pèls a la llengua”. En aquest apartat, hi ha diferents tasques que et fan treballar la llengua, fen-te diferenciar dos mots que s’escriuen de la mateixa manera.
• INFORMACIONS I COMENTARIS: aquest apartat tracta temes d’actualitat.
• EDITORIAL: et parla sobre llibres per primària i per secundària.
• LLETRA MENUDA: en aquest apartat, i concretament en l’exemplar d’avui, hi podem trobar un cal•ligrama.
Finalment, la Lluïsa a comentat les notes dels treballs de “Va de mestres” als companys als quals encara no els hi havia dit.
REFLEXIÓ:
Personalment, el dimarts vaig al “CEIPM ESCOLA DEL MAR (IMEB) i el dijous al “CEIP Auró”.
Pel què fa a la incorporació dels alumnes com a mediadors escolars, penso que es un molt bon mètode, ja que moltes vegades es té més confiança per explicar el que ha succeït d’alumne a alumne que no pas d’alumne a professor.
Respecte al tema de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, no hi estic gaire d’acord, ja que si una persona no vol estudiar, per molt que s’allargui l’escolarització obligatòria no estudiarà, i el temari nou que se li ensenyi ni se’l mirarà, al contrari que si una persona és una molèstia per al centre, ja que no es comporta i no té ganes de pencar, el centre escolar no té perquè fer-se’n càrrec fins als seus 18 anys. Tot i això, m’he quedat amb la reflexió que ha fet la Maria Pérez, quan ha dit que en el cas que s’allargui, s’ha de poder escollir entre fer Batxillerat o un Cicle formatiu, ja que no tothom està disposat o té les capacitats suficients per tal de poder realitzar un Batxillerat.
dilluns, 9 de novembre del 2009
PERQUÈ LES SEGÜENTS EXPRESSIONS ES PODEN CONSIDERAR "TÒPICS"?
• tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
• tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
• tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
• tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
• tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
• tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
---------------------------------------
TÒPIC 1
Veritat:
És cert que una imatge et pot dir alguna cosa d’allò a què faci referència, però no t’ho pot dir tot.
Mentida:
Una imatge t’ho defineix tot.
TÒPIC 2
Veritat:
La persona que mira la televisió xucla tot allò que li passa pel davant i pot deixar de ser una persona amb criteri propi.
Mentida:
L’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació (bona-dolenta) i la pot contrastar. Quan ho faci decidirà si per a ell és vàlida o no i per tant, de si vol continuar consumint determinats programes.
També pot tenir la iniciativa de canviar de canal, en el mateix moment que ho està veient, quan alguna cosa no li agrada.
TÒPIC 3
Veritat:
Com a espectadors ens sentim identificats amb allò que ens donen la TV o el cinema. Sentim pena, dolor... quan veiem que algú plora, pega, mata... o tenim ganes de plorar, pegar... .
Mentida:
Davant un fet violent podem sentir rebuig, fàstic i fins i tot la necessitat de canviar la situació i proposar activitats alternatives a allò que estem veient, o potenciar mobilitzacions per a demanar canvis a nivell polític, social, econòmic etc. o fins i tot per a ajudar en determinades situacions (recaptar fons per a ONGs o altres associacions)
TÒPIC 4
Veritat :
Degut al seu abast, molts espectadors es converteixen en consumidors, no nomes dels productes que s’anuncien per la TV o dels seus programes, sinó que també creuen en els conceptes de bellesa, de moda en el vestir, d’hàbits de vida etc. que s’hi presenten.
Mentida:
No tot el que ens presenta la TV és veritat. L’individu té la capacitat de poder ser crític i decidir si allò que veu s’ajusta als seus ideals o a la seva realitat.
TÒPIC 5
Veritat:
A través de la TV podem veure molta realitat referent a allò que passa, gairebé, a tot el món.
Mentida:
La TV és manipuladora. No tot el que si veu és cert. La informació que rebem depèn de la ideologia política, social etc. del canal o dels directors del s programes.
TÒPIC 6
Veritat:
Davant de tantes noticies i de tanta informació, la persona es torna més insensible i passa més de tot.
Mentida:
La consciència humana és la part del cos més sensible, per a bé o per a mal. Per acceptar les coses tal com estan o per a dir que ja n’hi ha prou i s’han de canviar.
• tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
• tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
• tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
• tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
• tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
---------------------------------------
TÒPIC 1
Veritat:
És cert que una imatge et pot dir alguna cosa d’allò a què faci referència, però no t’ho pot dir tot.
Mentida:
Una imatge t’ho defineix tot.
TÒPIC 2
Veritat:
La persona que mira la televisió xucla tot allò que li passa pel davant i pot deixar de ser una persona amb criteri propi.
Mentida:
L’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació (bona-dolenta) i la pot contrastar. Quan ho faci decidirà si per a ell és vàlida o no i per tant, de si vol continuar consumint determinats programes.
També pot tenir la iniciativa de canviar de canal, en el mateix moment que ho està veient, quan alguna cosa no li agrada.
TÒPIC 3
Veritat:
Com a espectadors ens sentim identificats amb allò que ens donen la TV o el cinema. Sentim pena, dolor... quan veiem que algú plora, pega, mata... o tenim ganes de plorar, pegar... .
Mentida:
Davant un fet violent podem sentir rebuig, fàstic i fins i tot la necessitat de canviar la situació i proposar activitats alternatives a allò que estem veient, o potenciar mobilitzacions per a demanar canvis a nivell polític, social, econòmic etc. o fins i tot per a ajudar en determinades situacions (recaptar fons per a ONGs o altres associacions)
TÒPIC 4
Veritat :
Degut al seu abast, molts espectadors es converteixen en consumidors, no nomes dels productes que s’anuncien per la TV o dels seus programes, sinó que també creuen en els conceptes de bellesa, de moda en el vestir, d’hàbits de vida etc. que s’hi presenten.
Mentida:
No tot el que ens presenta la TV és veritat. L’individu té la capacitat de poder ser crític i decidir si allò que veu s’ajusta als seus ideals o a la seva realitat.
TÒPIC 5
Veritat:
A través de la TV podem veure molta realitat referent a allò que passa, gairebé, a tot el món.
Mentida:
La TV és manipuladora. No tot el que si veu és cert. La informació que rebem depèn de la ideologia política, social etc. del canal o dels directors del s programes.
TÒPIC 6
Veritat:
Davant de tantes noticies i de tanta informació, la persona es torna més insensible i passa més de tot.
Mentida:
La consciència humana és la part del cos més sensible, per a bé o per a mal. Per acceptar les coses tal com estan o per a dir que ja n’hi ha prou i s’han de canviar.
NOVÈ DIA DE SEMINARI 06/11/09
DESCRIPCIÓ:
El divendres passat, vam iniciar el seminari amb l'exposició de la revista de l'Eduard.
Aquesta és titula "Guix", té un cost de 7.80euros per unitat i té una periodicitat mensual. La revista "Guix" està formada per diversos apartats com són: -l'editorial, l'opinió i els monogràfics,un dels apartats més amplis de la revista, experiències, on trobem les propostes per part dels centres per tal de poder millorar l'educació, escola, territori i comunitat, on podem trobar articles pertanyents a diferents escoles, el curs, s'escull un tema cada any, l'apartat de reflexió a la pràctica i finalment, l'apartat de recull, en el qual podem distingir diversos apartats com són: - hem llegit, trobades, convocatòries, materials, notícies, webs i tira econòmica.
El tema que va escollir l'Eduard va ser la LOE i vam poder establir un debat sobre la nostra opinió respecte a la instauració de l'anglès ben aviat començada l'educació infantil, el fet de si l'ús de les tecnologies en nens de primària era massa prematur o no, el fet de si l'educació havia de ser gratuïta només iniciar l'educació infantil...
Un cop vam acabar de comentar la revista de l'Eduard, la Lluïsa ens va explicar detalladament com seria i estaria distribuïda la setmana de pràctiques, i aquesta és la següent:
En primer lloc, el dilluns assistirem a dues conferències, concretament "Fer de mestres" i "La web 2.0 i l'educació al cibernàrium", el dimarts hi haurà una jornada de pràctiques, acompanyant a un alumne de 3r curs al seu centre escolar. A continuació, el dimecres es realitzarà la visita a un centre socioeducatiu,el dijous hi haurà una visita a un centre educatiu escolar i finalment, el divendres, per parelles o bé individualment, es realitzarà la visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès.
Finalment, la Lluïsa ens va repartir un article titulat "L'ull de l'Agulla", de Daniel Boada i ens va comentar a part de la classe i de manera individual, els treballs de "Va de mestres".
REFLEXIÓ:
Pel què fa a la gratuïtat de l’educació penso que aquesta ha de poder se accessible a tothom i que si per tal d’aconseguir-ho ha de ser gratuïta hem sembla perfecte. Fent referència a l’ús de les tecnologies com a eina bàsica a partir dels 5 anys, hem sembla una fatalitat, ja que aquest fet pot comportar un deteriorament o un no total desenvolupament d’algunes facultats de l’alumne, i més a l’edat de 5 anys. Pel què fa a l’anglès, hem sembla molt correcte que ja des de ben petits se’ls faciliti conèixer un altre idioma diferent del català o del castellà.
Personalment, i respecte a la jornada de pràctiques, hem sembla molt bé que s’hagin organitzat un seguit d’activitats per tal que nosaltres, els alumnes, encara que no puguem realitzar pràctiques a una determinada escola durant aquest primer curs, se’ns permeti entrar una mica en contacte en el què seria aquest món.
Personalment, m’ha tocat anar a visitar el “Casal dels infants del Raval” i espero poder extreure i adquirir el màxim de profit d’aquesta oportunitat que se’ns dóna.
El divendres passat, vam iniciar el seminari amb l'exposició de la revista de l'Eduard.
Aquesta és titula "Guix", té un cost de 7.80euros per unitat i té una periodicitat mensual. La revista "Guix" està formada per diversos apartats com són: -l'editorial, l'opinió i els monogràfics,un dels apartats més amplis de la revista, experiències, on trobem les propostes per part dels centres per tal de poder millorar l'educació, escola, territori i comunitat, on podem trobar articles pertanyents a diferents escoles, el curs, s'escull un tema cada any, l'apartat de reflexió a la pràctica i finalment, l'apartat de recull, en el qual podem distingir diversos apartats com són: - hem llegit, trobades, convocatòries, materials, notícies, webs i tira econòmica.
El tema que va escollir l'Eduard va ser la LOE i vam poder establir un debat sobre la nostra opinió respecte a la instauració de l'anglès ben aviat començada l'educació infantil, el fet de si l'ús de les tecnologies en nens de primària era massa prematur o no, el fet de si l'educació havia de ser gratuïta només iniciar l'educació infantil...
Un cop vam acabar de comentar la revista de l'Eduard, la Lluïsa ens va explicar detalladament com seria i estaria distribuïda la setmana de pràctiques, i aquesta és la següent:
En primer lloc, el dilluns assistirem a dues conferències, concretament "Fer de mestres" i "La web 2.0 i l'educació al cibernàrium", el dimarts hi haurà una jornada de pràctiques, acompanyant a un alumne de 3r curs al seu centre escolar. A continuació, el dimecres es realitzarà la visita a un centre socioeducatiu,el dijous hi haurà una visita a un centre educatiu escolar i finalment, el divendres, per parelles o bé individualment, es realitzarà la visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès.
Finalment, la Lluïsa ens va repartir un article titulat "L'ull de l'Agulla", de Daniel Boada i ens va comentar a part de la classe i de manera individual, els treballs de "Va de mestres".
REFLEXIÓ:
Pel què fa a la gratuïtat de l’educació penso que aquesta ha de poder se accessible a tothom i que si per tal d’aconseguir-ho ha de ser gratuïta hem sembla perfecte. Fent referència a l’ús de les tecnologies com a eina bàsica a partir dels 5 anys, hem sembla una fatalitat, ja que aquest fet pot comportar un deteriorament o un no total desenvolupament d’algunes facultats de l’alumne, i més a l’edat de 5 anys. Pel què fa a l’anglès, hem sembla molt correcte que ja des de ben petits se’ls faciliti conèixer un altre idioma diferent del català o del castellà.
Personalment, i respecte a la jornada de pràctiques, hem sembla molt bé que s’hagin organitzat un seguit d’activitats per tal que nosaltres, els alumnes, encara que no puguem realitzar pràctiques a una determinada escola durant aquest primer curs, se’ns permeti entrar una mica en contacte en el què seria aquest món.
Personalment, m’ha tocat anar a visitar el “Casal dels infants del Raval” i espero poder extreure i adquirir el màxim de profit d’aquesta oportunitat que se’ns dóna.
COED 06/11/09
DESCRIPCIÓ:
El divendres, en primer lloc, la Lluïsa ens va entregar els treballs de "Com parlar bé en públic", i seguidament, vam iniciar les recitacions dels poemes, contes, rondalles...
Concretament, van ser 15 les persones que van realitzar la recitació, començant la llista a partir de la Laura Navarro. Per tal d'escollir qui començaria a exposar, es va realitzar un sorteig entre els 15 companys que exposaven. La sort va determinar que la Maria Pérez fos la primera i que el Pau Nin fos qui tanqués amb la seva recitació, les exposicions. Per a cada persona que recitava, hi havia tres companys que l’avaluaven, seguint l’esquema d’una fitxa que ens va repartir la Lluïsa. Per a cada persona que exposava, les tres persones que l’avaluaven eren diferents. A més a més, cada exposició havia de ser gravada per un altre company, penjada al bloc personal i posteriorment analitzada.
Finalment, vam veure i analitzar un blog, a sorteig, d'un company de classe i la Lluïsa ens va repartir un full amb els aspectes del blog que s'havien d'avaluar.
REFLEXIÓ:
Penso que el fet de recitar en públic, ens pot ser molt útil en un futur, per aprendre a afrontar situacions similars, en les quals t'has de dirigir a un públic específic. A més a més, el fet d'anar realitzant exposicions orals sovint, et permet a poc a poc, perdre la vergonya i disminuir els nervis.
Està clar, però, que encara em queda molt de temps per tal de poder dir que no estic nerviosa davant d'una exposició oral en públic.
El divendres, en primer lloc, la Lluïsa ens va entregar els treballs de "Com parlar bé en públic", i seguidament, vam iniciar les recitacions dels poemes, contes, rondalles...
Concretament, van ser 15 les persones que van realitzar la recitació, començant la llista a partir de la Laura Navarro. Per tal d'escollir qui començaria a exposar, es va realitzar un sorteig entre els 15 companys que exposaven. La sort va determinar que la Maria Pérez fos la primera i que el Pau Nin fos qui tanqués amb la seva recitació, les exposicions. Per a cada persona que recitava, hi havia tres companys que l’avaluaven, seguint l’esquema d’una fitxa que ens va repartir la Lluïsa. Per a cada persona que exposava, les tres persones que l’avaluaven eren diferents. A més a més, cada exposició havia de ser gravada per un altre company, penjada al bloc personal i posteriorment analitzada.
Finalment, vam veure i analitzar un blog, a sorteig, d'un company de classe i la Lluïsa ens va repartir un full amb els aspectes del blog que s'havien d'avaluar.
REFLEXIÓ:
Penso que el fet de recitar en públic, ens pot ser molt útil en un futur, per aprendre a afrontar situacions similars, en les quals t'has de dirigir a un públic específic. A més a més, el fet d'anar realitzant exposicions orals sovint, et permet a poc a poc, perdre la vergonya i disminuir els nervis.
Està clar, però, que encara em queda molt de temps per tal de poder dir que no estic nerviosa davant d'una exposició oral en públic.
dimarts, 3 de novembre del 2009
COED 02/11/09
DESCRIPCIÓ:
El dilluns a la classe de COED vam presentar oralment davant de classe el procés que havíem realitzat per dur a terme el Qui ets tu?. Vam esgotar les dues hores que teníem i els últims que ho van presentar van tenir els dos minuts justos per poder explicar-lo.
Va començar l’exposició oral la Maria Pérez, ja que li va tocar per sorteig i la va finalitzar la Lorena.
REFLEXIÓ:
El fet de realitzar aquest treball ens ha servit per conèixer millor a la persona a la que s’ha descrit i la tasca d’exposar davant de tota la classe ens ha servit a tota la gent per poder conèixer una mica més sobre les persones que els altres han descrit.
El dilluns a la classe de COED vam presentar oralment davant de classe el procés que havíem realitzat per dur a terme el Qui ets tu?. Vam esgotar les dues hores que teníem i els últims que ho van presentar van tenir els dos minuts justos per poder explicar-lo.
Va començar l’exposició oral la Maria Pérez, ja que li va tocar per sorteig i la va finalitzar la Lorena.
REFLEXIÓ:
El fet de realitzar aquest treball ens ha servit per conèixer millor a la persona a la que s’ha descrit i la tasca d’exposar davant de tota la classe ens ha servit a tota la gent per poder conèixer una mica més sobre les persones que els altres han descrit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
