VIQUIPÈDIA S’ENFRONTA A UNA FUGA CONTÍNUA D’EDITORS

Juan Ruiz Sierra


• DECREIX EL NOMBRE DE PERSONES QUE CONTRIBUEIXEN A L’ENCICLOPÈDIA VIRTUAL.

• UN INVESTIGADOR ESPANYOL DESCONCERTA AMB L’ESTUDI QUE REFLECTEIX EL FENOMEN.

• LA VIQUIPÈDIA EN ESPANYOL TÉ MOLTS LECTORS, PERÒ MOLT POCS ESCRIPTORS (ÉS LA SEGONA MÉS VISITADA I LA SETENA EN NOMBRE D’ENTRADES).

---------------

Felip Ortega és un investigador de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, que està realitzant un estudi que té a la premsa tecnològica de mig món discutint acaloradament, si un dels principals fenòmens a Internet dels últims anys, la Viquipèdia, està o no en decadència, i si pot o no sobreviure a llarg Termini.
L’estiu passat, Ortega va publicar un estudi, la seva tesi, que acabava amb la conclusió que l’enciclopèdia virtual, consultada gairebé 350 milions de vegades al mes, es trobava en una “delicada situació”: un bon nombre dels seus editors se n’havia desconnectat, ja no actualitzaven les entrades, i no hi havia internautes que els reemplacessin. Ara, les dades actualitzades són rotundes: la versió anglesa de la web va perdre 49000 editors el primer trimestre del 2009 (en comparació dels 4900 en el mateix període de l’any anterior); l’espanyola, 4250; la francesa, 6000; l’alemanya, 4500…
¿Què passa? “El projecte no està en risc –va dir divendres passat Ortega mentre es prenia un cafè amb llet al centre de Madrid-, però l’anàlisi demostra que si aquesta tendència continua massa temps i no s’hi incorporen nous editors, en un futur, i no m’atreveixo a dir si gaire pròxim, sí que pot tenir problemes”.
El preocupant fenomen detectat per Ortega, segons els especialistes, pot obeir a dues causes. Per un costat, al fet que cada vegada hi ha menys assumptes sobre els quals escriure a l’enciclopèdia. Aquesta és la versió de la Viquipèdia mateix, però l’investigador assenyala que a la mateixa web s’hi poden consultar els temes que queden per escriure i que aquests encara són molts.
Per un altre, al fet que, per evitar el vandalisme i la introducció d’informació falsa, la política editorial s’ha fet més rígida i cada vegada resulta més difícil editar una entrada. Ortega, amb matisos, tendeix a inclinar-se per aquesta versió.
“Però això només és una hipòtesis”, va explicar.
“El que crec que convé fer ara és preguntar-se com es pot revertir el fenomen. I en la meva opinió s’ha d’enfocar-se en tres vies: incentivar els editors nous, acudir a universitats i centres d’investigació per intentar captar experts, i finalment, millorar les característiques de la pàgina perquè sigui més fàcil d’editar. Tot i això, convé no perdre de vista que la Viquipèdia va néixer com un experiment. Així que encara no tenim ni idea de quina és la millor manera d’administrar-lo”.


(El Periódico, dilluns, 30 de novembre de 2009)