COED 27/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la classe de COED amb el conjunt de recitacions de poemes, contes, rondalles,…
Concretament les persones que ens va tocar recitar érem: la Judit Carrique, la Mònica, la Clara Boix, el Cristian Cubillo, el Carles Costa,la Natàlia Carrique, l’Esteve Clop, l’Helena Carmona, l’Àngel Caloca, l’Àngel Carrillo, la Linda Camacho, la Laura Cazorla, l’Alba Casals i jo.
Un cop vàrem acabar amb totes les recitacions, vam passar a realitzar els dos debats que tocaven aquell dia, que tot i ser de temes diferents, tan l’un com l’altre tenien molts aspectes en comú.
L’eix principal del primer debat era “l’escola tradicional Vs l’escola actual” i estava format pel grup que estava a favor de l’escola tradicional, composat per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, la Sònia Pérez (capitana), la Sandra Ferrer i l’Anna Illa, i pel grup que estava a favor de l’escola actual, format per la Cristina Sansalvador, la Laura Cazorla, la Joana Freixenet, la Carlota Muntaner (capitana) i finalment, l’Helena San José.
Aquest debat tractava sobre que la metodologia impartida en les classes tradicionals, provocava una menor participació per part de l’alumne a les classes, i a més a més, que aquest només pogués escoltar i aprendre el que el professor deia i explicava. Aquí podíem veure l’autoritat que tenia el mestre davant dels alumnes. En canvi, a l’escola actual, els alumnes participen activament en les tasques que es realitzen a les classes, provocant d’aquesta manera una major implicació per part de l’alumne i un grau major d’aprofundiment i de coneixement de les diferents matèries.
El segon debat, l’eix principal del qual era “l’autoritat del mestre en les aules”, estava format pel grup a favor d’aquesta autoritat, composat per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Guitiérrez, l’Albert Guix i la Mònica de Haro. I pel grup en contra, format per la Paula Antonell, la Maria Pérez, l’Aylen , la Sara García i la Laura Millán.
En aquest segon debat podíem veure les diferències abismals entre tots dos equips, ja que uns defensaven que mitjançant l’autoritat del mestre, els alumnes es comporten millor, estan més atents i això queda reflectit també amb una gran disminució del fracàs escolar, i en canvi, l’altre equip, defensa que l’autoritat del mestre provoca que els alumnes no poguessin expressar les seves idees, opinions,... lliurement, i per tant, anul•lava la possibilitat d’un diàleg.


APROFUNDIMENT:


Personalment, per realitzar la meva recitació, m’he preparat un poema titulat “La presó de Lleida”.
D’aquest poema, també se n’ha fet una cançó. Aquesta és una de les cançons tradicionals catalanes més conegudes. El seu origen és incert: podria haver estat composta al voltant del segle XVII, tot i que hi ha historiadors que suposen que podria ser molt anterior.
Pel què fa a la cançó, és d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives. Cal dir també, que la cançó pot arribar a canviar completament, segons les seves varietats.

VARIANTS DE LA CANÇÓ

Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.


Una de les moltes versions de la cançó "La presó de Lleida" és:




REFLEXIÓ:

Personalment, penso que la sessió d’avui, igual que la del divendres passat ens ha servit a tots per a conèixer millor les pròpies faltes i errors, i així poder-los corregir per una altra vegada. A més a més, també hem pogut conèixer més profundament, els temes dels quals parlaven els debats, i hem pogut opinar sobre quines matèries, punts,temes,... defensats en cadascun dels debats ens semblaven millor i estàvem d’acord. Cal mencionar, però, que al ser els dos temes molt semblants, la part final s’ha fet una mica feixuga.