ONZÈ DIA DE SEMINARI 13/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui hem començat la sessió de seminari fent la posada en comú del llibre “El caçador d’estels”. Primerament, La Lluïsa ens ha fet escriure una redacció individualment, d’unes 150 paraules, a cada un de nosaltres. Ens ha dividit en grups de cinc, donant un número a cadascú. Cada número representava un tipus de redacció diferent. Les persones amb el número 1, havien de realitzar l’argument del llibre, les que tenien el número 2, havien de descriure a un personatges principal de l’acció, les del número 3, havien de descriure un personatge secundari, les que tenien el número 4, havien de descriure una mica l’ambient de l’època en què es desenvolupava l’acció i finalment, el número 5, havia de realitzar una redacció sobre si ho recomanaria a algú o no, i sobre com ho recomanaria.
Mentre l’anàvem acabant tots, els companys que ja l’havien acabat i que encara no havien enviat cap correu al profesor/a amb el/la qual anirien a visitar el centre educatiu escolar, han anat a enviar-li i/o parlar-hi.
Un cop tothom ha acabat les redaccions, i mentre esperàvem a les 2 o 3 persones que tornaven d’escriure el correu o de telefonar, l’Eva ens ha comentat la seva revista educativa.
Aquesta s’anomena “Organización y gestión educativa”. Està escrita en castellà, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 12euros i anual de 64,60euros.
La revista consta de diferents parts com són:
1. EDITORIAL: text escrit pel director.
2. CURRÍCULUM ESCOLAR
3. NOTÍCIES: concretament, en la revista que ha portat l’Eva n’hi havia dues.
4. FORO ABIERTO: amb aquest apartat es vol fomentar la “llibertat d’expressió”.
5. ARTÍCULO DE ACTUALIDAD
6. MONOGRÁFICOS: a partir d’aquest apartat, tota la revista tracta sobre el mateix tema.
7. ARTÍCULOS DE OPINIÓN: alguns que podem trobar en aquesta revista són:
1. Competencias básicas como proyecto educativo.
2. Reto para la dirección escolar.
3. Competencia educativa…
8. EXPERIENCIAS
9. BUENAS PRÁCTICAS


Un cop l’Eva ha acabat d’explicar la seva revista, hem continuat amb la posada en comú del caçador d’estels. Cadascú ha llegit en veu alta la seva redacció i després hem comentat una mica per sobre, el que ens havia semblat el llibre i la Lluïsa ens ha preguntat si l’any que bé l’ha de tornar a fer llegir, si s’escau , i tots hem contestat rotundament: sí!
Finalment, la Sara ens ha comentat les notícies d’actualitat que ha trobat. La més rellevant i la que ha comentat més detalladament ha estat una notícia que tracta sobre la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.


REFLEXIÓ:

Pel que fa al llibre del caçador d’estels, només puc dir que no tinc paraules per descriure el que m’ha fet sentir. Mai hauria pogut creure que un llibre m’hauria fet plorar. Jo no sóc una fanàtica de la lectura, però, amb aquest llibre hi havia moments en què no podia parar de llegir, necessitava saber el que passaria. No sé com explicar-ho, era com una necessitat, no podia deixar-lo. A més a més, la temàtica que tracta és molt bona, i et fa reflexionar molt. En fi, és un llibre magnífic i animo a la gent, encara que no senti una gran atracció per la lectura, a llegir-lo.

DESÈ DIA DE SEMINARI 11/11/09

EXPOSICIÓ:

Avui a la sessió de seminari, primerament hem escollit les escoles que visitarem durant la setmana de pràctiques. Per fer-ho, la Lluïsa ens ha repartit dos fulls ens els quals estaven escrits els noms de totes les escoles, l’hora de visita, l’alumne al qual acompanyarem... i ha partir d’aquests dos fulls, cadascú ha escollit l’escola que millor li anava, tot i que algunes vegades, a causa de que molts volíem anar a la mateixa escola, hem hagut de sortejar-ho.
Un cop hem acabat d’escollir i de comentar els quatre dubtes que teníem sobre la setmana de pràctiques i sobre el que havíem de realitzar en cada activitat, hem començat les activitats de l’explicació de la revista i de la notícia.
En primer lloc, la Mònica ens ha presentat algunes notícies que ha escollit, una és titula “MEDIACIÓ ESCOLAR”. Aquesta tracta sobre utilitzar uns quants alumnes com a mediadors escolars. Quan hi ha algun problema, aquests s’encarreguen de fer de mediadors i intentar arreglar-lo. L’altra notícia que ha portat la Mònica, tracta sobre si l’educació ha de ser obligatòria fins als 18 anys. El que es vol aconseguir amb això, és que el 85% dels joves tinguin els estudis obligatoris. Cal mencionar, que a l’estat espanyol la xifra és notablement inferior, ja que solament és d’un 62%. A partir d’aquesta proposta, hem pogut debatre bastant sobre si és un bon mètode o no el fet d’allargar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Un cop hem acabat el debat, hem passat a analitzar la revista de la Paula. Aquesta es titula “ESCOLA CATALANA”, està escrita en català, editada per Omnium Cultural, té una periodicitat de dos mesos i té un cost individual de 4,80euros i de 25euros la subscripció anual.
Aquesta revista està formada per diversos apartats com són:
• ELEMENTAL: un article que reflexiona sobre el tema que es tracta en tota la revista.
• ENTREVISTA: en aquest apartat es realitza una entrevista a un personatge relacionat amb el tema.
• LLENGUA: concretament la revista exposada tractava sobre el tema “Sense pèls a la llengua”. En aquest apartat, hi ha diferents tasques que et fan treballar la llengua, fen-te diferenciar dos mots que s’escriuen de la mateixa manera.
• INFORMACIONS I COMENTARIS: aquest apartat tracta temes d’actualitat.
• EDITORIAL: et parla sobre llibres per primària i per secundària.
• LLETRA MENUDA: en aquest apartat, i concretament en l’exemplar d’avui, hi podem trobar un cal•ligrama.

Finalment, la Lluïsa a comentat les notes dels treballs de “Va de mestres” als companys als quals encara no els hi havia dit.


REFLEXIÓ:


Personalment, el dimarts vaig al “CEIPM ESCOLA DEL MAR (IMEB) i el dijous al “CEIP Auró”.
Pel què fa a la incorporació dels alumnes com a mediadors escolars, penso que es un molt bon mètode, ja que moltes vegades es té més confiança per explicar el que ha succeït d’alumne a alumne que no pas d’alumne a professor.
Respecte al tema de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, no hi estic gaire d’acord, ja que si una persona no vol estudiar, per molt que s’allargui l’escolarització obligatòria no estudiarà, i el temari nou que se li ensenyi ni se’l mirarà, al contrari que si una persona és una molèstia per al centre, ja que no es comporta i no té ganes de pencar, el centre escolar no té perquè fer-se’n càrrec fins als seus 18 anys. Tot i això, m’he quedat amb la reflexió que ha fet la Maria Pérez, quan ha dit que en el cas que s’allargui, s’ha de poder escollir entre fer Batxillerat o un Cicle formatiu, ja que no tothom està disposat o té les capacitats suficients per tal de poder realitzar un Batxillerat.

MAPA CONCETUAL SOBRE "COMPETÈNCIA DIGITAL"

PERQUÈ LES SEGÜENTS EXPRESSIONS ES PODEN CONSIDERAR "TÒPICS"?

• tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
• tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
• tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
• tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
• tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
• tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

---------------------------------------


TÒPIC 1

Veritat:
És cert que una imatge et pot dir alguna cosa d’allò a què faci referència, però no t’ho pot dir tot.

Mentida:
Una imatge t’ho defineix tot.

TÒPIC 2

Veritat:
La persona que mira la televisió xucla tot allò que li passa pel davant i pot deixar de ser una persona amb criteri propi.

Mentida:
L’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació (bona-dolenta) i la pot contrastar. Quan ho faci decidirà si per a ell és vàlida o no i per tant, de si vol continuar consumint determinats programes.
També pot tenir la iniciativa de canviar de canal, en el mateix moment que ho està veient, quan alguna cosa no li agrada.

TÒPIC 3

Veritat:
Com a espectadors ens sentim identificats amb allò que ens donen la TV o el cinema. Sentim pena, dolor... quan veiem que algú plora, pega, mata... o tenim ganes de plorar, pegar... .

Mentida:
Davant un fet violent podem sentir rebuig, fàstic i fins i tot la necessitat de canviar la situació i proposar activitats alternatives a allò que estem veient, o potenciar mobilitzacions per a demanar canvis a nivell polític, social, econòmic etc. o fins i tot per a ajudar en determinades situacions (recaptar fons per a ONGs o altres associacions)

TÒPIC 4

Veritat :
Degut al seu abast, molts espectadors es converteixen en consumidors, no nomes dels productes que s’anuncien per la TV o dels seus programes, sinó que també creuen en els conceptes de bellesa, de moda en el vestir, d’hàbits de vida etc. que s’hi presenten.

Mentida:
No tot el que ens presenta la TV és veritat. L’individu té la capacitat de poder ser crític i decidir si allò que veu s’ajusta als seus ideals o a la seva realitat.

TÒPIC 5

Veritat:
A través de la TV podem veure molta realitat referent a allò que passa, gairebé, a tot el món.

Mentida:
La TV és manipuladora. No tot el que si veu és cert. La informació que rebem depèn de la ideologia política, social etc. del canal o dels directors del s programes.

TÒPIC 6

Veritat:
Davant de tantes noticies i de tanta informació, la persona es torna més insensible i passa més de tot.

Mentida:
La consciència humana és la part del cos més sensible, per a bé o per a mal. Per acceptar les coses tal com estan o per a dir que ja n’hi ha prou i s’han de canviar.

NOVÈ DIA DE SEMINARI 06/11/09

DESCRIPCIÓ:

El divendres passat, vam iniciar el seminari amb l'exposició de la revista de l'Eduard.
Aquesta és titula "Guix", té un cost de 7.80euros per unitat i té una periodicitat mensual. La revista "Guix" està formada per diversos apartats com són: -l'editorial, l'opinió i els monogràfics,un dels apartats més amplis de la revista, experiències, on trobem les propostes per part dels centres per tal de poder millorar l'educació, escola, territori i comunitat, on podem trobar articles pertanyents a diferents escoles, el curs, s'escull un tema cada any, l'apartat de reflexió a la pràctica i finalment, l'apartat de recull, en el qual podem distingir diversos apartats com són: - hem llegit, trobades, convocatòries, materials, notícies, webs i tira econòmica.

El tema que va escollir l'Eduard va ser la LOE i vam poder establir un debat sobre la nostra opinió respecte a la instauració de l'anglès ben aviat començada l'educació infantil, el fet de si l'ús de les tecnologies en nens de primària era massa prematur o no, el fet de si l'educació havia de ser gratuïta només iniciar l'educació infantil...

Un cop vam acabar de comentar la revista de l'Eduard, la Lluïsa ens va explicar detalladament com seria i estaria distribuïda la setmana de pràctiques, i aquesta és la següent:
En primer lloc, el dilluns assistirem a dues conferències, concretament "Fer de mestres" i "La web 2.0 i l'educació al cibernàrium", el dimarts hi haurà una jornada de pràctiques, acompanyant a un alumne de 3r curs al seu centre escolar. A continuació, el dimecres es realitzarà la visita a un centre socioeducatiu,el dijous hi haurà una visita a un centre educatiu escolar i finalment, el divendres, per parelles o bé individualment, es realitzarà la visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès.

Finalment, la Lluïsa ens va repartir un article titulat "L'ull de l'Agulla", de Daniel Boada i ens va comentar a part de la classe i de manera individual, els treballs de "Va de mestres".



REFLEXIÓ:

Pel què fa a la gratuïtat de l’educació penso que aquesta ha de poder se accessible a tothom i que si per tal d’aconseguir-ho ha de ser gratuïta hem sembla perfecte. Fent referència a l’ús de les tecnologies com a eina bàsica a partir dels 5 anys, hem sembla una fatalitat, ja que aquest fet pot comportar un deteriorament o un no total desenvolupament d’algunes facultats de l’alumne, i més a l’edat de 5 anys. Pel què fa a l’anglès, hem sembla molt correcte que ja des de ben petits se’ls faciliti conèixer un altre idioma diferent del català o del castellà.
Personalment, i respecte a la jornada de pràctiques, hem sembla molt bé que s’hagin organitzat un seguit d’activitats per tal que nosaltres, els alumnes, encara que no puguem realitzar pràctiques a una determinada escola durant aquest primer curs, se’ns permeti entrar una mica en contacte en el què seria aquest món.
Personalment, m’ha tocat anar a visitar el “Casal dels infants del Raval” i espero poder extreure i adquirir el màxim de profit d’aquesta oportunitat que se’ns dóna.

COED 06/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres, en primer lloc, la Lluïsa ens va entregar els treballs de "Com parlar bé en públic", i seguidament, vam iniciar les recitacions dels poemes, contes, rondalles...
Concretament, van ser 15 les persones que van realitzar la recitació, començant la llista a partir de la Laura Navarro. Per tal d'escollir qui començaria a exposar, es va realitzar un sorteig entre els 15 companys que exposaven. La sort va determinar que la Maria Pérez fos la primera i que el Pau Nin fos qui tanqués amb la seva recitació, les exposicions. Per a cada persona que recitava, hi havia tres companys que l’avaluaven, seguint l’esquema d’una fitxa que ens va repartir la Lluïsa. Per a cada persona que exposava, les tres persones que l’avaluaven eren diferents. A més a més, cada exposició havia de ser gravada per un altre company, penjada al bloc personal i posteriorment analitzada.

Finalment, vam veure i analitzar un blog, a sorteig, d'un company de classe i la Lluïsa ens va repartir un full amb els aspectes del blog que s'havien d'avaluar.


REFLEXIÓ:

Penso que el fet de recitar en públic, ens pot ser molt útil en un futur, per aprendre a afrontar situacions similars, en les quals t'has de dirigir a un públic específic. A més a més, el fet d'anar realitzant exposicions orals sovint, et permet a poc a poc, perdre la vergonya i disminuir els nervis.
Està clar, però, que encara em queda molt de temps per tal de poder dir que no estic nerviosa davant d'una exposició oral en públic.

COED 02/11/09

DESCRIPCIÓ:

El dilluns a la classe de COED vam presentar oralment davant de classe el procés que havíem realitzat per dur a terme el Qui ets tu?. Vam esgotar les dues hores que teníem i els últims que ho van presentar van tenir els dos minuts justos per poder explicar-lo.
Va començar l’exposició oral la Maria Pérez, ja que li va tocar per sorteig i la va finalitzar la Lorena.

REFLEXIÓ:

El fet de realitzar aquest treball ens ha servit per conèixer millor a la persona a la que s’ha descrit i la tasca d’exposar davant de tota la classe ens ha servit a tota la gent per poder conèixer una mica més sobre les persones que els altres han descrit.