SESSIÓ VIQUIPÈDIA (realització d'una entrada al bloc a nivell individual)

A nivell individual fer una entrada al bloc personal on escriviu:

1. RESUM DE L'EXPERIÈNCIA
2. ENLLAÇ A LA VIQUIPÈDIA AMB L'ARTICLE CREAT O MODIFICAT
3. VALORACIÓ DE L'APORTACIÓ INDIVIDUAL AL GRUP

-----------

1.
En una part del treball, se’ns demanava de localitzar en la versió catalana un article que es pogués completar d’una manera significativa o cercar-ne un de nou. Al nostre grup, després de pensar-hi una mica se’ns va ocórrer la idea de redactar sobre en Jaume Cela i Ollé, escriptor del llibre “Va de Mestres” que vam llegir a seminari i el qual ens va aportar molta informació important sobre el món de l’ensenyament, i més concretament, del mestre d’escola. Vam buscar a la Viquipèdia i ens vam donar compte, que no existia, encara, cap entrada que expliqués alguna cosa/aspecte sobre aquest home i la seva vida. Acte seguit, vam redactar un escrit sobre ell, i vàrem realitzar la segona opció del punt cinc, que deia que col•laborativament (presencial o virtualment) redactéssim la informació, creéssim un compte a la Viquipèdia i la hi introduíssim. Llavors, utilitzant la compta de la Irene, es va penjar l’escrit que havíem realitzat.
D’altra banda, a més a més de realitzar aquesta part important del treball, també vàrem repartir-nos la feina referent al tercer apartat, que consistia en aprofundir en el funcionament dels wikis i concretament de la viquipèdia. Aquest, que estava format pels apartats, com es crea un wiki, parts d’un wiki, com s’edita, les discussions, els enllaços, les fonts i les cites, la viquipèdia i les altres wikipedies i finalment, els projectes germans, va ser repartit equitativament entre tots els membres que conformaven el nostre grup.
Finalment, vull mencionar que per dur a terme el treball, des de bon principi hem utilitzat el recurs de Google Docs, el mateix programa a partir del qual s’havia d’entregar.


2.

Jaume Cela i Ollé

3.

El fet de realitzar una pràctica en grup, fa que moltes vegades tots els seus membres, com en moltes altres ocasions i experiències, s’hagin d’adaptar a la metodologia general de la resta del grup de treball. Aquest fet, ens dóna l’oportunitat de conèixer el funcionament dels treballs grupals i ens mostra i ens ensenya una manera diferent de treballar col•laborativament.
En aquest treball, totes les tasques han estat repartides equitativament, i en el meu cas, de manera més individual, he realitzat l’apartat dels enllaços, les fonts i les cites.

COED 27/11/09

DESCRIPCIÓ:


El divendres vam iniciar la classe de COED amb el conjunt de recitacions de poemes, contes, rondalles,…
Concretament les persones que ens va tocar recitar érem: la Judit Carrique, la Mònica, la Clara Boix, el Cristian Cubillo, el Carles Costa,la Natàlia Carrique, l’Esteve Clop, l’Helena Carmona, l’Àngel Caloca, l’Àngel Carrillo, la Linda Camacho, la Laura Cazorla, l’Alba Casals i jo.
Un cop vàrem acabar amb totes les recitacions, vam passar a realitzar els dos debats que tocaven aquell dia, que tot i ser de temes diferents, tan l’un com l’altre tenien molts aspectes en comú.
L’eix principal del primer debat era “l’escola tradicional Vs l’escola actual” i estava format pel grup que estava a favor de l’escola tradicional, composat per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, la Sònia Pérez (capitana), la Sandra Ferrer i l’Anna Illa, i pel grup que estava a favor de l’escola actual, format per la Cristina Sansalvador, la Laura Cazorla, la Joana Freixenet, la Carlota Muntaner (capitana) i finalment, l’Helena San José.
Aquest debat tractava sobre que la metodologia impartida en les classes tradicionals, provocava una menor participació per part de l’alumne a les classes, i a més a més, que aquest només pogués escoltar i aprendre el que el professor deia i explicava. Aquí podíem veure l’autoritat que tenia el mestre davant dels alumnes. En canvi, a l’escola actual, els alumnes participen activament en les tasques que es realitzen a les classes, provocant d’aquesta manera una major implicació per part de l’alumne i un grau major d’aprofundiment i de coneixement de les diferents matèries.
El segon debat, l’eix principal del qual era “l’autoritat del mestre en les aules”, estava format pel grup a favor d’aquesta autoritat, composat per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Guitiérrez, l’Albert Guix i la Mònica de Haro. I pel grup en contra, format per la Paula Antonell, la Maria Pérez, l’Aylen , la Sara García i la Laura Millán.
En aquest segon debat podíem veure les diferències abismals entre tots dos equips, ja que uns defensaven que mitjançant l’autoritat del mestre, els alumnes es comporten millor, estan més atents i això queda reflectit també amb una gran disminució del fracàs escolar, i en canvi, l’altre equip, defensa que l’autoritat del mestre provoca que els alumnes no poguessin expressar les seves idees, opinions,... lliurement, i per tant, anul•lava la possibilitat d’un diàleg.


APROFUNDIMENT:


Personalment, per realitzar la meva recitació, m’he preparat un poema titulat “La presó de Lleida”.
D’aquest poema, també se n’ha fet una cançó. Aquesta és una de les cançons tradicionals catalanes més conegudes. El seu origen és incert: podria haver estat composta al voltant del segle XVII, tot i que hi ha historiadors que suposen que podria ser molt anterior.
Pel què fa a la cançó, és d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives. Cal dir també, que la cançó pot arribar a canviar completament, segons les seves varietats.

VARIANTS DE LA CANÇÓ

Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.


Una de les moltes versions de la cançó "La presó de Lleida" és:




REFLEXIÓ:

Personalment, penso que la sessió d’avui, igual que la del divendres passat ens ha servit a tots per a conèixer millor les pròpies faltes i errors, i així poder-los corregir per una altra vegada. A més a més, també hem pogut conèixer més profundament, els temes dels quals parlaven els debats, i hem pogut opinar sobre quines matèries, punts,temes,... defensats en cadascun dels debats ens semblaven millor i estàvem d’acord. Cal mencionar, però, que al ser els dos temes molt semblants, la part final s’ha fet una mica feixuga.

BUBBLES

LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita i bonica,
prous n'hi porta el Baró.


Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.


La nina se l'escolta
de dalt del mirador,
i a cada posadeta
ne davalla un graó.


Els presos se n'adonen
i paren la cançó,
- canteu, canteu-me presos,
canteu-me la cançó.


- Com cantarem senyora,
si estem en greu presó?
- canteu, canteu-me presos,
que me'n captiva el so.


Jo aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.


- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et do?


- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarida,
això no pot ser, no.


Els presos fugirien,
com quedaria jo?
digues per què vols, filla,
les claus de la presó.


- Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
qui és el teu aimador?


- Ai, pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no.


Han cremat la Garriga
Conflent i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots.


- Ai, pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
- Ai, filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots.


Les cordes són filades
que em costen a preu d'or,
- ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot.


Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors.


Perquè la gent quan passi,
senti la bona olor
i resi un parenostre,
per l'ànima de tots.

VISITA AL COL·LEGI "AURÓ"

VISITA AL COL•LEGI “AURÓ”

• COM VA SORGIR?

- La formació del centre escolar Auró va sorgir a partir de la fusió de 2 centres del CEPEC (escoles privades catalanes), concretament, de FRAUSA i ROURE. Tot i això, aquestes escoles tenen una manera de fer molt diferent de les privades.

• CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESCOLA

- És una escola laica.

- És una escola formada per un “públic” procedent d’una societat amb un nivell econòmic mitjà – benestant.

- És una escola d’integració de sords, és a dir, de nens amb una disminució d’oïda. CREDAL (posa logopedes i psicopedagogs).

- També tenen nens USE (unitat de suport a l’educació especial). Per tant, podem dir que és una escola que tendeix a la INCLUSIÓ.

- Aquesta escola, consta d’una Aula d’acollida des de fa 2 anys, perquè fins fa poc, a l’eixample no hi havia gaire immigració, per tant no feia falta.
Els nens, poden estar fins a 2 anys en una aula d’acollida. Durant aquest període de temps, a l’hora d’avaluar-los, no se’ls avalua de la mateixa manera que als altres. Al cap d’aquests dos anys ja no hi ha cap seguiment.

- Els nens que tenen un grau de disminució psíquic important, van primerament a l’escola AURÓ i posteriorment, passen a l’institut MARAGALL.

- Aquestes persones amb discapacitats és passen hores a la classe amb els seus companys però, també realitzen moltes hores a fora de la classe.

- L’escola està estructurada per plantes.

- A l’hora de compartir els diferents patis, hi ha torns.

DOTZÈ DIA DE SEMINARI 25/11/09

DESCRIPCIÓ:

Avui a la sessió de seminari hem començat realitzant el seguiment i l’anàlisi sobre l’actualitat educativa.
En primer lloc, la Maria ha comentat algunes notícies que va anar trobant al llarg de la setmana passada, com per exemple la “la setmana de la ciència”,... i finalment, ha explicat la notícia que ha escollit per ser debatuda a la classe. Aquesta es titula “Segregació escolar” és a dir, la distribució desigual dels nens a l’escola. El problema que trobem amb la segregació escolar, és que ningú fa res per aturar-ho, sinó que es dóna prevalença a altres temes com és el medi ambient,... abans de preocupar-se per un tema tant important com és aquest. Aquest tema ha estat valorat per experts que han arribat a la conclusió que no hi ha prous mitjans, serveis ni recursos socials, econòmics,… destinats a la Infància. El fet és que cada dia es veuen més nens sense escolarització. Avui en dia, aquest fet s’està deixant molt de banda. A partir d’aquí, hem establert un debat sobre si creiem que aquest tema hauria d’estar vertaderament per davant d’altres com són el medi ambient,…
Per altra banda, la Paula ha exposat el tema ja tocat en una altra ocasió, sobre la introducció de portàtils als instituts catalans. 130 centres es veuran afavorits per aquesta nova implantació de portàtils, a partir del Gener. El que és vol aconseguir amb aquest acte, és digitalitzar les aules i permetre a tots els cursos de la ESO poder tenir ordenadors en un període de 4 anys. A partir d’aquest punt, hem entrat en un debat sobre si eren millor els ordenadors o els llibres de text.

Un cop hem finalitzat el debat, la Lluïsa ens ha fet redactar una valoració general de la setmana de pràctiques, i comentar les dues activitats que més ens havien agradat i amb les quals havíem gaudit més. Posteriorment, les hem llegit una per una a la classe i després hem realitzat la posada en comú de la conferencia “Fer de Mestre” que es va dur a terme el dilluns dia 16 de novembre a l’auditori de la facultat, per l’Eulàlia Bosch.
També hem comentat el nostre parer sobre la conferència i hem esmentat els punts claus o les frases amb més rellevància que l’Eulàlia va mencionar durant el discurs. A partir d’aquí, també hem comentat quina és la nostra manera d’agafar apunts.

REFLEXIÓ:


Pel que fa a la segregació escolar, penso que s’ha de realitzar una tasca rehabilitadora més gran, que permeti vèncer aquest gran problema.
Referent al tema d’implantar ordinadors a les aules, com a eina bàsica de treball, com ja vaig dir anteriorment en una altra reflexió del bloc, penso que no és correcte. No s’han de substituir els llibres de text, per màquines, com els ordenadors. Aquests, han de ser i servir, com a eina de suport, i utilitzar-los sempre que sigui necessari.
Finalment, vull mencionar que la visita a l’escola del mar, ha estat una de les activitats que he realitzat durant la setmana de pràctiques, que m’ha agradat més, ja que m’ha permès obtenir una visió molt diferent sobre el món de l’ensenyament i sobre tot el que s’hi relaciona.

VISITA A UN CENTRE SOCIOEDUCATIU

CASAL D'INFANTS DEL RAVAL


INFORMACIÓ D’INTERÈS GENERAL
• Abans, al barri del Raval, la mitjana d’edat de les persones era 10 anys inferior que les de la resta del territori.
• Capa a l’any 1994-1995, aquesta estadística comença a canviar.
• Actualment, aquesta mitjana de 10 anys de diferència s’ha reduït a la meitat, és a dir, a 5 anys de diferència.

SITUACIÓ ACTUAL• Els nens no estan desprotegits.
• Treballen sota les pautes de l’educació social.
• Treballen amb col•lectius amb desavantatges socials.
• Pel que fa a la feina dels encarregats del local, una de les més importants és detectar situacions de risc social,… és a dir que si no es va en compte amb aquests nens/es, nois/es, poden acabar en una situació d’exclusió. Alguns indicis a ser-ho: fills de família on només hi ha la mare per alimentar-los, un possible maltractament psicològic… Les exclusions comencen a l’escola.

COM TREBALLEN
• Podem trobar-hi el CENTRE OBERT (nens i nenes en edat escolar). Aquest centre es divideix en dues etapes escolars, l’etapa INFANTIL (3-12 anys) i l’etapa ADOLESCENT (12-16 anys).
• El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. Aquests es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials.
• Aguns projectes són:

o PROJECTES DE MARES AMB NENS PETITS (0-3 anys)
És a dir, estimulació infantil. A les mares se’ls ensenya a buscar feina, se’ls ensenya llengües i es realitzen projectes per tal de millorar el més possible la seva situació.

o SUPORT SOCIAL A INFANTS I FAMÍLIES
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar per tal de prevenir situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

o SUPORT EN EL PROCÉS ESCOLAR
Es dóna resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Es treballa conjuntament amb les escoles, intentant utilitzar nous models i realitzar noves propostes per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia de tot el procés escolar al mateix temps que s’intenta donar suport als infants i joves en la seva escolarització.

o INTEGRACIÓ DE JOVES EN RISC
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.

o FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIAL I LABORAL
Procura la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc, acompanyant-los en tot moment en aquest procés d’inserció i permetent d’aquesta manera un major ocupabilitat d’aquests, permetent d’aquesta manera que no estiguin tant de temps al carrer.

o REFORÇ DE LA COMUNITAT
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fan a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.


LA XARXA DEL CASAL

• Durant l’any 2008, el Casal ha donat suport socioeducatiu a 3.756 infants i joves i 1515 adults a través de 28 projectes.

• Ho ha fet treballant en xarxa, al costat de 134 entitats i gràcies a la col•laboració imprescindible dels més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques que han passat pel Casal durant aquest any.
• La tasca social i educativa de l'entitat no seria possible sense el suport i la participació d'una significativa xarxa de col•laboradors, tant institucions com particulars, que comparteixen els objectius de l'associació, així com el compromís social que la tasca realitzada al casal representa en el camí dels drets humans, la igualtat i la justícia social.
• La xarxa de suport del Casal està formada per totes aquelles persones, institucions, entitats, professionals, empreses, fundacions, escoles i col•lectius diversos que creuen en la igualtat d'oportunitats per a tots els nens i joves i s'hi impliquen de diferents maneres per fer-ho possible.