La versió catalana de Windows Vista va sortir al mercat 40 dies després que l’espanyola; la de Windows 7 només ha trigat 4 dies. La desposta ha estat immediata, i un 15% dels usuaris catalans de Windows, ja han descarregat els arxius per catalanitzar la versió espanyola. Carles Grau, director general de Microsoft a Catalunya, subratlla el compromís de la seva empresa amb el mercat català d’ordinadors, que és el 25% del total de l’estat. Segons Maria Garanya, presidenta de la multinacional a Espanya, amb un domini lingüístic de 10 milions de persones no els ha catgut pressionar gens la central per aconseguir que el seu nou producte estrella estigui disponible en català. El cost d’aquesta traducció, estimat entre 150000 i 200000 dòlars, ha anat totalment a càrrec de Microsoft. També són en català, el cercador Bing i els altres seveis Windows Live d’Internet de l’empresa. L’èxit de la versió en català determinarà si es fa el Windows en gallec i basc.
En aquest cas, l’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant. Aquí podem trobar les activitats JCLIC. Aquestes ens proporcionen diferents tipus d’activitats educatives referents a les diverses matèries i temes que s’estiguin estudiant. Aquest programa es la nova versió del programari lliure creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL. Està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí. JCLIC , per tant, és un programa que permet a l’alumne conèixer i corregir els errors comesos en l’activitat, i no fa falta que sigui aquest mateix qui valori si el que ha realitzat es correcte o incorrecte.
METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM A ALUMNE
En aquest cas, trobem l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne, és a dir, ell és qui controla i ensenya a la màquina, en aquest cas a l’ordinador, i no a l’inrevés. Un exemple d’aquest tipus és el llenguatge de programació LOGO i l’objecte gràfic anomenat tortuga. Aquest programa permet que el nen pugui cercar i desenvolupar estratègies de resolució de problemes. La utilització d’aquest programa és molt senzilla. En aquest cas però, s’ha arribat a qüestionar que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció. Hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l’aprenentatge, i en el qual segueix el procés de treball del nen i, quan ho considera oportú, planteja les preguntes necessàries perquè serveixin de guia a la reflexió d’aquest, i no són ni el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d’aprendre ni l’altre extrem en que el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber.
LA METÀFORA DEL LABORATORI: L’ORDINADOR COM A SIMULADOR
Podem destacar que els simuladors són uns sistemes tancats en què l’usuari pot manipular diversos paràmetres però, no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l’usuari és més limitat que en el cas del LOGO. Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
En aquest tipus de metàfora podem trobar-hi el Crayon Physics. L’objectiu d’aquest programa és guiar una bola fins a un punt d’arribada marcat per una estrella, o al nivell final, vàries estrelles. El jugador no té un control directe sobre la bola, però pot interactuar amb ella dibuixant figures amb el ratolí. L’exemple que trobem a continuació ens mostra el funcionament d’aquest programa/joc:
LA METÀFORA DE LA CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA
L’ús de l’ordinador com a eina de treball és habitual a la vida quotidiana. Un exemple de programa d’aquest tipus de metàfora seria el Microsoft Word. Aquest programa ens permet des del processament de textos, passant per la realització de qualsevol tipus de gràfica o taula, fins a deixar-nos processar imatges,… Va ser creat originalment, per Richard Brodie, l’any 1983. Posteriorment també es van crear versions per Appel Macintosh, l’any 1984 i Microsoft Windows, l’any 1989, sent per aquest últim les versions més esteses a l’actualitat.
El dilluns dia 30 a la sessió de COED es va dur a terme el segon dia d’exposicions dels treballs de TERRITORI. Concretament, les persones que van exposar van ser, en primer lloc, la Núria i la Mar, que van realitzar el tema sobre la Festa Major de Premià de Mar, en segon lloc, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla, que realitzaven l’exposició sobre Montcada i Reixac, el poble de la Lorena, a continuació van exposar l’Àngel Carrillo i el Pere Mussoll, que van tractar el tema de la Cerdanya i dels Pirineus i finalment, van exposar la Paula Antonell i la Sara Garcia, que van realitzar el treball sobre els seus dos respectius municipis, Mataró i Argentona.
REFLEXIÓ:
En general totes les exposicions han estat força bé, i és evident, com en moltes altres ocasions, que les parelles que no realitzen l’exposició el primer dia, han après d’alguns errors comesos en la setmana anterior i han intentat no realitzar-los.
La sessió de seminari del divendres dia 27 de novembre, va ser una classe especial ja què vàrem tenir l’oportunitat de poder assistir al concert de Santa Cecília. Aquest estava organitzat pels alumnes de 3r curs de l’especialitat de música, però tot i això, hi van participar alumnes de tots els diferents cursos, fins i tot, de 1r de grau.
APROFUNDIMENT:
Aquí hi ha alguns moments del que va ser el concert de Santa Secília '09
REFLEXIÓ:
Havia sentit a dir que aquest concert estava molt bé, però tot i està avisada, a la realitat va ser molt més impressionant, va ser fantàstic. Ho tenien tot molt ben preparat i assajat, i evidentment, els hi va quedar perfecte. No es van deixar ni el més mínim detall: la vestimenta, el repertori, el ball, la música, les imatges, els instruments, la dansa,... en fi, crec que aquest any han deixat el llistó molt alt pels alumnes de l’any que bé!
A nivell individual fer una entrada al bloc personal on escriviu:
1. RESUM DE L'EXPERIÈNCIA 2. ENLLAÇ A LA VIQUIPÈDIA AMB L'ARTICLE CREAT O MODIFICAT 3. VALORACIÓ DE L'APORTACIÓ INDIVIDUAL AL GRUP
-----------
1. En una part del treball, se’ns demanava de localitzar en la versió catalana un article que es pogués completar d’una manera significativa o cercar-ne un de nou. Al nostre grup, després de pensar-hi una mica se’ns va ocórrer la idea de redactar sobre en Jaume Cela i Ollé, escriptor del llibre “Va de Mestres” que vam llegir a seminari i el qual ens va aportar molta informació important sobre el món de l’ensenyament, i més concretament, del mestre d’escola. Vam buscar a la Viquipèdia i ens vam donar compte, que no existia, encara, cap entrada que expliqués alguna cosa/aspecte sobre aquest home i la seva vida. Acte seguit, vam redactar un escrit sobre ell, i vàrem realitzar la segona opció del punt cinc, que deia que col•laborativament (presencial o virtualment) redactéssim la informació, creéssim un compte a la Viquipèdia i la hi introduíssim. Llavors, utilitzant la compta de la Irene, es va penjar l’escrit que havíem realitzat. D’altra banda, a més a més de realitzar aquesta part important del treball, també vàrem repartir-nos la feina referent al tercer apartat, que consistia en aprofundir en el funcionament dels wikis i concretament de la viquipèdia. Aquest, que estava format pels apartats, com es crea un wiki, parts d’un wiki, com s’edita, les discussions, els enllaços, les fonts i les cites, la viquipèdia i les altres wikipedies i finalment, els projectes germans, va ser repartit equitativament entre tots els membres que conformaven el nostre grup. Finalment, vull mencionar que per dur a terme el treball, des de bon principi hem utilitzat el recurs de Google Docs, el mateix programa a partir del qual s’havia d’entregar.
El fet de realitzar una pràctica en grup, fa que moltes vegades tots els seus membres, com en moltes altres ocasions i experiències, s’hagin d’adaptar a la metodologia general de la resta del grup de treball. Aquest fet, ens dóna l’oportunitat de conèixer el funcionament dels treballs grupals i ens mostra i ens ensenya una manera diferent de treballar col•laborativament. En aquest treball, totes les tasques han estat repartides equitativament, i en el meu cas, de manera més individual, he realitzat l’apartat dels enllaços, les fonts i les cites.
El divendres vam iniciar la classe de COED amb el conjunt de recitacions de poemes, contes, rondalles,… Concretament les persones que ens va tocar recitar érem: la Judit Carrique, la Mònica, la Clara Boix, el Cristian Cubillo, el Carles Costa,la Natàlia Carrique, l’Esteve Clop, l’Helena Carmona, l’Àngel Caloca, l’Àngel Carrillo, la Linda Camacho, la Laura Cazorla, l’Alba Casals i jo. Un cop vàrem acabar amb totes les recitacions, vam passar a realitzar els dos debats que tocaven aquell dia, que tot i ser de temes diferents, tan l’un com l’altre tenien molts aspectes en comú. L’eix principal del primer debat era “l’escola tradicional Vs l’escola actual” i estava format pel grup que estava a favor de l’escola tradicional, composat per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, la Sònia Pérez (capitana), la Sandra Ferrer i l’Anna Illa, i pel grup que estava a favor de l’escola actual, format per la Cristina Sansalvador, la Laura Cazorla, la Joana Freixenet, la Carlota Muntaner (capitana) i finalment, l’Helena San José. Aquest debat tractava sobre que la metodologia impartida en les classes tradicionals, provocava una menor participació per part de l’alumne a les classes, i a més a més, que aquest només pogués escoltar i aprendre el que el professor deia i explicava. Aquí podíem veure l’autoritat que tenia el mestre davant dels alumnes. En canvi, a l’escola actual, els alumnes participen activament en les tasques que es realitzen a les classes, provocant d’aquesta manera una major implicació per part de l’alumne i un grau major d’aprofundiment i de coneixement de les diferents matèries. El segon debat, l’eix principal del qual era “l’autoritat del mestre en les aules”, estava format pel grup a favor d’aquesta autoritat, composat per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Guitiérrez, l’Albert Guix i la Mònica de Haro. I pel grup en contra, format per la Paula Antonell, la Maria Pérez, l’Aylen , la Sara García i la Laura Millán. En aquest segon debat podíem veure les diferències abismals entre tots dos equips, ja que uns defensaven que mitjançant l’autoritat del mestre, els alumnes es comporten millor, estan més atents i això queda reflectit també amb una gran disminució del fracàs escolar, i en canvi, l’altre equip, defensa que l’autoritat del mestre provoca que els alumnes no poguessin expressar les seves idees, opinions,... lliurement, i per tant, anul•lava la possibilitat d’un diàleg.
APROFUNDIMENT:
Personalment, per realitzar la meva recitació, m’he preparat un poema titulat “La presó de Lleida”. D’aquest poema, també se n’ha fet una cançó. Aquesta és una de les cançons tradicionals catalanes més conegudes. El seu origen és incert: podria haver estat composta al voltant del segle XVII, tot i que hi ha historiadors que suposen que podria ser molt anterior. Pel què fa a la cançó, és d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives. Cal dir també, que la cançó pot arribar a canviar completament, segons les seves varietats.
VARIANTS DE LA CANÇÓ
Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.
Una de les moltes versions de la cançó "La presó de Lleida" és:
REFLEXIÓ:
Personalment, penso que la sessió d’avui, igual que la del divendres passat ens ha servit a tots per a conèixer millor les pròpies faltes i errors, i així poder-los corregir per una altra vegada. A més a més, també hem pogut conèixer més profundament, els temes dels quals parlaven els debats, i hem pogut opinar sobre quines matèries, punts,temes,... defensats en cadascun dels debats ens semblaven millor i estàvem d’acord. Cal mencionar, però, que al ser els dos temes molt semblants, la part final s’ha fet una mica feixuga.
.jpg)
