// SÉ EL QUE VULL! //

Una necessitat: ESTIMAR
Un projecte: DONAR-ME
Un desig: LLIBERTAT
Una opció: AVANÇAR
Una raó: VIURE!

dissabte, 31 d’octubre del 2009

VUITÈ DIA DE SEMINARI 30/10/09

DESCRIPCIÓ:
El divendres, vam començar la sessió de seminari amb l’anàlisi de la revista del Macià, titulada “Kikirikí , cooperación educativa”. Aquesta revista, té una periodicitat mensual, es va començar a publicar l’any 1988 i té un cost individual de 18euros i anual de 80euros. Està formada per diversos apartats, primerament trobem qui ha fet la revista, les normes de com s’ha fet i una part de debats, seguidament hi ha un apartat anomenat Dossier, després un que és diu “Tantea”, on s’hi exposen els nous projectes, a continuació un apartat anomenat “Estelas en el mar” i finalment, “El mural” i “Coméntame”.

Un cop vam haver finalitzat amb l’anàlisi de la revista del Macià, vam acabar de comentar quina havia estat, a la primària, la nostra assignatura preferida. Les més nombrades van ser, plàstica, música, educació física i naturals.

A continuació, vam explicar algun exemple que cadascú conegués, sobre alguna relació conflictiva a la seva escola. A partir d’aquí vam començar a parlar sobre el bulling, sobre com algunes persones reaccionaven quan els molestaven o es posaven amb elles i com solucionar, essent un mestre, un conflicte entre dos alumnes o un cas de bulling.


REFLEXIÓ:


Personalment, i respecte a l’assignatura que més m’agradava era naturals. Suposo que el mestre i va tenir molt a veure, però cal dir que l’assignatura en sí i tot el temari que estudiàvem m’apassionava. Fins i tot he fet biologia al batxillerat, i puc dir que a l’igual que l’anglès, continua sent la millor assignatura de totes, una de les meves passions.

Pel que fa al tema del Bulling, vull dir que cada dia hi ha més nens i nenes que es troben en aquesta penosa situació, i que són maltractats tan física com psicològicament. Penso que molts mestres no tenen la valentia ni l’autoritat suficient per ser capaços de posar fre a aquestes barbaritats, i que moltes vegades inclús passen del tema, i no li donen la importància que li correspon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada