// SÉ EL QUE VULL! //

Una necessitat: ESTIMAR
Un projecte: DONAR-ME
Un desig: LLIBERTAT
Una opció: AVANÇAR
Una raó: VIURE!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

SISÈ DIA DE SEMINARI 23/10/09




DESCRIPCIÓ


En la sessió de seminari del divendres, vam realitzar tres tasques, com són la posada en comú del llibre "Va de mestres", la presentació de la revista per part del Cristian i finalment, vam explicar oralment, les persones que ens faltava, quin havia estat el millor mestre de la primària.
Pel què fa a la posada en comú del llibre "Va de mestres", vam començar llegint el fragment del nostre treball més significatiu per a nosaltres. Un cop vam haver finalitzat tots, vam comentar cadascú quina era la cosa/part del llibre que més ens havia sorprès.
Després d'aquesta posada en comú i d'haver entregat el treball a la Lluïsa, el Cristian ha presentat la seva revista d'educació, titulada "Perspectiva escolar". Aquesta es va començar a publicar l'any 1974, està escrita en català, té una periodicitat mensual i té un cost individual de 6,90euros i anual de 61euros.


REFLEXIÓ

La sessió de seminari del divendes, ens va servir a part d'exposar les nostres opinions sobre els diversos temes tocats, per saber que en pensaven els altres i conèixer les seves opinions.
Personalment, pel què fa al llibre va de mestres, el que més m'ha agradat, és que intenta justificar la major part de les explicacions que dóna, amb exemples i cites.
Pel què fa al meu treball, la part i idea més emotiva va ser extreta del capítol VOCACIÓ O PROFESSIÓ i és:





  • M'ha fet pensar bastant la frase de l'inici del capítol "la nostra feina és vocacional". Aquesta frase és del tot certa. Al meu institut, i ara no hem refereixo a la primària, hi havia alguns professors que realment no tenien vocació per la seva feina, no sentien la necessitat d'ajudar als alumnes a realitzar-se com a persones, ni d'intentar entendre els seus problemes o les situacions difícils per les quals estaven passant. Eren d'aquells tipus de mestres i professors, als quals els preocupava acabar la classe i marxar, perquè segons ells, l'escola els cansava. En definitiva, no estimaven els alumnes ni la persona que hi havia en ells. És per aquest motiu, que a l'hora de plantejar-me fer magisteri, vaig tenir molt clar el que no volia pas fer, i era ser com ells.


Pel què fa a la lectura de les redaccions sobre el millor mestre de la primària, m'ha semblat molt interessant, ja que cadascú ha experimentat vivències molt diferents, i he pogut conèixer diferents maneres de treballar a la que s'utilitzava en la meva escola. El meu millor mestre, com ja he comentat en la redacció exposada anteriorment al blog, va ser el mestre Antonio de naturals. Desitjo de tot cor, poder arribar a ser tan bon mestre com era ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada