El divendres, vam començar la classe de COED, amb una recitació d'un poema per part del David Cortés. A continuació, vam lliurar tots els treballs de “Com parlar bé en públic” a la Lluïsa i acte seguit vam fer els grups del debat, vam escollir el tema que cadascú debatria i vam sortejar els dies en què cada grup exposaria. Cada dia debaten quatre equips, dos contra dos, excepte l’últim que només hi ha dos equips debatent. Un cop vam haver sortejat el dia dels debats, la Lluïsa ens va repartir un article escrit per Albert Om, titulat “Coses meves”, que tractava sobre dues llegendes urbanes falses sobre “El Bulli”. La primera tractava sobre una parella que van anar al Bulli i van demanar dues ampolles de vi de la carta, i a l’hora de pagar veuen que només els han cobrat el vi, i el menjar els hi han regalat. I és que de fet el vi els va costar 10.000 euros, 5000 per ampolla. El mal va ser que a l’assenyalar el vi de la carta, un d’ells es va equivocar, ja què volia el que hi havia just a sobre del que va assenyalar sense voler. Per fer front a la factura, van haver d’escurar totes les targetes de crèdit. La segona llegenda urbana, tracta sobre una altra parella, que van menjant tots els plats tan disciplinadament que quan els arriba el compte es pensen que es una altra creació del Ferran Adrià, se’l posen a la boca, el masteguen i cap a dins.
Un cop vam acabar de llegir l’article, la Lluïsa ens va repartir un dossier titulat “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios”, de Jesús Tusón. El vam llegir individualment a classe i vam marcar les cites més rellevants de cada apartat del text.
Finalment, i abans de marxar, ens va repartir un últim dossier titulat “La lectura i la vida” d’Emili Teixidor, per llegir individualment a casa. Aquest tracta sobre com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres.
DESCRIPCIÓ: El divendres, vam començar la sessió de seminari amb l’anàlisi de la revista del Macià, titulada “Kikirikí , cooperación educativa”. Aquesta revista, té una periodicitat mensual, es va començar a publicar l’any 1988 i té un cost individual de 18euros i anual de 80euros. Està formada per diversos apartats, primerament trobem qui ha fet la revista, les normes de com s’ha fet i una part de debats, seguidament hi ha un apartat anomenat Dossier, després un que és diu “Tantea”, on s’hi exposen els nous projectes, a continuació un apartat anomenat “Estelas en el mar” i finalment, “El mural” i “Coméntame”.
Un cop vam haver finalitzat amb l’anàlisi de la revista del Macià, vam acabar de comentar quina havia estat, a la primària, la nostra assignatura preferida. Les més nombrades van ser, plàstica, música, educació física i naturals.
A continuació, vam explicar algun exemple que cadascú conegués, sobre alguna relació conflictiva a la seva escola. A partir d’aquí vam començar a parlar sobre el bulling, sobre com algunes persones reaccionaven quan els molestaven o es posaven amb elles i com solucionar, essent un mestre, un conflicte entre dos alumnes o un cas de bulling.
REFLEXIÓ:
Personalment, i respecte a l’assignatura que més m’agradava era naturals. Suposo que el mestre i va tenir molt a veure, però cal dir que l’assignatura en sí i tot el temari que estudiàvem m’apassionava. Fins i tot he fet biologia al batxillerat, i puc dir que a l’igual que l’anglès, continua sent la millor assignatura de totes, una de les meves passions.
Pel que fa al tema del Bulling, vull dir que cada dia hi ha més nens i nenes que es troben en aquesta penosa situació, i que són maltractats tan física com psicològicament. Penso que molts mestres no tenen la valentia ni l’autoritat suficient per ser capaços de posar fre a aquestes barbaritats, i que moltes vegades inclús passen del tema, i no li donen la importància que li correspon.
El dimecres vam començar la sessió amb una "enquesta als estudiants de 1r any de grau", que tractava sobre els motius pels quals havíem escollit Blanquerna. Seguidament, la Maria, la Laura i la Irene ens van presentar les notícies que van anar trobant al llarg de la setmana anterior. En primer lloc, la Maria ens va proposar un debat sobre l’aplicació de la tecnologia, concretament, els ordinadors, en les aules, ja des de ben petits. També ens en va proposar un altre que consistia en debatre fins a quin punt es podran subvencionar tots els ordinadors per tal que tots els nens i nenes en puguin disposar. Després la Laura, ens va explicar una noticia titulada” Al final de l’ESO s’haurà de fer una prova de revàlida”. Això va portar a debatre si era bo o no que els alumnes realitzessin aquesta prova. Finalment, la Irene va destacar vàries notícies com són “Unos 40.000 menores, en riesgo sanitario por consumir cannabis”, “El congreso debate la autoridad del profesor” i “Patrullas anticampana”. La més rellevant i la que ens va portar a debatre més va ser aquesta última. Aquesta tractava sobre que s’ha fet una proposta per tot el barri de l’eixample contra l’absència escolar. Dos policies vestits de paisà, es passegen pel voltant dels centres, i si veuen algun menor fora del centre escolar, l’agafen i el tornen a l’escola, penalitzant a l’escola. El tema de debat ha estat el fet si s’havien de posar multes als pares per permetre que els seus fills faltin a les classes.
Un cop vam haver finalitzat amb les notícies, l’Albert ens va presentar la seva revista, anomenada “Escuela”. Aquesta està escrita en castellà, té una periodicitat mensual, és va començar a publicar l’any 1941 i té un cost individual de 4euros. Està formada per diversos apartats, els més significatius dels quals són: Educared, més reportatges, entrevistes i articles d’opinió, Legislación, Cultura... Pel què fa a l’article escollit per tal de poder-lo debatre va se: “Agentes de Autoridad”, que tractava sobre l’autoritat dels mestres a les aules”. Altres temes que també vam comentar van ser “la 3a hora de castellà” i “el sistema educatiu a Espanya”.
Finalment, la Lluïsa ens va repartir un article sobre “L’era cristiana”, d’Empar Moliner, que tractava de substituir el nom de vacances de Nadal pel de vacances d’hivern i el de vacances de Setmana Santa pel de vacances de primavera.
REFLEXIÓ:
En primer lloc, pel què fa a l’anunci de la Maria, estic d’acord en què el fet d’aplicar ordinadors als nens de primària no és bo, ni és un bon mètode. Pel què fa al tema de la revàlida, penso que tampoc està del tot malament que la gent conegui quin és el seu nivell en acabar l’ESO. Finalment, pel què fa al tema de les patrulles “anticampana”, penso que és una bona manera d’intentar reduir el nombre d’alumnes fora de les escoles. Sobre la notícia proposada per l’Albert, sobre el paper del mestre a les aules, penso que aquest cada dia està en un esglaó més baix i que el mestre cada vegada té menys autoritat davant els alumnes. En definitiva, tots aquests debats ens han aportat més coneixement sobre el que succeeix setmana rere setmana al nostre entorn.
1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita) 2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc. 3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten 4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan... 5. Valoració personal de l'anunci ------------------------------------------------------------
1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
L'anunci ens presenta un experiment científic, realitzat per dos especialistes, que intenta estudiar la capacitat intel·lectual dels ximpanzés. La proba dels encaixos és el que permet als científics descobrir que n'hi ha un amb més capacitats intel·lectuals que un altre. La tècnica utilitzada és la de l'estímul-resposta de Pavlov. El fet de realitzar l’exercici correctament per part del ximpanzé, li suposarà rebre un premi, el plàtan. Un cop el ximpanzé que ha superat la proba correctament ha rebut el seu premi, el compateix amb el seu amic. Aquest fet ens introdueix la segona part de l'anunci, la part en què el ximpanzé més capacitat comparteix el seu premi amb el menys capacitat intel·lectualment, demostrant-li la seva amistat i solidaritat.
2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
L'anunci té lloc en una aula-laboratori, més o menys dels anys 80, amb sostres molt alts i grans finestrals. Està decorada molt austerament amb les pissarres, les taules, armaris, tamborets i material necessari per realitzar els experiments. Hi ha molta llum, però poca vida de color. L'únic color que hi ha és el dels encaixos de les figures geomètriques. En quan als enquadraments més importants, podem destacar els següents: el científic ensenyant la pissarra amb els dibuixos dels encaixos, als ximpanzés; el científic ensenyant el plàtan al primer ximpanzé; el primer ximpanzé realitzant la prova malament; el científic dient-li que no té premi; el científic mostrant el plàtan al segon ximpanzé; el segon ximpanzé realitzant la prova correctament; el científic donant-li el premi, el plàtan; el primer ximpanzé mirant el plàtan del seu company, amb la científica al fons prenent nota de l'experiment; el segon ximpanzé amb el plàtan a la mà, mirant al científic i dubtant sobre el què fer; el segon ximpanzé partint el plàtan en dues parts i continuant amb el dubte i la reflexió; el segon ximpanzé compartint el plàtan amb el seu amic i mostrant-se plenament feliç davant el científic. El ritme de l'acció és lent i la música és dolça i melòdica. El contingut de la lletra ens aporta un missatge sobre l'amistat i la solidaritat i sobre el fet de tenir un amic que et pot donar la mà en qualsevol moment difícil de la vida. El missatge que vol utilitzar la Marató: hem de ser amics i solidaris d'aquells que ens necessitin, en aquest cas als malalts de dolor crònic.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
Els dos científics: representen el patró fred del científic a qui només interessa la part de l'experiment, i no la part dels sentiments i de les emocions. Es mostren freds, distants, realitzant només la feina pura de l'experiment. Per exemple, és manifesten igual de freds quan el primer ximpanzé falla l'experiment i quan el segon el supera. No compten amb què estimulant la part d'amistat i solidaritat del segon ximpanzé haurien aconseguit estimular al primer a fer-ho correctament.
El primer ximpanzé: representa l'element feble, limitat, amb poques capacitats d'aconseguir el què sigui, però amb necessitat d'amics i de solidaritat.
El segon ximpanzé: representa l'element potent, amb capacitats intel•lectuals, capaç d'aconseguir el que sigui necessari, i amb la capacitat d'adonar-se de les limitacions dels altres i que pot solucionar aquesta situació amb la seva aportació personal.
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
És un anunci que no utilitza el discurs verbal i es tracta, per tant, d'un llenguatge no verbal, en el qual la imatge és la que parla per ella mateixa. La imatge de les cares, tant expressives i dels gestos dels ximpanzés i del científic és el que ens aporta la informació. Un dels dos elements verbals, externs a l'acció, és la cançó, que ens parla sobre l'amistat i la solidaritat. Aquesta és senzilla i planera perquè ha d'arribar al cor del públic, per tal que aquest col·labori amb la Marató. Finalment, l'altre element extern a l'acció és el missatge de la marató: " -Hi ha coses que diuen molt de tu, com trucar a la Marató de TV3". Eslògan que interpel•la directament a l'espectador amb un pronom personal com el -tu-.
5. Valoració personal de l'anunci
Personalment, penso que és un anunci no massa complicat,tècnicament, però molt profund,complex,emotiu i subtil, quan al contingut. Que un ximpanzé sigui capaç de mostrar sentiments d'amistat i tendresa, i valors com la solidaritat, ens obre als humans l'interrogant de si alguns animals poden ser millors que nosaltres. La fredor humana del científic que no premia, evidentment, al primat que no aconsegueix un bon resultat, però que tampoc es mostra feliç quan dóna el premi al segon ximpamzé, contrasta amb la rialla espontània d'aquest últim pel seu triomf davant el científic, en veure l'alegria del seu company ximpanzé. No n'hi ha prou amb diagnosticar, tu pots, tu no pots. Cal buscar recursos per tal de fer possible que qui no pugui, pugui fer-ho també. O fins i tot, en cas de no poder-ho fer, ha de poder compartir els èxits i els triomfs dels altres. És un amunci que aconsegueix el seu objectiu: despertar la solidaritat del públic envers els malats, per tal que, amb l'ajuda de tots, puguem aconseguir allò que ens proposem. Hi ha un fet que m'ha cridat l'atenció. El científic, que té el paper més rellevant és un home. La dona queda en un segon terme, només prenent nota d'allò que succeix. Podría haver estat a l'inrevés, o potser ha estat fet així perqué l'home sempre ha estat considerat un ésser més racional i fred, i la dona un ésser més emoiu i sentimental.
Verd, gris, groc, de cotó, de llana… quin tocarà avui? La Irene sempre ens sorprèn, amb l’estil que la caracteritza, amb un modelet diferent de barret o gorra. Sembla que una de les passions de la meva amiga siguin les gorres i, ja ho poden ser ja, perquè li queden molt bé. Porti la que porti, gran, petita, grisa, verda…se la posi del dret o del revés, li queda perfecta. I és que la Irene es molta Irene. És una de les persones més simpàtiques que he conegut en el temps que porto d’universitària. Bé, una de les més simpàtiques i de les primeres i més cordials que vaig conèixer. Amb ella i amb el David havíem coincidit al metro un parell de vegades, però no havia tingut l’ocasió de parlar-hi. Va ser un dels primers dies quan jo sortia de la universitat i anava cap al ferrocarril, quan varem començar a parlar. Aquell va ser el primer moment de contacte amb ella. És una persona de mitjana estatura, amb uns cabells castanys, llisos i llargs fins a mitja esquena i amb uns ullassos verds i expressius, que li donen vida i que són el centre de la seva mirada. Ella és una persona bastant pacient, calmada i que no s’estressa gaire. Amb l’equilibri que la caracteritza, es mira els problemes de lluny, tot intentant que la feina i els mals de cap no l’estressin ni l’amoïnin.
En la sessió de seminari del divendres, vam realitzar tres tasques, com són la posada en comú del llibre "Va de mestres", la presentació de la revista per part del Cristian i finalment, vam explicar oralment, les persones que ens faltava, quin havia estat el millor mestre de la primària. Pel què fa a la posada en comú del llibre "Va de mestres", vam començar llegint el fragment del nostre treball més significatiu per a nosaltres. Un cop vam haver finalitzat tots, vam comentar cadascú quina era la cosa/part del llibre que més ens havia sorprès. Després d'aquesta posada en comú i d'haver entregat el treball a la Lluïsa, el Cristian ha presentat la seva revista d'educació, titulada "Perspectiva escolar". Aquesta es va començar a publicar l'any 1974, està escrita en català, té una periodicitat mensual i té un cost individual de 6,90euros i anual de 61euros.
REFLEXIÓ La sessió de seminari del divendes, ens va servir a part d'exposar les nostres opinions sobre els diversos temes tocats, per saber que en pensaven els altres i conèixer les seves opinions. Personalment, pel què fa al llibre va de mestres, el que més m'ha agradat, és que intenta justificar la major part de les explicacions que dóna, amb exemples i cites. Pel què fa al meu treball, la part i idea més emotiva va ser extreta del capítol VOCACIÓ O PROFESSIÓ i és:
M'ha fet pensar bastant la frase de l'inici del capítol "la nostra feina és vocacional". Aquesta frase és del tot certa. Al meu institut, i ara no hem refereixo a la primària, hi havia alguns professors que realment no tenien vocació per la seva feina, no sentien la necessitat d'ajudar als alumnes a realitzar-se com a persones, ni d'intentar entendre els seus problemes o les situacions difícils per les quals estaven passant. Eren d'aquells tipus de mestres i professors, als quals els preocupava acabar la classe i marxar, perquè segons ells, l'escola els cansava. En definitiva, no estimaven els alumnes ni la persona que hi havia en ells. És per aquest motiu, que a l'hora de plantejar-me fer magisteri, vaig tenir molt clar el que no volia pas fer, i era ser com ells.
Pel què fa a la lectura de les redaccions sobre el millor mestre de la primària, m'ha semblat molt interessant, ja que cadascú ha experimentat vivències molt diferents, i he pogut conèixer diferents maneres de treballar a la que s'utilitzava en la meva escola. El meu millor mestre, com ja he comentat en la redacció exposada anteriorment al blog, va ser el mestre Antonio de naturals. Desitjo de tot cor, poder arribar a ser tan bon mestre com era ell.
El passat divendres 23 d'octubre, vam inicar la classe de COED, amb la recitació d'un poema per part de la Lluïsa, que tractava sobre els paletes i la seva vida. Acte seguit, ens va comentar que havia estat mirant els nostres blogs, i que no estàven com haurien d'estar i ens va incitar a què els arreglessim. Ens va comentar, que el blog personal havia de deixar constància de tot el que s'aprèn a les diverses assignatures, per tal què qualsevol persona que no hagi estat a classe se'n pugui enterar i que aquest val un 15% de la nota. Un cop va haber finalitzat amb l'explicació dels blogs, ens va posar un DVD, on sortia un debat fet entre cinc estudiants universitaris de la UPF Vs cinc de la UB. Quan vam haver acabat de veure'l, ens va passar unes fotocòpies, on està escrit el manual de participació en un debat i on explica tot el que s'ha de saber per realitzar-ne un.
El passat 21 d'octubre vam dur a terme la cinquena sessió de seminari. Per començar, vam finalitzar les cinc últimes explicacions d'objectes personals. Concretament, van exposar la Natàlia, que ens va portar el seu primer aparell d'ortodòncia i ens va explicar que ha conviscut amb els ferros durant molt de temps i que per tant, formen part d'ella i de la seva vida, després va exposar l'Eduard, que va portar una samarreta que li va regalar el seu millor amic el dia de la graduació. Aquesta tenia un dimoni dibuixat i una frase escrita, que ja no es vaia perquè s'havia esborrat. Per ell tenia un doble significat, li recordava la seva àvia i el seu millor amic. L'Aylen va portar un colleret amb una creu, símbol de la deboció per la verge de Lourdes. Aquesta, els va protegir d'un accident que hauria pogut acabar amb la vida de tots ells. La Irene va portar unes estrofes de la cançó que el seu tiet i la seva cosina petita li van redactar pels seus 18 anys. Finalment, vam tancar el tema de les exposicons dels objectes personals, amb l'exposició de la Sara. Ella ens va portar un llibre on constaven totes les seves dades personals, i que havia treballat en una "empresa".
Un cop finalitzades totes les exposicions, vam passar a fer dues noves activitats, com l'explicació d'una revista i l'actualitat educativa. L'Albert i el Critian van exposar la seva notícia. Concretament, l'Albert va portar la notícia de "La educación, principal arma para luchar contra la violencia machista", i el Cristian, "La jornada intensiva es cosa pública". Finalment, jo vaig presentar la meva revista, anomenada "Aula de Innovación Educativa". Aquesta va començar a ser publicada l'any 1992, està escrita en castellà, té una periodicitat mensual i té un cost individual de 7,90euros i anual de 88euros, per particulars. En el cas d'institucions, té un cost anual de 145,50 i pels estudiants universitaris i parats val 44euros.
APROFUNDIMENT
Voldria aprofundir sobre la revista que m'ha tocat exposar. Aquesta revista consta de 8 apartats principals, l'Editorial, format per un escrit que ocupa una pàgina i que sol parlar sobre el tema que tractarà la revista del més, l'Opinió, un escrit d'algun personatge que parla sobre un tema en concret, donant la seva opinió, l'Homenatge a alguna institució important, en aquest cas a "KIKIRIKÍ", és l'apartat més extens de la revista i està format per diferens temes, que tracten diferents aspectes, relacionats amb el tema de l'apartat. La Reflexió, és un apartat format per alguns escrits que serveixen de reflexió sobre un tema determinat i en el qual s'educa al lector perquè pugui reflexionar, pensar... sobre el que s'ha tractat en el text, l'Acció Comunitària, està formada per diersos escrits que exposen diverses situacions de diferents entitats, el Hatillo, nombra els diferents aconteixements importants, relacionats amb el temari exposat, que han succeït, la Proposta Didàctica, és un apartat apart,diferent de la resta de la revista. Toca diferents temes com són les propostes d'activitats d'ensenyament i d 'aprenentatge, dóna orientacions per la ntervenció pedagògica i l'avaluació, alhora que també proposa activitats per a l'alumnat. Finalment, trobem l'apartat d'Humor, que exposa un petit còmic, que focalitza algun tema concret relacionat amb el lector, en aquest cas, tracta sobre l'alimentació. Alguns temes ineressants per debatre, han estat:
La dificultat de la gen jove per accedir a un treball fix, tenint en compte que no tenen experiència laboral i que els contractes són cada vegada més temporals.
Fins a quin punt, algunes variables com tenir bagatge cultural, tenir coneixement general de la professió o del lloc de treball, són tingudes en compte a l'hora d'accedir a un lloc de treball.
Com que cada dia hi ha més contractes temporals, altrament anomenats "basura" i més gen sense feina, això fa que la gent jove tingui molt temor al seu futur, i a més, que la majoria optin per escollir i realitzar una carrera o uns estudis, que encara que no siguin els que més els agradin, els proporcionin més seguretat per trobar feina en un futur.
REFLEXIÓ
Aquesta sessió de seminari ha estat molt dinàmica. Hem establert dos debats molt interessants, a partir de les dues exposicions de l'Albert i el Cristian. Hem pogut reflexionar, per una banda, sobre si les dones amb estudis estàn més capacitades per afrontar i per evitar la violència de gènere, i per l'altra, si la Generalitat ha de subvencionar els casals d'estiu, entrant a partir d'aquí a valorar si s'ha de tenir fills saben que no els podràs mantenir, o si les persones pobres tenen dret també a tenir fills i que han de rebre ajuda econòmica per part de l'Estat.
En fi, tot això ens ha servit per conèixer millor la situació que estem vivint avui en dia, i per conèixer més el món de les revistes educatives i la informació que en podem extreure d'elles. Aquestes, moltes vegades són deixades de banda, però realment aporten una gran quantitat d'informació que s'hauria de conèixer.
Quan estudiava la primària, concretament quan estava cursant el cicle superior, es a dir, els cursos acadèmics corresponents a 5è i 6è, vaig tenir a un dels millors mestres de la meva vida. Ja sé que sona molt tòpic, però és veritat. Es deia mestre Antonio, i ens impartia l'assignatura de naturals.
Era una persona que et feia viure les classes, cadascuna d'elles era diferent, innovadora,...
En les classes, alternava la teoria amb la pràctica, i normalment et sorprenia amb una activitat diferent.
Alguns dels moments de classe que més recordo són:
Quan vam estudiar la sang. Aquell dia vam anar al laboratori i ens vam punxar el dit per tal d'analitzar la nostra pròpia. Recordo que hi havia gent que no es va voler punxar per por a les agulles i per fàstic a la sang. A mi, però, tot i que tinc bastant de respecte a les agulles, hem vaig punxar el dit, perquè aquella activitat d'analitzar la nostra pròpia sang, m'entussiasmava.
Un altre dia, quan estavem estudiant les roques i els fòssils, ens va sorprendre amb tot un seguit de fòssils seus, preciosos. Entre ells hi havia amonites, belemnites, una tortuga, un peix,... però el millor de tots, va ser la part del cap d'un cocodril.
Una altra classe molt divertida, va ser quan estudiavem els animals. Aquell dia ens va fer un petit ensurt, però es va guanyar, com gairebé sempre, la nostra total atenció. Ens va portar una serp que estava en formol, un eriçó i uns quants escorpins del país, dins d'un pot de vidre. Aquests objectes, eren del laboratori del centre, però no els havíem vist mai. Aquella classe de naturals va ser fantàstica.
En fi, com aquestes classes, moltíssimes més, però que ara no hem vénen a la ment. El que sí que puc dir amb molt orgull, és que el mestre Antonio sempre estarà a la meva, i segurament, a la de molts companys del meu curs.
El dimecres, primerament, vam realizar les diferents exposicions orals. Aquest dia ens tocava a l'Eva, la Maria, el Macià, la Mònica i jo.
Un cop vam haver acabat totes les exposicions, la Lluïsa ens va repatir un article del diari
-LA VANGUARDIA- titulat, "La Trini, el Mechas y la modelo". Ens vam posar per parelles, el vam llegir individualment, i un cop vam haver acabat de llegir-lo, el vam comentar amb l'altre membre de la parella. Vam acordar els punts més importants, i després els vam exposar davant de la resta de la classe.
REFLEXIÓ:
Personalment, mencionar que l'article hem va agradar molt, ja que ens va fer reflexionar sobre el comportament de les persones, sobretot dels pares, davant de certes situacions escolars relacionades amb els seus propis fills. La major part dels pares no accepten la culpabilitat del seu fill, i es posen en contra del mestre i educador, sense saber el que ha passat. També n'hi ha, com la Trini, que es gasten molts diners per comprar coses innecessàries pels seus fills, però a l'hora de comprar els llibres per l'escola, es queixen que són massa cars. Pel que fa a les exposicions, totes van estar molt bé, i aquesta vegada totes van durar el temps requerit.
Avui, divendres, la Lluïsa ens ha fet un repàs de tots els treballs que hem de realitzar en la seva assignatura al llarg del semestre, tot mencionant-nos els dies d'entrega i les pautes que hem de seguir per fer-los. Després, en Xavier Àvila, juntament amb dos alumnes i delegats, que aquest any estan cursant segon de magisteri, ens han vingut a explicar en què consistia la tasca de ser delegat, i ens han animat a participar-hi. Han comentat que la persona delegada, havia de ser responsable, tenir confiança amb tots els altres alumnes i saber escoltar i estar atent a les necessitats de tots. Finalment, un cop els dos alumnes de segon i en Xavier han marxat, la Lluïsa ens ha explicat una mica de temari, i nosaltres hem agafat apunts, què un cop acabada la classe, ha agafat.
El divendres, primerament, vam començar exposant els objectes personals de les 5 persones a les quals els hi tocava portar i exposar aquell dia. Hem de portar un objecte personal, que sigui important per nosaltres, i que ens simbolitzi algo. Les persones que van haver d'exposar van ser: la Maria, la Laura, el Cristian, la Paula i l'Albert. Les exposicions han estat molt bé, algunes han sigut més personals que d'altres, però totes han tocat temes diferents. Concretament, a partir de la pel.lícula portada per l'Albert i de la seva exposició, vam començar a parlar sobre aquesta, i a poc a poc, ens vam anar decantant de tema, fins que vam arribar a parlar dels suicidis, concretament els causats per una empresa francesa.
L'altra exposició que ens va portar a debatre bastant, va se la del Cristian, que tractava de com aconseguir tractar i controlar als nens amb una conducta no gaire bona.
Finalment, vam llegir un article sobre els mestres que treballaven als hospitals, i vam dir que no tothom era capaç de treballar-hi, ja que s'ha de tenir un caràcter molt fort i ser molt valent, perquè el teu treball no t'afecti en la teva vida personal.
REFLEXIÓ:
Penso que el fet de portar i exposar un objecte personal a la classe ajuda als altres a entendre millor la teva personalitat i a que et coneguin una mica més.
Pel què fa a la feina de mestre d'hospital, jo, no ho podria pas ser.
En aquest segon dia de seminari, la Lluïsa ens va comentar que Blanquerna oferia uns cursos d'anglès per a les persones que els necessitin i què també hi havia les anomenades aules d'autoaprenentatge.
Després, ens va fer saber que realitzaríem entrevistes individuals, i ens va dir els dies, per tal que nosaltres escollíssim els horaris en els quals les voliem dur a terme i seguidament ens va repetir les hores de cadascú per si no havia quedat del tot clar.
Finalment, vam llegir un article molt interessant que tractava sobre la disciplina, concretament a l'escola, on es mencionava que cap extrem era bo, ni ser molt estrictes amb els alumnes, ni ser molt dolços.
REFLEXIÓ:
En primer lloc, penso que fer-nos entrevistes individuals a cadascú està molt bé, perquè et permet fomentar la relació alumne-professor.
Pel què fa al qüestionari, penso què és un bon mètode per conèixer millor els nostres pensaments, les nostres inquietuds i per coneixèr-nos millor en general.
Finalment, penso que l'article que hem llegit ha estat molt interessant, i ens ha permès debatre molt i arribar a una bona conclusió: cap extrem és bo.
.jpg)
