Em dic Anna, tinc 18 anys i sóc d'Artesa de Segre, un poble d'uns 3000 hab. proper a Lleida.
Molta gent al sentir la paraula "poble" deu pensar, referent al terme TIC, que som uns tercermundistes i que no estem tant al dia com les persones de capital. Personalment, vull desmentir totalment aquesta ida que, no tothom però si alguns, ténen dels pobletans.
Pel que fa a les noves tecnologies, n'he estat sempre rodejada, tant a casa com a l'escola, desde ben petita.
A l'escola, vam començar a utilitzar els ordenadors desde ben petits. Quan eram a parvulari ja els utilitzàvem per realitzar els típics jocs d'aprenentatge d'unir dues coses per un caminet..., més endavant va sortir el programa del clic, fèiem mecanografia... i així progressivament durant tot el decurs de la primària. A més, moltes vegades utilitzavem la TV per mirar vídeos, pel.lícules...
A l'ESO, la utilització de les noves tecnologies al centre, va ugmentar, i ja utilitzàvem a part d'ordenadors, projectors i molts programes informàtics en la realització de certes classes i al batxillerat, ja utilitzàvem les pissarres digitals...
A casa, l'ordinador, l'I-Pod i el mòbil són les tres màquines més presents en el meu dia a dia, ja sigui per treballar, relacionar-me o bé escoltar música.
En fi, com podeu veure, tot i haver viscut en un poble petit, aquest fet no ha estat un impediment per a conèixer les noves tecnologies de ben aprop.
Molta gent al sentir la paraula "poble" deu pensar, referent al terme TIC, que som uns tercermundistes i que no estem tant al dia com les persones de capital. Personalment, vull desmentir totalment aquesta ida que, no tothom però si alguns, ténen dels pobletans.
Pel que fa a les noves tecnologies, n'he estat sempre rodejada, tant a casa com a l'escola, desde ben petita.
A l'escola, vam començar a utilitzar els ordenadors desde ben petits. Quan eram a parvulari ja els utilitzàvem per realitzar els típics jocs d'aprenentatge d'unir dues coses per un caminet..., més endavant va sortir el programa del clic, fèiem mecanografia... i així progressivament durant tot el decurs de la primària. A més, moltes vegades utilitzavem la TV per mirar vídeos, pel.lícules...
A l'ESO, la utilització de les noves tecnologies al centre, va ugmentar, i ja utilitzàvem a part d'ordenadors, projectors i molts programes informàtics en la realització de certes classes i al batxillerat, ja utilitzàvem les pissarres digitals...
A casa, l'ordinador, l'I-Pod i el mòbil són les tres màquines més presents en el meu dia a dia, ja sigui per treballar, relacionar-me o bé escoltar música.
En fi, com podeu veure, tot i haver viscut en un poble petit, aquest fet no ha estat un impediment per a conèixer les noves tecnologies de ben aprop.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada